PROPERS CANVIS EN LA REGULACIÓ DE LES FUNDACIONS

El Consell de Ministres en reunió del 29 d’agost de 2014 ha rebut un informe del ministre de Justícia sobre l’Avantprojecte de llei de fundacions que substituirà la Llei del 26 de desembre de 2002, amb l’objectiu de garantir un millor exercici del dret de fundació i del compliment de les obligacions que d’ell es deriven, tant respecte de la societat -a través de les finalitats que justifiquen la seva existència-, com de les administracions públiques, en supervisar la seva actuació i atorgar, quan correspon, beneficis fiscals.

 

L’avantprojecte, garanteix l’agilitació de la constitució de les fundacions mitjançant l’assessorament que proporcionarà el protectorat únic en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat. Amb ell s’acabarà amb la dispersió existent amb diferents protectorats en funció de les finalitats de la fundació, que genera dubtes sobre on a quin s’ha d’acudir.

 

Fase de constitució

 

S’estableix un procediment més senzill per constituir una fundació del vigent fins ara. L’interessat a crear una fundació es dirigirà al protectorat per sol·licitar-ne un informe d’idoneïtat de les finalitats i activitats i d’adequació i suficiència de la dotació. En aquesta dotació s’elimina la possibilitat del desemborsament successiu. La sol·licitud haurà de ser resolta en el termini màxim de 3 mesos. Una vegada que obté la resolució favorable del protectorat, l’interessat podrà anar al notari per constituir la fundació.

 

El notari constituirà la fundació i sol·licitarà la seva inscripció en el Registre únic de Fundacions, que dependrà del Ministeri de Justícia a través de la Direcció general dels Registres i del Notariat. La Llei  inaugurarà el Registre únic de Fundacions, sobre el qual ja existia una referència en la Llei 30/1994, de 24 de novembre, de fundacions i d’incentius fiscals a la participació privada en activitats d’interès general i en la Llei  50/2002, de 26 de desembre, de fundacions.

 

En el Registre de Fundacions, que serà públic i el contingut del qual es presumirà exacte i vàlid, constaran els actes rellevants relatius a totes les fundacions que operin en territori espanyol, que permetrà complir amb les necessitats de publicitat i transparència que proporcionen un major control de l’ús que es fa de les subvencions i beneficis fiscals que rebin. La seva gestió s’atribuirà al Registre Mercantil.

 

Vida de la fundació

 

Com ja hem comentat, la norma reforça els requisits relatius a la dotació i elimina la possibilitat de desemborsament successiu; regula uns principis de bon govern que han de regir l’actuació dels membres del patronat i estableix el deure d’impulsar l’aprovació i difusió de codis de bon govern. En el web es publicaran les dades més rellevants sobre la seva activitat, comptes anuals i càrrecs del patronat, així com subvencions i ajudes públiques rebudes.

 

Com a novetat cal destacar la capacitat que s’atribueix al protectorat per designar, prèvia proposta del patronat, als nous patrons en aquells supòsits en què el nombre de patrons inscrits fos inferior al mínim previst en la Llei.

 

A més, i sempre com a mesura de control de les fundacions, les seves finalitats no poden constar únicament de manera genèrica en els Estatuts de la fundació.

 

Així mateix, la nova Llei  acabaria amb la dispersió existent en el si de l’Administració General de l’Estat, unificant el protectorat en un sol òrgan i revisant les seves funcions a fi d’adaptar-les a la realitat actual de les fundacions, tenint en compte la seva naturalesa d’òrgan garant del compliment de la voluntat del fundador i de les finalitats d’interès general que les fundacions han de realitzar.

 

Terminació

 

Respecte al moment de terminació de la fundació, la reforma incorpora la possibilitat d’extinció per a aquells supòsits de fundacions que es trobin inactives o aquelles que no donin compliment a les seves finalitats o no compleixin les seves obligacions respecte al protectorat i Registre.

 

Evitar el frau

 

Per lluitar contra el frau i evitar la utilització instrumental de la fundació per al desenvolupament d’activitats que no guardin relació amb les finalitats que la justifiquen, igual que la generació de xarxes econòmiques el pes de les quals descansa en la constitució d’una fundació, la norma diferencia entre les activitats pròpies, que la fundació exerceix per al compliment de les seves finalitats, i les mercantils, que es poden realitzar com a forma de finançament de la fundació.

 

Només les fundacions que compleixin amb les exigències legals es beneficiaran de les subvencions i beneficis fiscals que sovint reben les entitats sense ànim de lucre.

 

En aquest sentit s’aclareix l’obligació, que ja establia la Llei de 2002, de destinar a finalitats fundacionals, almenys, el 70 per 100 dels rendiments obtinguts per la fundació. També es regula la contractació de persones o entitats vinculades a la fundació.

 

Règim sancionador

 

S’introdueix un règim sancionador que correspondrà aplicar al protectorat. Els subjectes responsables seran els patrons i el secretari del patronat que no es trobi entre els primers, si es determina la seva responsabilitat individual en la infracció comesa. Aquestes es dividiran entre lleus, greus i molt greus, i seran sancionades amb un ventall que va des de l’amonestació a multes d’entre 1.000 i 30.000 euros, pèrdua del càrrec de patró o de l’òrgan de govern que ocupi i inhabilitació per exercir aquests llocs d’entre cinc i deu anys.

 

A les causes d’extinció ja previstes actualment en la normativa s’afegeix la d’incomplir les obligacions de presentar comptes anualment o plans d’actuació durant tres exercicis continuats. Amb això es pretén reduir el percentatge significatiu de fundacions inscrites que estan inactives.

PROPERS CANVIS EN EL TRACTAMENT FISCAL DELS PLANS DE PENSIONS

El Projecte de llei de reforma fiscal de l’IRPF, actualment en tràmit parlamentari i que té prevista la seva aprovació per abans que finalitzi aquest any, incorpora novetats importants en relació amb les aportacions dels plans de pensions i a la seva possible liquiditat o rescat a partir de l’01-01-2015.

 

Reducció de la base imposable de l’IRPF

 

Règim vigent

 

Com ja sabem, actualment les aportacions a sistemes de previsió social tenen com a avantatge fiscal que redueixen la base imposable de l’IRPF. No obstant això, encara que existeixen diverses modalitats com aportacions a plans de pensions, a mutualitats de previsió social, primes satisfetes a plans de previsió assegurats, aportacions realitzades pels treballadors als plans de previsió social empresarial o primes satisfetes a assegurances privades que cobreixin exclusivament el risc de dependència severa, totes tenen un límit màxim conjunt, la menor de les quantitats següents:

 

a) El 30% de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques percebuts individualment en l’exercici. Aquest percentatge serà del 50% per a contribuents més grans de 50 anys.

 

b) 10.000 euros anuals. No obstant això, en el cas de contribuents més grans de 50 anys la quantia anterior serà de 12.500 euros. A més, 5.000 euros anuals per a les primes a assegurances col·lectives de dependència satisfetes per l’empresa.

 

Atenció. Si per insuficiència de base o pel límit percentual, les aportacions a aquests sistemes de previsió social no s’haguessin pogut reduir íntegrament, l’excés es podrà deduir en els 5 exercicis següents. Respecte a la imputació de l’excés, s’han de reduir en primer lloc les aportacions a plans de pensions d’exercicis anteriors quan concorrin amb aportacions realitzades en l’exercici. Referent a això, si tinguéssim saldos d’anys anteriors pendents de reduir (per exemple de la renda del 2013), cal anar amb compte de fer-ho a la base de l’exercici corresponent (en aquest cas la renda de 2014 que presentarem en 2015) fins al límit que es pugui, abans d’aplicar la reducció per aportacions del 2014, ja que si no procedim d’aquesta manera, no es poden utilitzar aquests saldos per reduir la base d’un any posterior.

 

Reducció addicional per les aportacions realitzades a favor del cònjuge: a més de les reduccions per aportacions als seus sistemes de previsió social del contribuent, amb els límits que hem vist, també es podran reduir fins a 2.000 euros anuals per les aportacions realitzades a sistemes de previsió social del seu cònjuge quan no obtingui rendiments nets del treball o d’activitats econòmiques o obtingui menys de 8.000 euros anuals.

 

Reducció per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social a favor de persones amb discapacitat: aquestes aportacions tenen un límit màxim per l’aportant de 10.000 euros anuals quan es realitzen a favor d’un familiar discapacitat (cònjuge, familiars fins al tercer grau inclusivament o persones que tinguin encomanada la seva tutela o acolliment). El discapacitat, que també pot aportar al seu pla, tindrà un límit conjunt (per a les seves aportacions i les dels familiars) de 24.250 euros anuals.

 

Aportacions a patrimonis protegits de persones amb discapacitat: les efectuades per les persones que amb el discapacitat tinguin una relació de parentiu en línia directa o col·lateral fins al tercer grau inclusivament, així com pel cònjuge de la persona amb discapacitat o per aquells que el tinguessin a càrrec seu en règim de tutela o acolliment, donaran dret a reduir la base imposable de l’aportant, amb el límit màxim de 10.000 euros anuals. El conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que efectuïn aportacions a favor d’un mateix patrimoni protegit no podrà excedir de 24.250 € anuals. Si escau, quan concorrin diverses aportacions al mateix patrimoni protegit i se superi el límit de 24.250 €, la reducció s’ha de fer de forma proporcional a l’import d’aquestes aportacions. Quan les aportacions excedeixin dels límits previstos o en aquells casos en què no procedeixi la reducció per insuficiència de base imposable, es tindrà dret a reducció en els 4 períodes impositius següents, fins a esgotar en cadascun d’ells els imports màxims de reducció. En cas de concurrència s’aplicarà en primer lloc la reducció d’exercicis anteriors.

 

Mutualitats de previsió social d’esportistes professionals: tenen un límit màxim anual de 24.250 € anuals durant els anys que exerceix la seva activitat, passant a tenir els límits generals quan acaba la seva vida professional.

 

Canvis previstos a partir de l’01-01-2015 amb la reforma fiscal

 

El Projecte de llei de reforma de l’IRPF introdueix alguns canvis significatius que redueixen les aportacions anuals màximes que es poden efectuar als plans de pensions, i que hem de tenir en compte si abans que finalitzi l’any 2014 volem fer aquestes aportacions de cara a la reforma que entrarà en vigor en el 2015. Així, podem destacar:

 

• Es redueixen les aportacions màximes a plans de previsió social dels imports actuals (10.000 o 12.500 €/any, depenent de l’edat) a un màxim de 8.000 €/any, i s’incrementen de 2.000 € a 2.500 € les aportacions realitzades en favor del cònjuge que no obtinguin rendiments nets del treball ni d’activitats econòmiques o els obtingui en quantia inferior a 8.000 euros anuals.

 

• A més, a l’efecte de determinar el límit màxim conjunt per aplicar aquestes reduccions, s’elimina el percentatge incrementat del 50% dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques i l’import de 12.500 euros (que com ja hem comentat, està previst actualment per a contribuents més grans de 50 anys).

 

Les aportacions a plans de pensions de més de 10 anys es podran rescatar

 

A més dels canvis que ja hem comentat en l’apartat anterior, està previst que a partir de 2015 les aportacions a plans de pensions es puguin retirar una vegada transcorreguts 10 anys, sense haver d’esperar fins a la jubilació. Actualment, els plans de pensions tenen com a inconvenient que les quantitats aportades no es poden retirar fins al moment de la jubilació, tret que es donin algunes circumstàncies excepcionals, com la desocupació de llarga durada i la malaltia greu.

 

Doncs bé, als supòsits de rescat previstos actualment en la Llei de plans i fons de pensions (desocupació de llarga durada i malaltia greu), el Projecte de llei de l’IRPF n’afegeix un de nou: l’antiguitat de més de 10 anys de les aportacions.

 

Per tant, es podrà disposar de forma anticipada de les aportacions a plans de pensions, plans de previsió assegurats, plans de previsió social empresarial i contractes d’assegurances concertats amb mutualitats de previsió social, que tinguin més de 10 anys d’antiguitat, així com dels rendiments generats per les citades aportacions. Reglamentàriament s’establiran les condicions, termes i límits en què es podran fer efectius els drets consolidats.

 

¿Què succeeix amb les aportacions efectuades amb anterioritat a l’01-01-2015?

 

Aquest canvi que introdueix la reforma de l’IRPF afectarà tant a les aportacions que s’efectuïn a partir de l’01-01-2015 com a les que s’hagin realitzat amb anterioritat.

 

Així, a partir de l’1 de gener de 2025 es podran fer efectius els drets consolidats existents a 31 de desembre de 2014 amb els seus rendiments corresponents.

 

És a dir, un contribuent que avui compti amb un pla de pensions contractat des de fa més de 10 anys i vulgui rescatar-lo abans de jubilar-se haurà d’esperar a 2025.

 

Atenció. En el cas dels plans de previsió social empresarial i els concertats amb mutualitats de previsió social per als treballadors de les empreses, la disposició anticipada de drets derivats de primes, aportacions o contribucions realitzades amb almenys 10 anys d’antiguitat serà possible si així ho permet el compromís i es preveu en la corresponent pòlissa d’assegurança o reglament de prestacions.

NOVES MESURES EN L’ÀMBIT LABORAL AMB LA FINALITAT DE CONTRIBUIR A LA CREACIÓ DE FEINA I L’OCUPACIÓ LABORAL

En el BOE del dia 5 de juliol de 2014 s’ha publicat el Reial decret-llei 8/2014, de 4 de juliol, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència, on entre altres novetats, es regulen una sèrie de mesures de foment de l’ocupació, amb entrada en vigor el dia 5 de juliol de 2014.

 

La norma introdueix múltiples modificacions en l’àmbit jurídic i laboral amb la finalitat de contribuir a la creació de feina i l’ocupació laboral. A continuació els informem de manera resumida d’aquestes mesures que els poden afectar en les seves relacions laborals.

 

1. Sistema Nacional de Garantia Juvenil

 

S’aprova el Sistema Nacional de Garantia Juvenil (d’ara endavant “SNGJ”), com a marc global d’actuacions que canalitzarà tots els programes, projectes i accions de la denominada Acció Juvenil per a l’Ocupació.

 

En la norma es regula, d’una banda, el règim general del SNGJ i s’estableixen, per un altre, noves mesures de suport a la contractació, algunes amb entrada en vigor el mateix dia de publicació de la norma (això és, el 5 de juliol de 2014,), altres encomanades a un desenvolupament imminent.

 

Els destinataris són els coneguts «ninis», joves que no reben educació o formació ni estan ocupats, i la realitat preocupant dels quals, no solament en xifres, posa de manifest una greu situació.

 

1.1 Qui poden ser beneficiaris del Sistema Nacional de Garantia Juvenil? Quins requisits s’han de complir?

 

El SNGJ té per finalitat que els joves no ocupats, ni integrats en els sistemes d’educació o formació, i que siguin majors de 16 anys i menors de 25, puguin rebre una oferta d’ocupació, educació, formació d’aprenents, o pràctiques, després d’acabar l’educació formal o quedar aturats. En el cas de persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33% l’edat s’eleva fins als 30 anys.

 

Per a això, es crea el fitxer del SNGJ, que constitueix el sistema oficial d’informació i seguiment sobre la implementació de la Garantia Juvenil a Espanya i, com a tal, la llista única de demanda i el suport per a la inscripció de les persones interessades en les accions executades en el context de la Garantia Juvenil. El fitxer es constitueix també, com l’eina de seguiment de les accions i programes del Sistema i d’avaluació dels resultats aconseguits.

 

Per beneficiar-se de l’atenció del SNGJ serà necessari estar inscrit en aquest fitxer.

 

Les funcions del fitxer de registre seran les següents, entre d’altres:

 

• Ser suport de dades de les persones usuàries inscrites voluntàriament.
• Proporcionar informació i ser útil per a la planificació i gestió del SNGJ.
• Controlar que les mesures aplicables dins del SNGJ siguin destinades específicament als qui han de ser els beneficiaris.
• Comptar amb perfils bàsics dels joves registrats a l’efecte de seguiment de la incidència dels plans d’acció que s’adoptin en favor dels beneficiaris del SNGJ.

 

El procediment d’inscripció en el registre s’ha establert de manera telemàtica a través d’identificació electrònica (DNI electrònic, certificat electrònic o altres mitjans reconeguts) i amb usuari i contrasenya. Per als supòsits de persones en risc d’exclusió social i/o amb discapacitat, es podrà sol·licitar la inscripció de forma presencial.

 

Per inscriure’s en el registre de Garantia Juvenil, així com per ser beneficiari d’alguna de les mesures, serà necessari, a més dels requisits d’edat, el compliment de les condicions següents:

 

• Tenir la nacionalitat espanyola o ser ciutadans de la Unió o dels Estats membres de l’Acord Econòmic Europeu o Suïssa que es trobin a Espanya en exercici de la lliure circulació i residència. També podran inscriure’s els estrangers titulars d’una autorització per residir en territori espanyol que habiliti per treballar.
• Estar empadronat en qualsevol localitat del territori nacional espanyol.
• No haver treballat en els últims 30 dies.
• No haver rebut accions educatives de més de 40 hores mensuals en els últims 90 dies.
• No haver rebut accions formatives de més de 40 hores mensuals en els últims 30 dies.
• Adquisició d’un compromís de participació activa.

 

1.2 Mesures i acciones del Pla de Garantia Juvenil

 

Les accions i mesures de suport o programes es desenvoluparan principalment entorn dels quatre àmbits indicats a continuació i s’adoptaran, en els seus respectius marcs competencials, per l’Administració General de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes, les entitats que integren l’Administració Local i pels subjectes i entitats que actuïn en l’àmbit privat:

 

• Mesures de millora de la intermediació: es desenvoluparan actuacions o mesures que contribueixin a l’activitat primerenca i al perfeccionament dels processos d’intermediació i mobilitat laboral, que podran consistir en actuacions d’orientació professional, actuacions amb agències de col·locació, programes de mobilitat i programes d’intermediació en educació i ocupació.
• Mesures de millora de l’ocupabilitat: actuacions que contribueixin a la millora de les aptituds i competències professionals: formació amb compromís de contractació, formació especialment en idiomes i en tecnologies de la informació i la comunicació, pràctiques no laborals en empreses, impuls de la formació dual, formació per a l’obtenció de certificats de professionalitat, etc.
• Suport a la contractació: incentius en la cotització a la Seguretat Social, foment dels contractes formatius previstos en la normativa vigent, ajudes a l’ocupació per a la contractació amb un període mínim de permanència, formació i foment de l’ocupació per al col·lectiu de joves investigadors, etc.
• Foment de l’emprenedoria: suport i foment de l’esperit emprenedor, dotació d’ajudes a l’autoocupació, capitalització de la prestació per desocupació.

 

De forma transversal, es tindrà en compte l’accés als programes formatius i a l’ocupació de joves amb discapacitat i/o en risc d’exclusió social, ja sigui a través de l’ocupació ordinària o de l’ocupació protegida, i s’incorporarà, en tot cas, la perspectiva de gènere en el disseny, implementació, seguiment i avaluació de les actuacions.

 

1.3 Mesures de suport a la contractació

 

Les mesures de suport a la contractació se centren en:

 

1.3.1 Bonificació per la contractació de persones beneficiàries del SNGJ

 

S’estableix una bonificació mensual en l’aportació empresarial a la cotització a la Seguretat Social de 300 euros durant un màxim de 6 mesos per a la contractació indefinida de persones beneficiàries del SNGJ, subjecta a les regles següents:

 

• Aquesta mesura serà compatible amb la resta d’incentius, sempre que l’import mensual a cotitzar per l’empresa o el treballador autònom no sigui negatiu.
• L’empresa haurà de mantenir el treballador almenys 6 mesos des de l’inici de la relació laboral. En cas d’incompliment d’aquesta obligació s’haurà de procedir al reintegrament de la bonificació.
• Així mateix, els empresaris estaran obligats a incrementar amb la nova contractació tant el nivell d’ocupació indefinida com el nivell d’ocupació total i mantenir el nou nivell assolit amb la contractació durant tot el període de gaudi de la bonificació.
• En el cas que la contractació sigui a temps parcial, la jornada serà com a mínim el 50% aplicant-se la bonificació de la següent manera:

• Si la jornada equival, almenys, a un 75% de la jornada d’un treballador a temps complet comparable, s’aplicarà per import de 225 euros.
• Si la jornada és, almenys, equivalent a un 50% de la corresponent a un treballador a temps complet comparable, s’aplicarà per import de 150 euros.

• L’aplicació de la bonificació per part de cada empresa només es produirà una única vegada per cadascun dels beneficiaris del SNGJ que contractin, amb independència del període de la bonificació gaudit per l’empresa pel treballador esmentat.
• El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social examinarà el manteniment del nivell d’ocupació indefinida i del nivell d’ocupació total 6 mesos després de la celebració del contracte bonificat. Per a això, s’utilitzaran la mitjana de treballadors indefinits i la mitjana de treballadors totals del mes en què procedeixi examinar el compliment d’aquest requisit. A aquests efectes, no es tindran en compte les extincions de contractes de treball per causes objectives o per acomiadaments disciplinaris que no hagin estat declarats improcedents.
• Aquestes bonificacions s’aplicaran a totes les contractacions que s’efectuïn des de l’entrada en vigor de la norma (5 de juliol de 2014) fins al 30 de juny de 2016.
• Per poder beneficiar-se de les bonificacions l’ocupador haurà d’acreditar que es trobi al corrent en les obligacions tributàries i de Seguretat Social.
• Aquesta mesura serà compatible amb la resta d’incentius, sempre que l’import mensual a cotitzar per l’empresa o el treballador autònom no sigui negatiu, i es podrà aplicar a totes les contractacions que s’efectuïn des del 5 de juliol de 2014 fins al 30 de juny de 2016.

 

1.3.2 Incentius al contracte en pràctiques aplicable a beneficiaris del SNGJ

 

A través de l’Estratègia d’Emprenedoria i Ocupació Jove es va engegar una reducció del 50% en les cotitzacions per contingències comunes per als contractes en pràctiques. Ara, a través del Reial decret-llei 8/2014, per a les persones beneficiàries del SNGJ s’estableix una bonificació addicional del 50% a les cotitzacions de l’empresa a la Seguretat Social per contingències comunes, per la qual cosa l’incentiu serà del 100% quan les empreses contractin joves inscrits en el Sistema de Garantia Juvenil.

 

Aquesta bonificació addicional serà del 25% en el cas que el treballador es trobi realitzant pràctiques no laborals a l’empara del Reial decret 1543/2011.

 

Atenció. La bonificació s’aplicarà a totes aquelles contractacions que s’efectuïn fins al 30 de juny de 2016.

 

1.3.3 Incentius al contracte a temps parcial amb vinculació formativa aplicable a beneficiaris del SNGJ

 

A través de l’Estratègia d’Emprenedoria i Ocupació Jove es va engegar una reducció de la quota de l’empresa a la Seguretat Social per contingències comunes (75% de reducció per a empreses de més de 250 treballadors i 100% per a la resta) durant un màxim de 12 mesos per la contractació de joves aturats menors de 30 anys sense ocupació anterior, amb una experiència laboral inferior a 3 mesos o que procedeixin d’un altre sector (requalificació professional) i que compatibilitzin l’ocupació amb la formació. Doncs bé, ara en el Reial decret-llei 8/2014 s’inclouen com a beneficiaris d’aquest incentiu a les persones inscrites en el SNGJ.

 

Atenció. En tal cas, i com a excepció, la jornada pactada podrà assolir el 75% del treballador a temps complet comparable.

 

1.3.4 Contracte per a la formació i l’aprenentatge

 

Es preveu (en el termini d’un mes des del 5 de juliol de 2014) que, amb caràcter addicional a les bonificacions que ja apliquen per al contracte per a la formació i l’aprenentatge, es pugui elevar la quantia màxima de les bonificacions per l’activitat formativa de les persones beneficiàries del SNGJ, a través de la modificació de la seva regulació. En l’incentiu que es pugui establir es tindran en compte igualment els costos inherents a la necessitat de disposar d’un tutor per complir amb els requisits formals d’aquesta modalitat contractual.

 

2. Modificacions en matèria d’empreses de treball temporal i agències de col·locació

 

La norma conté novetats en matèria d’empreses de treball temporal (ETT) i agències de col·locació, d’entre les quals destaquem:

 

• En matèria d’empreses de treball temporal es manté l’autorització administrativa prèvia per a l’exercici de l’activitat, que serà única, tindrà eficàcia en tot el territori nacional i es concedirà sense límit de durada, expirant quan es deixi de realitzar l’activitat durant un any ininterromput. Així mateix, es redueix de 3 mesos a 1 mes el termini perquè l’autoritat competent resolgui les sol·licituds d’autorització i seguirà aplicant el silenci positiu davant la falta de resolució. D’altra banda, s’amplien les activitats que podran desenvolupar les empreses de treball temporal, afegint l’activitat de formació per a la qualificació professional i les de consultoria i assessorament de recursos humans, i s’introdueix una regla de proporcionalitat respecte de l’actual requisit de plantilla mínima (12 treballadors d’estructura per cada 1.000 treballadors posats a disposició). Es fixa, a més, un mínim de 3 treballadors, i per sota d’aquest nombre no es podrà constituir una empresa de treball temporal.

 

Atenció. S’estableix l’aplicació de la nova regulació, en vigor el 5 de juliol de 2014, a les ETT que en aquesta data tinguin autorització provisional o definitiva per actuar.

 

• S’elimina la necessitat d’autorització administrativa prèvia per a les agències de col·locació, sent suficient la declaració responsable per part seva indicant que compleixen tots els requisits exigits legalment i reglamentàriament.

 

Atenció. Les agències de col·locació que tinguin autorització vigent a 5 de juliol de 2014 podran seguir desenvolupant la seva activitat en tot el territori nacional sense necessitat de presentar l’esmentada declaració responsable.

 

3. Altres mesures en l’àmbit de l’economia social i de l’autoocupació

 

• Cooperatives i societats laborals: s’estenen les reduccions de les cotitzacions empresarials per contingències comunes a la Seguretat Social per contractació indefinida als socis treballadors o de treball de les cooperatives, així com als incorporats com a socis treballadors de les societats laborals.

 

• Ordenació dels incentius a l’autoocupació: s’inclou un mandat al Govern perquè procedeixi a la reordenació normativa dels existents, en concret dels dirigits a l’autoocupació en l’àmbit d’ocupació i Seguretat Social. A aquest efecte s’inclouran en una sola disposició tots els incentius i les bonificacions i reduccions en la cotització a la Seguretat Social vigents al 5 de juliol de 2014 i es procedirà, si escau, a l’harmonització dels requisits i obligacions legalment o reglamentàriament previstos.

 

• Bonificació en la cotització a la Seguretat Social per les pràctiques curriculars externes dels estudiants universitaris i de formació professional: s’estableix que les pràctiques curriculars externes realitzades pels estudiants universitaris i de formació professional, que tenen el caràcter exclusivament d’assimilats a treballadors per compte d’altri a l’efecte de la seva integració en el Règim General de la Seguretat Social, tindran una bonificació del 100% en la cotització a la Seguretat Social a partir del dia 1 d’agost de 2014.

¿QUÈ HA DE SABER SOBRE EL CONTRACTE EN PRÀCTIQUES?

Si ara està pensat contractar un nou treballador, i s’ha plantejat l’opció de concertar un contracte de treball en pràctiques, ha de saber que moltes empreses opten per contractar joves titulats a través d’aquest tipus de contractes. La finalitat d’aquest contracte és que els contractats adquireixin una formació pràctica, de manera que les tasques que han de desenvolupar han d’estar lligades a la formació teòrica que hagin rebut.  Per això, i a diferència del que succeeix en la resta de contractes temporals, en aquests contractes no és necessari que es donin unes causes específiques per justificar la temporalitat.

 

¿Quins requisits han de complir els treballadors contractats?

 

Han de tenir alguna de les següents titulacions:

 

• Llicenciat universitari, enginyer, arquitecte.
• Diplomat universitari, enginyer tècnic, arquitecte tècnic.
• Tècnic o tècnic superior de formació professional reglada, de la formació professional específica, amb l’equivalència dels títols de tècnic auxiliar (FP1) i tècnic especialista (FP2).
• Altres titulacions reconegudes oficialment com a equivalents a les anteriors.
• Certificat de professionalitat.

 

No haver transcorregut més de 5 anys des de la finalització dels corresponents estudis o des de la convalidació dels estudis a Espanya, d’haver obtingut la titulació a l’estranger, o de 7 anys quan el contracte es concerti amb un treballador amb discapacitat. En cas de primera ocupació de joves menors de 30 anys, es podrà celebrar aquest tipus de contracte encara que hagin transcorregut 5 anys o més.

 

Requisits del lloc de treball

 

El lloc de treball haurà de permetre l’obtenció de la pràctica professional adequada al nivell d’estudis o de formació cursats. Mitjançant conveni col·lectiu d’àmbit sectorial estatal o, en defecte d’això, els sectorials d’àmbit inferior, es podran determinar els llocs de treball, grups, nivells o categories professionals objecte d’aquest contracte.

 

Durada del contracte

 

• No podrà ser inferior a 6 mesos ni excedir de 2 anys, dins dels límits dels quals els convenis col·lectius d’àmbit sectorial estatal o, en defecte d’això, els convenis sectorials d’àmbit inferior, podran determinar la durada del contracte, atenent a les característiques del sector i de les pràctiques a realitzar.

 

• Si el contracte fos celebrat per una durada inferior a la màxima establerta, les parts podran acordar fins a 2 pròrrogues, excepte disposició en contra dels convenis, sense que la durada total del contracte pugui excedir de la citada durada màxima. La durada de cada pròrroga no podrà ser inferior a la durada mínima del contracte establerta legalment o convencional.

 

 

• No es podrà contractar cap treballador en pràctiques en la mateixa o una altra empresa per un temps superior als 2 anys en virtut de la mateixa titulació o certificat de professionalitat.

 

• Tampoc es podrà estar contractat en pràctiques en la mateixa empresa per al mateix lloc de treball per temps superior a dos anys, encara que es tracti de diferent titulació o diferent certificat de professionalitat. A aquests efectes, els títols de grau, màster i, si escau, doctorat corresponents als estudis universitaris no es consideren la mateixa titulació, tret que en ser contractat per primera vegada mitjançant un contracte en pràctiques, el treballador estigués ja en possessió del títol superior que es tracti.

 

Atenció. Si ha trobat un llicenciat que ja ha estat dos anys contractat en pràctiques en una altra empresa, no podrà concertar amb ell aquest tipus de contracte, tret que acrediti una altra titulació oficial addicional (per exemple, un màster). En aquest cas sí que podrà subscriure el contracte en pràctiques, reflectint que la titulació acreditada per signar-lo és el màster.

 

• Es presumiran celebrats per temps indefinit els contractes en pràctiques quan no s’haguessin observat les exigències de formalització escrita, excepte prova en contra que acrediti la seva naturalesa temporal. En el supòsit de pràctiques a temps parcial la falta de forma escrita determinarà que el contracte es presumeixi celebrat a jornada completa, excepte prova en contra que acrediti el caràcter a temps parcial dels serveis.

 

• Adquiriran la condició de treballadors fixos els treballadors en pràctiques que no haguessin estat donats d’alta en la Seguretat Social, una vegada transcorregut un termini igual al que legalment s’hagués pogut fixar per al període de prova, tret que de la naturalesa pròpia de les activitats o dels serveis contractats se’n dedueixi clarament la durada temporal.

 

• Es presumiran indefinits els contractes en pràctiques celebrats en frau de llei (si no es compleixen els requisits anteriors, o si el treballador exerceix unes funcions que no tenen res a veure amb la seva titulació).

 

Jornada

 

A temps complet o a temps parcial.

 

Retribució dels treballadors

 

Serà la fixada en conveni col·lectiu per als treballadors en pràctiques, sense que, en defecte d’això, pugui ser inferior al 60 o el 75% durant el primer o el segon any de vigència del contracte, respectivament, del salari fixat en conveni per a un treballador que exerceixi el mateix lloc de treball o equivalent. D’aquesta manera, si el seu conveni preveu un sou de 1.200 euros per a un comptable, podrà pagar 720 euros el primer any, i 900 el segon.

 

Les citades quanties no podran ser en cap cas inferiors al salari mínim interprofessional.

 

En el cas dels contractes a temps parcial el salari mínim indicat es reduirà en proporció al temps efectivament treballat.

 

Formalització del contracte

 

• S’haurà de formalitzar per escrit, fent constar expressament la titulació del treballador, la durada del contracte i el lloc o llocs de treball a exercir durant les pràctiques. Així mateix, l’empresari haurà de comunicar el contingut del contracte i les seves pròrrogues al servei públic d’ocupació corresponent, en el termini de deu dies hàbils següents a la seva concertació.

 

• L’empresari podrà obtenir per escrit, abans de celebrar el contracte, la certificació del servei públic d’ocupació corresponent, en la qual consti el temps que el treballador ha estat contractat en pràctiques amb anterioritat a la contractació a realitzar.

 

• El servei públic d’ocupació corresponent tindrà un termini de 10 dies per emetre el certificat. Transcorregut el termini sense contestar, l’empresari quedarà exonerat de la responsabilitat que se’n pugui derivar.

 

• Lliurament als representants legals dels treballadors, si n’hi hagués, d’una còpia bàsica del contracte en el termini de 10 dies.

 

Certificació de les pràctiques

 

A la terminació del contracte l’empresari haurà de lliurar al treballador un certificat en el qual hi consti la durada de les pràctiques, el lloc o llocs de treball exercits i les principals tasques realitzades en cadascun d’ells.

 

Període de prova i antiguitat

 

Si al final del contracte el treballador continués a l’empresa, no es podrà concertar un nou període de prova, i es computarà la durada de les pràctiques a l’efecte d’antiguitat en l’empresa.

 

Reducció de la quota empresarial a la Seguretat Social

 

Si l’empleat té menys de 30 anys, la seva empresa tindrà dret a una bonificació del 50% de la quota empresarial per contingències comunes durant tota la vigència del contracte (75% si prèviament l’afectat va desenvolupar pràctiques no laborals en la seva empresa). I si al final del contracte el transforma en indefinit, es podrà aplicar una bonificació de 500 euros anuals durant tres anys (700 euros si és dona).

 

Incentius a la transformació d’aquests contractes en indefinits, inclosa la modalitat de fixos discontinus

 

En el supòsit de treballadors contractats en pràctiques i llocs a la disposició d’empreses usuàries, tindran dret, en els mateixos termes, a les bonificacions per transformació en indefinits quan, sense solució de continuïtat, concertin amb aquests treballadors un contracte de treball per temps indefinit.

 

Deure d’informació

 

L’empresari informarà els treballadors sobre l’existència de llocs de treball vacants, amb la finalitat de garantir-los les mateixes oportunitats d’accedir a llocs permanents que els altres treballadors. Aquesta informació es podrà facilitar mitjançant un anunci públic en un lloc adequat de l’empresa o centre de treball.

 

Els convenis col·lectius establiran mesures per facilitar l’accés efectiu d’aquests treballadors a la formació professional contínua, per millorar la seva qualificació i afavorir la seva progressió i mobilitat funcionals.

Contractes de treball en pràctiques per les empreses de treball temporal

 

Les empreses de treball temporal podran celebrar contractes de treball en pràctiques amb els treballadors contractats per ser posats a la disposició de les empreses usuàries d’acord amb el previst en la seva normativa reguladora d’aquests contractes.