S’amplia fins al 31 de juliol de 2014 el termini perquè les empreses regularitzin les cotitzacions en espècie

Al BOE del dia 15 de maig de 2014, es publicà una Resolució de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), per la qual s’amplia fins al 31 de juliol de 2014 el termini de liquidació i ingrés dels nous conceptes computables en la base de cotització al Règim General de la Seguretat Social i de l’import en què s’hagin incrementat d’altres conceptes que s’hi ha d’incloure, com a conseqüència de la modificació de l’article 109 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) per part del Reial decret llei 16/2013, de 20 de desembre, corresponents als períodes de liquidació de desembre de 2013 a maig de 2014.

Els referits conceptes podran ser objecte de liquidació complementària i ingrés, sense aplicació de recàrrec o cop tipus d’interès, fins al 31 de juliol de 2014.

Hem de recordar, que la disposició final tercera del Reial decret llei 16/2013, va donar una nova redacció a l’article 109 LGSS a conseqüència de la qual, d’una banda, s’han passat a computar en la base de cotització al Règim general de la Seguretat Social una sèrie de conceptes retributius fins aleshores exclosos, i, d’altra banda, s’han passat a computar en la seva integritat d’altres conceptes que amb anterioritat tenien establerta alguna limitació a l’efecte.

La modificació legal va entrar en vigor el 22 de desembre de 2013, afectant la liquidació de les quotes del Règim general meritades a partir d’aquest mateix mes.

Posteriorment, i a fi de facilitar la liquidació i ingrés de la cotització corresponent a les primeres mensualitats afectades per la modificació legal assenyalada, amb data 23 de gener de 2014, es va dictar una Resolució per TGSS mitjançant la qual s’autoritzava l’ampliació del termini de liquidació i ingrés d’aquests nous conceptes computables en la base de cotització al Règim general de la Seguretat Social i de l’import en què s’hagin incrementat altres conceptes a incloure en la base corresponents als períodes de liquidació de desembre de 2013 a març de 2014, i es determina que els conceptes esmentats podien ser objecte de liquidació complementària i ingrés, sense aplicació de recàrrec o cap tipus d’interès, fins al 31 de maig de 2014.

Ara bé, si tenim present que es mantenen les circumstàncies que van donar lloc a la resolució de 23 de gener de 2014, es dicta un nova Resolució per ampliar de nou aquest termini.

ELS QUI TREBALLIN EL DIUMENGE 25 DE MAIG TINDRAN PERMISOS RETRIBUÏTS PER ANAR A VOTAR A LES ELECCIONS EUROPEES?

Volem informar-los de cara a les pròximes eleccions europees del 25 de maig, sobre els permisos que com a empleats estem obligats a concedir als nostres treballadors.

Els treballadors que treballin el diumenge 25 de maig tenen dret a un permís retribuït per poder votar, que serà més gran o més petit en funció de la coincidència del seu horari de treball amb el d’obertura del col·legi electoral.

Atenció. També s’ha de consultar la legislació de la seva comunitat autònoma pel que disposa en aquests casos.

Permisos retribuïts durant la jornada laboral

• Treballadors l’horari dels quals no coincideixi amb el de la votació (de 9 a 20 hores) o ho facin per un període inferior a dues hores: no tindran dret a permís retribuït.
• Treballadors l’horari dels quals coincideixi en dues o més hores i menys de quatre: gaudiran d’un permís retribuït de dues hores.
• Treballadors l’horari dels quals coincideixi en quatre o més hores però menys de sis: gaudiran de permís retribuït de tres hores.
• Treballadors l’horari dels quals coincideixi en sis o més hores: gaudiran de permís retribuït de quatre hores.

En tots els supòsits anteriors, quan es tracti de treballadors contractats a temps parcial que realitzessin una jornada inferior a l’habitual en l’activitat, la durada del permís abans ressenyat es reduirà en proporció a la relació entre la jornada de treball que desenvolupin i la jornada habitual dels treballadors contractats a temps complet en la mateixa empresa.

Correspondrà a l’empresa, basant-se en l’organització del treball, la distribució del període en què els treballadors disposin del permís per acudir a votar.

Atenció. Tingui en compte que és la seva empresa qui decideix com distribuir els permisos als seus treballadors i a més a més pot sol·licitar als seus empleats que justifiquin que han emprat el temps del permís a anar a votar. Per a això, els seus treballadors hauran d’aportar-li el justificant corresponent (model oficial signat pel president de la mesa electoral).

Treballadors que siguin nomenats presidents o vocals de mesa electoral

Tindran dret a un permís retribuït de la jornada completa durant el dia de la votació, si per a ell és laborable. A més a més, té dret a una reducció de la seva jornada de treball de cinc hores el dia immediatament posterior (és a dir, el dilluns, 26 de maig).

A més a més cobraran una dieta de 62,61 euros, dieta que no ha d’assumir l’empresa, sinó que va a càrrec de l’Estat.

Quan es tracti d’apoderats el permís només correspondrà a la jornada corresponent al dia de la votació.

Atenció. Els qui siguin designats suplents tenen permís retribuït per presentar-se al col·legi electoral i veure si són necessaris els seus serveis. Si no ho són, s’hauran de reincorporar al seu lloc de treball. I si han d’ocupar el seu lloc en una mesa electoral per absència d’algun dels titulars, llavors tindran dret als permisos que corresponen per ser membre d’una mesa.

Torns de nit

Si algun dels treballadors compresos en aquest apartat hagués de treballar en el torn de nit en la data immediatament anterior a la jornada electoral, l’empresa, a petició de l’interessat, li haurà de canviar el torn als efectes de poder descansar la nit anterior al dia de la votació. Aquest treballador haurà de  treballar el torn de nit immediatament posterior a la jornada electoral (és a dir, el que comença aquest mateix dia 25 de maig), en aquest cas té dret que li redueixin del seu torn cinc hores.

Vot per correu

Els seus treballadors també poden optar per l’opció de votar per correu (el termini va finalitzar el passat 15 de maig). En aquest cas, els treballadors disposaven d’un permís retribuït de fins a 4 hores tant per realitzar la sol·licitud de certificat acreditatiu de la seva inscripció en el cens com per a la remissió del vot per correu (un màxim de quatre hores per realitzar les dues gestions). Aquest permís es redueix proporcionalment en el cas de treballadors amb contractes a temps parcial o amb jornada reduïda.

COM TRIBUTEN EN L’IRPF LES PARTICIPACIONS PREFERENTS?

De cara a la declaració de l’IRPF, atès que són molts els contribuents afectats, hem volgut informar-los del tractament fiscal de les participacions preferents, així com de diversos supòsits que es poden produir (impagat parcial, canvi o conversió, etc.).

La compra de participacions preferents no sols ha deixat una reguera de greus pèrdues a milers de clients bancaris, dels quals quasi la meitat ha recuperat la seva inversió gràcies a l’arbitratge. Aquests estalviadors (que es van trobar al cap del temps amb què el que en principi semblava una inversió segura similar a un bo o fins i tot un dipòsit es convertia en una acció amb fortes pèrdues) afronten ara el moment de retre comptes amb Hisenda d’un producte complex per la seva natura i també en el seu tractament fiscal.

Característiques de les participacions preferents

Les participacions preferents són uns productes financers definits per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com “valors emesos per una societat que no confereixen participació al seu capital ni dret de vot. Tenen caràcter perpetu i la seva rendibilitat, generalment de caràcter variable, no està garantida. La seva remuneració el primer any sol ser fixa. A partir del segon normalment està referenciada a l’Euribor (o a algun altre tipus de referència) més un determinat diferencial. Aquesta remuneració està condicionada que l’entitat emissora de les participacions obtingui beneficis suficients. Es tracta d’un instrument complex i de risc elevat”.

Un dels retrets que amb més èmfasi s’ha plantejat al sector financer consistia en la forma de comercialitzar un producte financer que certament té una estructura complexa respecte als drets i obligacions que ofereix i els mecanismes per fixar la seva rendibilitat.

Així en nombrosos casos, els clients detallistes de les entitats van invertir en participacions preferents amb el convenciment que es tractava d’una col·locació financera equivalent a un dipòsit bancari o alternativament en un producte de renda fixa típic que podia ser objecte de conversió en liquiditat.

No obstant això, la realitat posterior de les participacions preferents distava d’acostar-se a les expectatives dels clients. Així, la rendibilitat no estava garantida (depenia que l’entitat emissora obtingués beneficis) i, d’altra banda, la liquiditat no era automàtica en el cas de desitjar recuperar la inversió. En molts casos, la cotització d’aquests valors en mercats secundaris era clarament inferior al valor d’emissió, per la qual cosa molts inversors particulars no entenien que si desitjaven recuperar la seva inversió (d’uns valors emesos a perpetuïtat, encara que es podien amortitzar anticipadament a voluntat de l’emissor), això els obligava a canvi a assumir una pèrdua significativa en la majoria dels casos.

D’aquesta manera, s’ha generat un fort malestar entre milers d’inversors privats davant la situació descrita i s’estan presentant demandes d’arbitratge o reclamacions davant els tribunals espanyols.

El 2013, els preferentistes d’entitats intervingudes per l’Estat (Bankia, Catalunya Caixa, Novagalicia) van haver de suportar en primer lloc una quitança, que va minvar la seva inversió original fins en un 70%, i en segon lloc el canvi de les participacions per accions de l’entitat en qüestió, amb un valor per acció fixat pel FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària).

Les accions de Bankia es podien vendre en borsa, perquè és una entitat que cotitza. Però les accions de Novagalicia i de Caixa Catalunya, que no cotitzen, no van tenir més sortida que la seva venda al Fons de Garantia de Dipòsits, suportant un altre descompte addicional.

D’altra banda, fessin el que fessin amb les seves accions, molts preferentistes es van animar a anar a l’arbitratge o a judici per tractar de recuperar la inversió original i no aquestes quantitats minvades.

Quin tractament fiscal tens les preferents en l’IRPF?

El seu règim jurídic i fiscal ve regulat en la Disposició addicional segona de la Llei 13/1985 de 25 de maig, de coeficients d’inversió, recursos propis i obligacions d’informació dels intermediaris financers (la redacció de la qual, a causa dels problemes sorgits entorn d’aquest producte, ha estat modificada per Llei 9/2012 i, posteriorment, Reial Decret Llei 24/2012), on es determina que les rendes que d’elles es derivin es qualificaran com a rendiments obtinguts per la cessió a tercers de capitals propis.

Per tant, malgrat denominar-se “participacions” i que constitueixen recursos propis de les entitats, no les podem equiparar a les accions i participacions representatives de la participació de fons propis de societats. En conseqüència, la seva tributació en l’IRPF no pot ser la de guany patrimonial, sinó la de rendiments de capital mobiliari obtinguts per la cessió a tercers de capitals propis, segons disposa l’article 25.2 de la Llei 35/2006 de l’IRPF, la posada de manifest del qual té lloc com a conseqüència de la seva transmissió, reemborsament, amortització, canvi o conversió.

Als interessos obtinguts pels tenidors de participacions preferents no resulta d’aplicació l’exempció continguda en l’article 7, lletra i) de la Llei 35/2006 de l’IRPF (exempció de 1.500 euros anuals), segons criteri manifestat per la Direcció General de Tributs (DGT) en la consulta V1821-12.

Per la seva banda, la Direcció General de Tributs, en distintes consultes vinculants ha aclarit el seu tractament fiscal. En concret la DGT (consultes V3085-13 i V0713-14) analitza la recompra de participacions preferents i deute subordinat en situacions en què s’ha produït un procés d’arbitratge i laude estimatori, així com en situacions de novació de deute subordinat.

D’acord amb la Resolució de 16 d’abril de 2013 de la Comissió Rectora del FROB, els titulars de participacions preferents han de convertir els seus valors en accions i, ja que a més a més els titulars de determinat deute subordinat poden optar per convertir els seus valors en deute senior aquestes operacions els comportaran determinades conseqüències fiscals en la seva declaració d’IRPF.

Recompra de participacions preferents i deute subordinat

En el cas de l’operació obligatòria consistent en la recompra de participacions preferents i deute subordinat i la subscripció simultània d’accions, tant el preu de recompra dels valors com el preu de subscripció de les noves accions estan fixats en la Resolució de 16 d’abril de 2013 de la Comissió Rectora del FROB.

D’acord amb l’anterior, es generarà un rendiment del capital mobiliari, que estarà determinat per la diferència entre el preu de recompra fixat en la resolució del FROB i el valor de subscripció o adquisició dels valors que es recompren, que s’imputarà al període impositiu de la recompra formant part de la base imposable de l’estalvi del contribuent.

Si el rendiment del capital mobiliari és negatiu el seu import es compensarà amb els rendiments del capital mobiliari positius a integrar en la base imposable de l’estalvi generats en el mateix període impositiu.

En cas que no s’hagi obtingut rendiments positius en aquest període impositiu o el saldo resultant de la compensació sigui negatiu, l’import pendent de compensació només es podrà compensar amb el saldo positiu dels rendiments del capital mobiliari a integrar en la base imposable de l’estalvi que es posi de manifest en els 4 anys següents.

En cap cas, els rendiments negatius del capital mobiliari a integrar en la base imposable de l’estalvi es podran compensar amb guanys patrimonials a integrar en la base imposable de l’estalvi, ni amb rendes a integrar en la base imposable general.

Atenció. Pel que fa a la retenció a compte, s’ha de precisar que en cas que s’obtingui un rendiment del capital mobiliari positiu, no estarà sotmès a retenció quan es compleixin els requisits establerts en l’art. 75.3 e) del Reglament de l’IRPF que disposa que: “No existirà obligació de practicar retenció o ingrés a compte en el cas dels rendiments derivats de la transmissió o reemborsament d’actius financers amb rendiment explícit, sempre que compleixin els requisits següents: 1r Que estiguin representats mitjançant anotacions en compte. 2n Que es negociïn en un mercat secundari oficial de valors espanyol”

A l’últim, convé assenyalar que les accions rebudes, als efectes de futures transmissions, es consideraran adquirides en la data de la seva subscripció simultània i el seu valor d’adquisició serà el preu de subscripció fixat en la Resolució del FROB.

La transmissió d’aquestes accions generarà un guany o pèrdua patrimonial a integrar en la base imposable, general o de l’estalvi, en funció del temps transcorregut. El resultat d’aquesta operació, no es podrà compensar amb rendiments del capital mobiliari a integrar en la base imposable de l’estalvi.

Per exemple, la venda d’accions de Novagalicia i Catalunya Caixa va comportar una pèrdua segura, ja que el preu de venda va ser inferior al d’adjudicació. Com que aquesta pèrdua té menys d’un any, es pot compensar amb altres guanys de menys d’un any obtinguts el 2013. El que sobri es compensa amb una quantitat de com a màxim el 10% dels rendiments nets del treball, les activitats econòmiques i els rendiments immobiliaris (salari, lloguers, etc.). Si encara hi ha excés, es compensa de la mateixa manera en els quatre anys següents.

Procés d’arbitratge i laude estimatori

Si el client ha acudit a un procés d’arbitratge (alternatiu a la via judicial) i, com a conseqüència del laude, resultés estimatori, l’Administració tributària ha resolt que la recompra de valors i la subscripció simultània d’accions, així com la venda d’accions realitzada abans de la signatura del conveni arbitral no té efectes tributaris ja que ha existit un contracte sobre el qual s’ha de restituir l’objecte, per tant, que es generarà un rendiment del capital mobiliari obtingut per la cessió a tercers de capitals propis, per la diferència entre la quantitat màxima a restituir fixada en el laude i el valor de subscripció o adquisició dels valors inicials. Aquest rendiment no podrà ser positiu ja que la quantitat màxima a restituir no pot superar el valor de subscripció o adquisició. Aquest rendiment del capital mobiliari s’imputarà al període en què sigui exigible per al seu perceptor i formarà part de la base imposable de l’estalvi.

Novació deute subordinat

Els titulars de deute subordinat amb venciment podran optar per la subscripció d’un producte de deute senior, amb un venciment igual al del deute subordinat canviat, en aquest cas es modificaran les condicions del deute subordinat, entre les que convé destacar:
– Reducció del nominal en funció de la data de venciment.

– Remuneració pagadora a venciment.

– Quant a l’ordre de prelació dels crèdits, els valors deixen de tenir caràcter de deute subordinat i seran considerats com a deute senior.

El Codi Civil inclou “la novació” entre els modes d’extinció de les obligacions, que segons la doctrina jurídica consisteix en l’extinció d’una obligació per mitjà de la creació d’una altra obligació nova destinada a reemplaçar-la. No obstant això, la novació es pot configurar, a més a més, com un mitjà de modificació de les obligacions.

La modificació de les condicions de l’emissió dels valors originals de deute n’afecta elements substancials, per la qual cosa cal entendre que suposa una novació extintiva de l’obligació inicial que té conseqüències fiscals en el moment de la novació.

Per tant, igual que succeeix en el cas de la recompra, es generarà un rendiment del capital mobiliari derivat de la cessió a tercers de capitals propis, per diferència entre el nou nominal assignat i el valor de subscripció o adquisició del deute subordinat que es modifica, a imputar al període impositiu en què es produeix la novació.

El rendiment del capital mobiliari constitueix renda de l’estalvi i formarà part igualment de la base imposable de l’estalvi.

ELS CONTRACTES D’ALTA DIRECCIÓ

Com ja sap, el món jurídic laboral es caracteritza per la convivència de diverses relacions laborals de caràcter especial que conviuen junt amb el treballador per compte d’altri o comú. Les relacions laborals especials es troben reflectides en l’article 2.1 de l’Estatut dels Treballadors (ET) i d’entre les quals podem destacar la dels esportistes professionals, artistes en espectacles públics, estibadors portuaris, penats en institucions penitenciàries i, la que volem parlar en aquesta circular, el personal d’alta direcció.

Regulació jurídica i definició dels contractes d’alta direcció

Els contractes d’alta direcció apareixen definits en l’article 1.2 del Reial decret 1382/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral e caràcter especial del personal d’alta direcció.

Es tracta d’una relació laboral especial enfront del contracte laboral ordinari, no obstant això, no sempre és fàcil distingir entre l’un i l’altre. La relació laboral d’alta direcció es basa en la recíproca confiança de les parts.

El que distingeix fonamentalment aquests tipus de contractes és que les facultats atorgades, a més d’afectar àrees funcionals d’indiscutible importància per a la vida de l’empresa, han d’estar referides normalment a la íntegra activitat de la mateixa o a aspectes transcendentals dels seus objectius.

La norma (article 1.2 Reial decret 1382/1985) considera personal d’alta direcció aquells treballadors que exerciten poders inherents a la titularitat jurídica de l’empresa, i els relatius als seus objectius generals amb autonomia i plena responsabilitat només limitades pels criteris i instruccions directes emanades de la persona o dels òrgans superiors de govern i administració de l’entitat que respectivament ocupi aquella titularitat.

Ara bé, no tota prestació de servei de gerència, o de direcció d’una empresa dóna lloc a aquesta relació laboral especial, sinó que caldrà analitzar en cada supòsit si estem en presència d’una relació ordinària, d’una relació especial o, fins i tot, d’una relació de tipus mercantil.

Atenció. No resulta senzill delimitar quan ens trobem davant un autèntic alt directiu o, al contrari, davant una relació laboral ordinària que pretén disfressar-se de la d’alta direcció per acollir-se als beneficis que d’això es deriven, especialment l’abonament d’una indemnització de només 7 dies per any treballat en el cas d’acomiadament enfront dels 33 que percebria en cas de ser un treballador ordinari per compte d’altri. Per a això caldrà acudir moltes vegades a la doctrina i la jurisprudència laboral.

El Tribunal Suprem ha assenyalat que les facultats atorgades, a més d’afectar àrees funcionals d’indiscutible importància per a la vida de l’empresa, han d’estar referides normalment a la íntegra activitat de la mateixa o a aspectes transcendentals dels seus objectius, amb dimensió territorial plena, o referida a zones o centres de treball nuclears per a la seva activitat.

Com es formalitza el contracte d’alta direcció? Quina és la seva durada i jornada?

La relació laboral especial del personal d’alta direcció es basa en la recíproca confiança de les parts, les quals basen l’exercici dels seus drets i obligacions en la bona fe.

Es formalitzarà per escrit, en exemplar duplicat, un per a cada part contractant. En absència de pacte escrit, s’entendrà que l’empleat és personal d’alta direcció quan es donen els supòsits de l’article 8.1. de l’Estatut dels Treballadors (el contracte de treball es podrà celebrar per escrit o de paraula. Es presumirà existent entre tot el qui presta un servei per compte i dins l’àmbit d’organització i direcció d’un altre i el que ho rep a canvi d’una retribució a aquell) i la prestació professional es correspongui amb la que defineix l’article 1.2. del Reial decret 1382/1985, que ja hem comentat.

Es podrà concertar un període de prova que en cap cas podrà excedir de 9 mesos, si la seva durada és indefinida.

Transcorregut el període de prova sense que s’hagi produït desistiment, el contracte produirà plens efectes, i es computarà el temps dels serveis prestats en l’antiguitat del treballador a l’empresa.

El contracte de treball tindrà la durada que les parts acordin.

La jornada, horaris, festes i permisos, així com per a vacances, serà el fixat en les clàusules del contracte, en quant no configurin prestacions a càrrec de l’empleat que excedeixin notòriament de les que siguin usuals en l’àmbit professional corresponent.

Pacte de no concurrència i de permanència a l’empresa

El treballador d’alta direcció no podrà celebrar altres contractes de treball amb altres empreses, excepte autorització de l’empresari o pacte escrit en contra. L’autorització de l’empresari es presumeix quan la vinculació a una altra entitat fos pública i no s’hagués fet exclusió d’ella al contracte especial de treball.

Quan l’alt directiu hagi rebut una especialització professional a càrrec de l’empresa durant un període de durada determinada, es podrà pactar que l’empresari tingui dret a una indemnització per danys i perjudicis si abandona el treball abans del terme fixat.

El pacte de no concurrència per a després d’extingit el contracte especial de treball, que no podrà tenir una durada superior a 2 anys, només serà vàlid si concorren els requisits següents:

a) Que l’empresari tingui un efectiu interès industrial o comercial en això.

b) Que se satisfaci a l’alt directiu una compensació econòmica adequada.

Promoció interna

S’haurà de formalitzar el contracte escrit en els supòsits en què el treballador vinculat a una empresa per una relació laboral comuna promocionés l’exercici d’activitats d’alta direcció en aquesta mateixa empresa o en una altra que mantingués amb ella relacions de grup o una altra forma associativa similar.

En aquests supòsits al contracte s’especificarà si la nova relació especial substitueix a la comuna anterior, o si aquesta última se suspèn. En cas que en contracte no hi hagi una especificació expressa respecte d’això s’entendrà que la relació laboral comuna queda suspesa. Si s’optés per la substitució de la relació laboral comuna per l’especial, aquesta novació només produirà efectes una vegada transcorreguts 2 anys des del corresponent acord novador.

En cas de simple suspensió de la relació laboral comuna anterior, en extingir-se la relació laboral especial, el treballador tindrà l’opció de reprendre la relació laboral d’origen, sense perjudici de les indemnitzacions a què pugui tenir dret a resultes de l’extinció. S’exceptua d’aquesta regla el supòsit de l’extinció del contracte especial d’alta direcció per acomiadament disciplinari declarat procedent.

Drets col·lectius

Els treballadors alts directius estan exclosos dels mecanismes de representació unitària dels treballadors a l’empresa (delegats de personal i comitè d’empresa), sense perjudici d’altres formes de representació. Això suposa, en la pràctica, l’habitual exclusió d’aquests treballadors de l’àmbit d’aplicació dels convenis col·lectius.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això, assessorant-lo en la realització i confecció d’un contracte d’alta direcció.