ÚLTIMA HORA: TARIFA PLANA DE 100 EUROS PER A LA CONTRACTACIÓ INDEFINIDA DE NOUS TREBALLADORS

El president del Govern, Mariano Rajoy, ha anunciat al Congrés durant la celebració del Debat sobre l’Estat de la Nació del passat 25 de febrer, l’aprovació d’una tarifa plana de 100 euros per a la contractació indefinida de nous treballadors.

Les empreses o autònoms que vulguin contractar un nou treballador de forma estable només cotitzaran a la Seguretat Social (per contingències comunes) 100 euros al mes, durant els primers 24 mesos. Es podran beneficiar d’aquesta mesura totes les empreses i autònoms, independentment de la seva mida, per la contractació estable d’un nou treballador, independentment de la seva edat.

L’ocupador estarà obligat a mantenir l’ocupació durant el període d’aplicació de la reducció, perquè es tracta d’un impuls a la creació neta d’ocupació.

Al seu torn, no haurà pogut realitzar acomiadaments col·lectius ni acomiadaments individuals que siguin declarats improcedents en els sis mesos anteriors a la celebració dels nous contractes i haurà d’estar al corrent de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.

La regulació no afecta a l’aportació del treballador ni a l’aportació empresarial per la resta de contingències (desocupació, FOGASA i formació professional), respecte de les quals s’aplicaran les regles ja vigents de cotització. Tampoc tindrà impacte en la quantia de les prestacions econòmiques a què puguin tenir dret els treballadors, que es calcularan aplicant l’import íntegre de la base de cotització.

Atenció. Aquesta reducció és aplicable des del passat dia 25 de febrer.

La reducció suposarà un estalvi per a l’ocupador de l’entorn del 75% de la cotització per contingències comunes, que es limitarà a 100 euros al mes (1.200 euros anuals). Aquesta mesura, aplicada a un sou brut anual mitjà de 20.000 euros, implica que l’ocupador s’estalviarà 3.520 euros anuals de cotització a la Seguretat Social.

Aquesta “tarifa plana” és una novetat d’última hora i d’aplicació immediata que acaba d’engegar el Govern per estimular la creació d’ocupació, i de la que se’n podrà beneficiar la seva empresa.

COM POT ELIMINAR LA CLÀUSULA SÒL DE LA SEVA HIPOTECA PER PAGAR MENYS O QUE LI TORNIN TOT EL QUE HA PAGAT DE MÉS? L’AJUDEM A RECLAMAR CONTRA EL SEU BANC O CAIXA

Són molts els usuaris perjudicats que han aconseguit reduir la quota de la seva hipoteca fruit de les seves reclamacions primer al banc i després per via Judicial perquè s’elimini la clàusula sòl dels seus contractes hipotecaris. Nosaltres el podem ajudar a reclamar i demandar el banc o caixa per anul·lar la clàusula sòl, i si escau que li retornin el que cobra indegudament, més l’interès legal dels diners.

Què és la clàusula sòl?

Aquesta clàusula va ser introduïda pels bancs en les hipoteques a interès variable, i estableix que el tipus d’interès de la hipoteca no serà inferior mai a una determinada xifra, encara que l’EURIBOR baixi. Per exemple, si l’interès d’una hipoteca és EURIBOR + 1% i l’EURIBOR és del 0,5%, l’interès aplicable seria 1,5%. No obstant això, si la seva hipoteca té clàusula sòl de, per exemple, el 3%, no s’aplicarà aquest 1,5%, sinó el 3%. És a dir, que per molt que abaixi l’EURIBOR, vostè no se’n beneficiarà.

La victòria dels consumidors davant una clàusula que els tribunals estan reconeixent com abusiva i poc transparent va començar al setembre de 2010, quan el jutjat mercantil va dictar una sentència pionera per la qual obligava a les entitats financeres denunciades –BBVA, Cajamar i Caixa Galicia– a eliminar aquesta clàusula dels préstecs ja signats i a no incloure-la en els nous.

L’empara del Tribunal Suprem per poder reclamar

Posteriorment, dos anys i mig després d’aquesta sentència del jutjat mercantil, per la mala pràctica i falta d’honestedat de molts bancs i caixes que no van respectar el dret d’informació dels consumidors, el Tribunal Suprem va dictar sentència el 9 de maig de 2013, que estableix jurisprudència, i que fixa els criteris mínims de transparència que s’han d’exigir als bancs i caixes davant determinades clàusules. La gran majoria d’hipoteques amb clàusula sòl no compleixen aquests criteris mínims, però els bancs i caixes segueixen sense corregir aquesta situació i saben que la majoria dels afectats no s’ha atrevit fins al moment a demandar-los.

El 12 de juny de 2013 el mateix tribunal va aclarir la seva sentència confirmant l’abusivitat de les clàusules sòl advertint que el mer formalisme de llegir la còpia del préstec hipotecari al client no es pot considerar com informació suficient.

Les tres entitats condemnades per la sentència del Tribunal Suprem han anunciat que retiraran les seves clàusules sòl, però la resta d’entitats, lluny d’adaptar-se a les circumstàncies estan responent als clients que no consideren aplicables a les seves clàusules les circumstàncies assenyalades per la Sentència.

Atenció. Tingui en compte que aquesta sentència va anul·lar la clàusula sòl de les hipoteques només d’alguns bancs, per la qual cosa la resta s’hi poden negar. No obstant això, actualment els tribunals apliquen els criteris del Tribunal Suprem sobre aquesta qüestió, i anul·len la clàusula sòl si no hi va haver transparència i informació al client.

Malgrat que les entitats ja no poden fer ús de la clàusula, les demandes dels afectats també s’estan centrant a reclamar la devolució de quantitats cobrades de més per la seva aplicació.

Si se sent perjudicat com pot reclamar?

Si en el seu cas hi va haver aquesta falta de transparència, podrà reclamar que s’anul·li la seva clàusula sòl i que el banc o caixa la deixi d’aplicar (el que reduirà la seva quota hipotecària, en beneficiar-se de l’EURIBOR més baix). A més a més, podrà reclamar també que li tornin les quantitats pagades de més durant el temps en què s’ha aplicat la clàusula sòl.

No totes les clàusules sòl de les hipoteques són il·legals, ni totes es poden anul·lar. Abans d’emprendre accions hem d’estar segurs que el seu cas es troba en els supòsits que ha assenyalat el Tribunal Suprem. Per reclamar l’anul·lació de la clàusula sòl de la seva hipoteca, ha de recopilar la següent informació documental:

• Còpia de l’escriptura de la hipoteca
• Còpia de l’últim rebut de la hipoteca.
• Altres documents que es van obtenir o van entregar en contractar la hipoteca (fullets, correus, oferta vinculant, etc.) o que us donés el banc o caixa a mode informatiu, així com i cartes de reclamació que, si escau, s’hagin  enviat al banc i les seves respostes.

Per a poder eliminar la clàusula sòl hem de revisar l’oferta vinculant de la nostra hipoteca cercant irregularitats i preparar un escrit de reclamació fonamentat en la falta de transparència (per exemple les irregularitats de l’oferta vinculant si existeixen. L’entrega d’aquesta oferta va ser obligatòria fins a 2007 per a hipoteques de fins a 150.000 euros, i a partir de desembre de 2007, per a hipoteques de qualsevol import, si bé una norma de 2011 va eliminar-ne l’obligatorietat). Les irregularitats de l’oferta vinculant són un molt bon element per demostrar falta de transparència però després de la sentència del Tribunal Suprem no són l’únic motiu pel qual pot haver-hi falta de transparència i per tant ser nul·la la clàusula sòl.

Com a pas previ, cal intentar negociar directament amb l’oficina del banc o caixa. Si no s’aconsegueix que ens elimini la clàusula sòl, i que si escau, ens tornin el que s’ha cobrat de més, cal passar al pas següent: presentar al banc o caixa una reclamació prèvia per escrit -basant-se en els arguments que exposa el Tribunal Suprem-, i oferir un termini perquè retirin la clàusula. En el cas que no contestin o deneguin la petició, el següent pas és reclamar al Banc d’Espanya mitjançant un escrit, que si bé no traurà la clàusula sòl, en alguns casos, faran constància que hi ha irregularitats en la seva hipoteca. En més del 85% dels casos aconseguirem que el Banc d’Espanya emeti un dictamen donant-nos la raó (aquest dictamen és molt important per si després se segueix per la via judicial).

Una vegada que tinguem les respostes del banc i/o del Banc d’Espanya a les cartes o reclamacions enviades, o si no responen afirmativament dins el termini, acceptant la nul·litat de la clàusula sòl, s’ha d’acudir als Tribunals perquè siguin aquests els qui els obliguin, amb moltes les possibilitats d’èxit.

Els qui no hagin reclamat encara per la clàusula sòl poden contactar amb aquest despatx professional per fer els tràmits necessaris per fer-ho o per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.

ESTADÍSTIQUES SOBRE COMERÇ ELECTRÒNIC A LES EMPRESES

Segons les últimes dades facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 98% de les empreses espanyoles de 10 empleats o més disposa de connexió a Internet al gener de 2013. Això suposa que el percentatge d’empreses que tenen accés a Internet ha augmentat en un 8,9% des de l’any 2005. De les empreses connectades a Internet, pràcticament la totalitat d’elles (98,5%) ho fan mitjançant banda ampla fixa.

D’altra banda, aproximadament el 72% de les empreses disposa de lloc/pàgina Web. En les de 250 empleats o més, aquest percentatge arribar al 93,8%.

Dels serveis oferts en les seves pàgines Web relatius al comerç electrònic, un 15,2% de les empreses ofereix la possibilitat de realitzar comandes o reserves en línia i un 9,1% pagaments en línia.

Compres i vendes per Internet

El 22,6% de les empreses amb 10 empleats o empleats realitzen compres mitjançant comerç electrònic durant l’any 2012. Les compres electròniques suposen el 20,3% de les compres totals, percentatge que ha augmentat 6,5 punts percentuals des de 2008.

D’altra banda, el 14,4% de les empreses amb 10 empleats o més realitzaren l’any 2012 vendes mitjançant comerç electrònic. Les vendes electròniques suposen el 14% sobre el total de vendes. Aquest percentatge ha augmentat 4,4 punts percentuals des de 2008.

De totes maneres, les empreses no sols usen les noves tecnologies per al comerç electrònic, altres usos que cobren cada vegada més auge són les xarxes socials (29,1%), les solucions d’informàtica en núvol (19,8%) i la interacció amb les administracions públiques mitjançant Internet (90,1%).

Comparant-nos amb Europa

A l’hora de fer una comparativa de les dades estadístiques del comerç electrònic a nivell europeu, podem veure com el 2012 el 13% de les empreses espanyoles venien “en línia”. Aquesta dada està per sota de la mitjana de la Unió Europea que es troba en el 14%.

Comparant amb l’any 2011, el percentatge d’empreses que venen per Internet ha augmentat en un 18,6%. A més a més la diferència respecte a la mitjana de la Unió Europea s’ha reduït respecte a l’any anterior en un punt percentual.

D’altra banda, el percentatge que a Espanya suposa el comerç electrònic dins el volum de negoci, el 2012 ascendeix a un 14%. Aquesta dada està un punt percentual per sota de la mitjana de la UE.

PRORROGADA L’AJUDA ECONÒMICA A DESOCUPATS DE LLARGA DURADA

Al BOE del dia 12 de febrer de 2014, es publicà la Resolució de 24 de gener de 2014, del Servei Públic d’Ocupació Estatal, per la qual es prorroga la vigència de la de l’1 d’agost de 2013, per la qual es determina la forma i terminis de presentació de sol·licituds i de tramitació de les ajudes econòmiques d’acompanyament incloses en el programa de requalificació professional de les persones que exhaureixin la seva protecció per desocupació prorrogada pel Reial decret llei 1/2013, de 25 de gener, que estableix la pròrroga automàtica de la vigència del programa, per períodes successius de 6 mesos, sempre que la taxa de desocupació sigui superior al 20% segons l’última Enquesta de població activa publicada amb anterioritat a la data de la pròrroga.

La taxa de desocupació publicada en l’Enquesta de població activa del quart trimestre de 2013 ha estat del 26,03%, és a dir superior al 20%, per això, queda prorrogada per sis mesos més la vigència de l’esmentat programa.

El programa és aplicable a les persones desocupades per extinció de la seva relació laboral i inscrites com a demandants d’ocupació a les oficines d’ocupació que, dins el període comprès entre el 16 de febrer de 2014 i el 15 d’agost 2014, ambdós inclusivament, exhaureixin la prestació per desocupació de nivell contributiu i no tinguin dret a qualsevol dels subsidis per desocupació establerts, o bé hagin exhaurit algun d’aquests subsidis, incloses les seves pròrrogues, i reuneixin la resta dels requisits establerts en el Reial decret llei 23/2012, de 24 d’agost, pel qual es prorroga el programa de requalificació professional de les persones que exhaureixin la seva protecció per desocupació.