Catalunya. Ajudes i subvencions per a empreses i pimes

Per a les empreses i pimes a continuació relacionem una llista d’ajudes, subvencions i finançament a Catalunya que poden resultar d’interès per a l’impuls de noves idees i la promoció de nous projectes empresarials.

Llegir més →

LES PRESTACIONS EN SUPÒSITS DE MATERNITAT/PATERNITAT

Com ja deu saber, les prestacions econòmiques per maternitat o paternitat tracten de cobrir la pèrdua de rendes del treball o d’ingressos que sofreixen els treballadors, per compte d’altri o per compte propi, quan se suspèn el seu contracte o s’interromp la seva activitat per gaudir dels períodes de descans per maternitat/paternitat, adopció i acolliment, legalment establerts.

Aquestes prestacions estan incloses dins de l’acció protectora de tots els Règims del Sistema de la Seguretat Social.

A l’efecte de la prestació per maternitat o paternitat, es consideraran situacions protegides el naixement de fill, l’adopció i l’acolliment, tant preadoptiu com permanent o simple, de conformitat amb el codi civil o les lleis civils de les comunitats autònomes que ho regulin, sempre que, en aquest últim cas, la seva durada no sigui inferior a un any i encara que aquests acolliments siguin provisionals durant el període de suspensió que, per tals situacions, es gaudeixi.

Així mateix, tindrà la consideració de situació protegida, en els mateixos termes establerts per als supòsits d’adopció i acolliment, la constitució de tutela sobre menor per designació de persona física, quan el tutor sigui un familiar que, d’acord amb la legislació civil, no pugui adoptar al menor.

Els informem a continuació en el règim general els aspectes més significatius a tenir en compte en aquestes prestacions per maternitat o paternitat.

1. Prestacions por maternitat

Requisits

 

Són beneficiaris de la prestació contributiva per maternitat els treballadors per compte d’altri, qualsevol que sigui el seu sexe, que reuneixin els següents requisits:

 

• Estar afiliat, en alta o en situació assimilada a l’alta.

 

• Acreditar els següents períodes mínims de cotització en funció de l’edat del treballador en la data del part o en la data de la decisió administrativa o judicial d’acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció:
  • Si té menys de 21 anys no s’exigirà període mínim de cotització.
  • Si té complerts els 21 anys i és menor de 26 anys, el període mínim exigit serà de noranta dies cotitzats dins dels set anys immediatament anteriors al moment d’inici del descans. Es considerarà complert aquest requisit si, alternativament, el treballador acredita cent vuitanta dies al llarg de la seva vida laboral amb anterioritat a aquesta última data.
  • Si té complerts els 26 anys, el període mínim de cotització exigit serà de cent vuitanta dies dins dels set anys immediatament anteriors al moment de l’inici del descans. Es considerarà acreditat aquest requisit si, alternativament, el treballador acredita tres-cents seixanta dies cotitzats al llarg de la seva vida laboral amb anterioritat a aquesta última data.

 

• En cas de part i amb aplicació exclusiva a la mare biològica, l’edat, a l’efecte de determinar el període mínim de cotització exigit, serà la que tingui complerta la interessada en el moment d’inici del descans, i es pren com a referència el moment del part a l’efecte de verificar l’acreditació del període mínim que, en cada cas, correspongui.

 

• En els supòsits d’adopció internacional, quan sigui necessari el desplaçament previ dels adoptants al país d’origen de l’adoptat, l’edat, a l’efecte de determinar el període mínim de cotització, serà la que tinguin complerta els interessats en el moment d’inici del descans, que es podrà començar a gaudir fins quatre setmanes abans de la resolució per la qual es constitueixi l’adopció, i, per verificar si s’acredita aquest període mínim, es prendrà com a referent la data d’aquesta resolució.

Quan el període de descans per maternitat, adopció o acolliment sigui gaudit, simultàniament o successiva, pels dos progenitors, adoptants o acollidors, tots dos seran beneficiaris de la prestació, sempre que reuneixin de forma independent els requisits establerts.

 

• En cas de part, si la mare treballadora no reuneix el període mínim de cotització exigit i se li reconeix el subsidi no contributiu, l’altre progenitor, a opció de la mare, podrà percebre el subsidi de naturalesa contributiva durant el període de descans que correspongui, descomptant la durada del subsidi no contributiu que, si escau, hagués correspost, i sempre que aquell acrediti els requisits exigits. Aquest subsidi serà compatible amb el de paternitat.

 

• En el cas de treballadors contractats a temps parcial:

 

• Es tindran en compte els diferents períodes durant els quals el treballador hagi romàs en alta amb un contracte a temps parcial, qualsevol que sigui la durada de la jornada realitzada en cadascun d’ells.
• A aquest efecte, el coeficient de parcialitat, que ve determinat pel percentatge de la jornada realitzada a temps parcial respecte de la jornada realitzada per un treballador a temps complet comparable, s’aplicarà sobre el període d’alta amb contracte a temps parcial, sent el resultat el nombre de dies que es consideraran efectivament cotitzats en cada període.
• Al nombre de dies que resultin se li sumaran, si escau, els dies cotitzats a temps complet, sent el resultat el total de dies de cotització acreditats computables.
• Una vegada determinat el nombre de dies de cotització acreditats, es procedirà a calcular el coeficient global de parcialitat, i aquest serà el percentatge que representa el nombre de dies treballats i acreditats com cotitzats a temps parcial sobre el total de dies en alta.
• El coeficient global de parcialitat es calcularà sobre els últims set anys o, si escau, sobre tota la vida laboral.
• El període mínim de cotització exigit serà el resultat d’aplicar al període regulat amb caràcter general el coeficient global de parcialitat.

 

Situacions assimilades a l’alta

 

• La situació legal de desocupació total per la qual es percebi prestació de nivell contributiu.
• El mes següent al cessament en el càrrec públic o al cessament en l’exercici de càrrec públic representatiu o de funcions sindicals d’àmbit provincial, autonòmic o estatal, que va donar lloc a la situació d’excedència forçosa o situació equivalent, durant el qual ha de sol·licitar-se el reingrés al treball.
• El trasllat del treballador per l’empresa fora del territori nacional.
• Per als col·lectius d’artistes i professionals taurins, els dies que resultin cotitzats per aplicació de les normes que regulen la seva cotització, els quals tindran la consideració de dies cotitzats i en situació d’alta, encara que no es corresponguin amb els de prestació de serveis.
• El període corresponent a vacances anuals retribuïdes que no hagin estat gaudides amb anterioritat a la finalització del contracte.
• Vaga legal i tancament patronal (alta especial).
• Els períodes considerats com de cotització efectiva respecte de les treballadores que siguin víctimes de violència de gènere.
• El conveni especial amb la Seguretat Social per a diputats i senadors de les Corts Generals i diputats del Parlament Europeu i el conveni especial amb la Seguretat Social per als membres dels Parlaments i Governs de les comunitats autònomes.
• Els períodes entre campanyes dels treballadors fixos discontinus, que no percebin prestacions per desocupació de nivell contributiu, sense perjudici de la meritació de la prestació quan es produeixi el reinici de l’activitat.

 

Quantia de la prestació

 

• La prestació contributiva per maternitat consistirà en un subsidi equivalent al 100 per 100 de la base reguladora corresponent.
• En cas de part múltiple i d’adopció o acolliment de més d’un menor, realitzats de forma simultània, es concedirà un subsidi especial per cada fill o menor acollit, a partir del segon, igual al que correspongui percebre pel primer, durant el període de sis setmanes, immediatament posteriors al part, o, quan es tracti d’adopció o acolliment a partir de la decisió administrativa o judicial d’acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueixi l’adopció.

 

Base reguladora

 

• La base reguladora serà el resultat de dividir la base de cotització per contingències comunes del mes anterior al de la data d’inici del període de descans per maternitat, pel nombre de dies al fet que aquesta cotització es refereix. No obstant això, durant el gaudi dels períodes de descans en règim de jornada a temps parcial, la base reguladora es reduirà en proporció inversa a la reducció que hagi experimentat la jornada laboral.

 

No obstant l’anterior, el subsidi es podrà reconèixer mitjançant resolució provisional per l’entitat gestora amb l’última base de cotització que consti a les bases corporatives del sistema. Si la base de cotització del mes anterior a l’inici del descans fos diferent de la utilitzada en la resolució provisional, es recalcularà la prestació i s’emetrà resolució definitiva. Si la base no hagués variat, la resolució provisional serà definitiva en un termini de tres mesos des de la seva emissió.

 

• En el cas de treballadors contractats a temps parcial la base reguladora serà el resultat de dividir la suma de les bases de cotització acreditades en l’empresa durant els dotze mesos immediatament anteriors a la data d’inici de la suspensió laboral, entre 365. En cas de ser menor l’antiguitat del treballador en l’empresa, la base reguladora serà el resultat de dividir la suma de les bases de cotització acreditades entre el nombre de dies naturals al fet que aquestes corresponguin. La prestació s’abonarà cada dia en els quals el treballador romangui en la situació de descans per maternitat.

 

• En el cas de treballadors contractats per a la formació i l’aprenentatge, la base reguladora serà equivalent al 75 per cent de la base mínima de cotització vigent.

 

• Quan el període de descans per maternitat, adopció o acolliment familiar sigui gaudit simultàniament o successiva per tots dos progenitors, adoptants o acollidors, la prestació es determinarà per a cadascun en funció de la seva respectiva base reguladora.

 

Naixement del dret

 

A partir del mateix dia que comenci el període de descans corresponent.

 

Durada

 

• En el supòsit de part, setze setmanes, ampliables, si el part és múltiple, en dues setmanes més per cada fill a partir del segon. Així mateix, s’ampliarà en dues setmanes addicionals per discapacitat del fill. El període de suspensió es distribuirà a opció de la interessada sempre que sis setmanes siguin immediatament posteriors al part.

Sense perjudici de les sis setmanes immediates posteriors al part de descans obligatori per a la mare, en el cas que tots dos progenitors treballin, la mare, en iniciar-se el període de descans per maternitat, podrà optar perquè l’altre progenitor gaudeixi d’una part determinada i ininterrompuda del període de descans posterior al part, bé de forma simultània o successiva amb el de la mare. No obstant això aquesta opció podrà ser revocada per la mare si sobrevenen fets que facin inviable la seva aplicació, tals com absència, malaltia o accident de l’altre progenitor, abandó de família, separació, violència de gènere o altres causes anàlogues. L’altre progenitor podrà seguir fent ús del període de suspensió per maternitat inicialment cedit, encara que en el moment previst per a la reincorporació de la mare a la feina es trobi en situació d’incapacitat temporal.

 

• En el supòsit de defunció del fill, el període de suspensió no es veurà reduït, tret que, una vegada finalitzades les sis setmanes de descans obligatori, la mare sol·licités reincorporar-se al seu lloc de treball. En el cas de defunció de la mare, amb independència que realitzés o no alguna feina, l’altre progenitor podrà fer ús de la totalitat o, si escau, de la part que resti del període de suspensió, computat des de la data del part, i sense que es descompti la part que la mare hagués pogut gaudir amb anterioritat al part.

Quan la mare hagués optat perquè l’altre progenitor gaudeixi d’una part del període de descans per maternitat i en cas que mori abans d’haver-lo completat, la mare podrà ser beneficiària del subsidi  per la part del període de descans que restés fins a aconseguir la durada màxima corresponent, fins i tot encara que ja s’hagués reincorporat a la feina amb anterioritat.

 

• En el cas que la mare no tingués dret a suspendre la seva activitat professional amb dret a prestacions d’acord amb les normes que regulin aquesta activitat, l’altre progenitor tindrà dret a suspendre el seu contracte de treball pel període que hagués correspost a la mare, la qual cosa serà compatible amb l’exercici del dret a la paternitat.

 

• En els casos de part prematur i en aquells altres supòsits en què el nounat necessiti hospitalització a continuació del part, es podrà interrompre el període de suspensió per maternitat, a petició de la mare, o en defecte d’això, de l’altre progenitor, una vegada completat el període de suspensió obligatòria per a la mare de sis setmanes posteriors al part. Es podrà reprendre a partir de la data de l’alta hospitalària del menor i el subsidi per maternitat es percebrà en la mateixa quantia en què  s’estigués abonant abans de la interrupció. Quan el nounat hagi de romandre hospitalitzat a continuació del part, per un període superior a set dies, la prestació s’ampliarà en tants dies com el nounat es trobi hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals. A aquests efectes, es tindran en compte els internaments hospitalaris iniciats durant els trenta dies naturals següents al part.

 

• En els supòsits d’adopció i acolliment, tant preadoptiu com permanent o simple, sempre que, en aquest últim cas, la seva durada no sigui inferior a un any, i encara que aquests acolliments siguin provisionals, de menors de sis anys o de menors d’edat que siguin més grans de sis anys quan es tracti de menors discapacitats o que per les seves circumstàncies i experiències personals o per provenir de l’estranger, tinguin especials dificultats d’inserció social i familiar degudament acreditades pels serveis socials competents, la durada de la prestació serà de setze setmanes ininterrompudes, ampliables en el supòsit d’adopció o acolliment múltiple en dues setmanes més per cada fill o menor acollit a partir del segon, explicades a l’elecció del treballador, bé a partir de la decisió administrativa o judicial d’acolliment, bé a partir de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció.

En el supòsit de discapacitat del menor adoptat o acollit la suspensió del contracte tindrà una durada addicional de dues setmanes.

En cas que tots dos adoptants o acollidors treballin, el període de suspensió es distribuirà a opció dels interessats, que podran gaudir-lo de forma simultània o successiva, sempre amb períodes ininterromputs i amb els límits assenyalats.

 

• En els supòsits d’adopció internacional, quan sigui necessari el desplaçament previ dels progenitors al país d’origen de l’adoptat, el període de suspensió corresponent podrà iniciar-se fins quatre setmanes abans de la resolució per la qual es constitueix l’adopció.

 

• En els casos de gaudi simultani de períodes de prestació, la suma no podrà excedir de les setze setmanes previstes o de les que corresponguin en cas de part múltiple o adopció o acolliment múltiples o per discapacitat del fill o del menor adoptat o acollit.

 

• Els períodes citats es podran gaudir en règim de jornada completa o a temps parcial, previ acord entre els empresaris i els treballadors afectats i de conformitat, si escau, amb el que estableixin els convenis col·lectius.

 

Extinció

 

El dret al subsidi per maternitat s’extingirà per alguna de les causes següents:

 

• Pel transcurs dels terminis màxims de durada dels períodes de descans.
• Quan el període de descans sigui gaudit exclusivament per un dels progenitors, adoptants o acollidors per la reincorporació voluntària a la feina del beneficiari del subsidi amb anterioritat al compliment del termini màxim de durada de l’esmentat període de descans.
• En el supòsit de gaudi successiu o simultani per tots dos progenitors, adoptants o acollidors, per la reincorporació voluntària a la feina d’un d’ells o de tots dos, amb anterioritat al compliment dels terminis màxims de durada dels períodes de descans corresponents. En aquest cas, la part que restés per completar-los incrementarà la durada del subsidi al fet que tingués dret l’altre beneficiari.
• Per la defunció del beneficiari, tret que pugui continuar el gaudi del període de descans el progenitor, adoptant o acollidor supervivent.
• Per adquirir el beneficiari la condició de pensionista de jubilació o per incapacitat permanent, sense perjudici del gaudi del període de descans restant per l’altre progenitor.

 

Denegació, anul·lació o suspensió

 

• Quan el beneficiari hagués actuat fraudulentament per obtenir o conservar la prestació.
• Quan el beneficiari treballés per compte propi o alie durant els corresponents períodes de descans, excepte la percepció d’un subsidi per maternitat en règim de jornada a temps parcial.

 

Maternitat i desocupació

 

• Quan el treballador es trobi en situació de maternitat  i s’extingeixi el seu contracte, seguirà percebent la prestació per maternitat  fins que s’extingeixi aquesta situació, passant llavors a la situació legal de desocupació i a percebre, si reuneix els requisits necessaris, la corresponent prestació. En aquest cas no es descomptarà del període de percepció de la prestació per desocupació de nivell contributiu el temps que hagués romàs en situació de maternitat.
• Quan el treballador estigui percebent la prestació per desocupació total i passada a la situació de maternitat percebrà la prestació per aquesta última contingència en la quantia que correspongui, gestionada directament per l’entitat gestora, i se suspendrà la prestació per desocupació. Una vegada extingida la prestació per maternitat, es reprendrà la prestació per desocupació, per la durada que restava per percebre i la quantia que corresponia en el moment de la suspensió.

 

Gestió i documentació

 

• La gestió correspon a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, que realitzarà el pagament del subsidi, sense que hi hagi cap tipus de col·laboració en la gestió per part de les empreses.
• El pagament del subsidi es realitzarà per períodes vençuts. El subsidi especial, en cas de part múltiple, serà abonat en un sol pagament al final del període de sis setmanes posteriors al part i, en els supòsits d’adopció o acolliment múltiples, al final de les sis setmanes immediatament posteriors a la decisió administrativa o judicial d’acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció.
• El facultatiu del Servei Públic de Salut expedirà un informe de maternitat que serà presentat davant l’Institut Nacional de la Seguretat Social en sol·licitar la prestació.

 

Documentació

 

Acreditació d’identitat dels sol·licitants, i del representant legal si n’hi hagués, mitjançant la següent documentació en vigor:

 

• Espanyols: document nacional d’identitat (DNI).
• Estrangers: passaport o, si escau, document d’identitat vigent al seu país i NIE (Número d’Identificació d’Estranger) exigit per l’AEAT a l’efecte de pagament.

 

Documentació acreditativa de la representació legal, si escau.

 

Certificat de l’empresa informant de la situació del treballador, la data d’inici del descans per maternitat/paternitat i altres dades de cotització.

 

Justificants del pagament de cotitzacions dels últims 2 mesos, per a treballadors obligats a l’ingrés de les quotes.

 

Supòsit especial de maternitat (subsidio no contributiu)

 

• Seran beneficiàries del subsidi no contributiu per maternitat les treballadores que, en cas de part, reuneixin tots els requisits establerts per accedir a la prestació contributiva per maternitat excepte el període mínim de cotització exigit.
• La quantia de la prestació serà igual al 100 per 100 de l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) vigent a cada moment, tret que la base reguladora fos de quantia inferior, en aquest cas es prendrà aquesta.
• La durada de la prestació serà de 42 dies naturals a comptar des del part. Aquesta durada s’incrementarà en 14 dies naturals en els casos de naixement de fill en una família nombrosa o en la qual, amb aquest motiu, n’adquireixi la condició, o en una família monoparental, o en els supòsits de part múltiple, o quan la mare o el fill estiguin afectats de discapacitat en un grau igual o superior al 65 per 100. L’increment de la durada és únic, sense que procedeixi la seva acumulació quan concorrin dues o més circumstàncies de les assenyalades.
• A l’efecte de la consideració de la família nombrosa, s’estarà al que es disposa en la Llei 40/2003, de 18 de novembre, de protecció a les famílies nombroses.
• S’entendrà per família monoparental la constituïda per un sol progenitor amb el qual conviu el fill nascut i que constitueix el sustentador únic de la família.
• S’entendrà que existeix part múltiple quan el nombre de nascuts sigui igual o superior a dos.

• La gestió correspon a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, que realitzarà el pagament del subsidi, sense que hi hagi cap altra forma de col·laboració en la gestió per part de les empreses.
• El pagament del subsidi es realitzarà per períodes vençuts.
• El facultatiu del Servei Públic de Salut expedirà un informe de maternitat que serà presentat davant l’Institut Nacional de la seguretat Social en sol·licitar la prestació.

 

2. Paternitat

 

Requisits

 

Seran beneficiaris del subsidi per paternitat els treballadors que reuneixin els requisits següents:

 

• Estar afiliat, en alta o en situació assimilada a l’alta.
• Tenir cobert un període mínim de cotització de cent vuitanta dies, dins dels set anys immediatament anteriors a la data d’inici d’aquesta suspensió, o, alternativament, tres-cents seixanta dies al llarg de la seva vida laboral amb anterioritat a l’esmentada data.
• En el cas dels treballadors contractats a temps parcial, per acreditar el període mínim de cotització s’aplicaran les mateixes regles que en maternitat.
• En el supòsit de part, el subsidi correspon en exclusiva a l’altre progenitor. En els supòsits d’adopció o acolliment, aquest dret correspondrà només a un dels progenitors, a elecció dels interessats; no obstant això, quan el període de descans per maternitat establert per a aquests supòsits sigui gaudit íntegrament per un dels progenitors, el dret a la suspensió per paternitat únicament podrà ser exercit per l’altre.

 

Situacions assimilades a l’alta

 

Igual que en la maternitat  contributiva.

 

Quantia de la prestació

 

Igual que en la maternitat  contributiva.

 

Naixement del dret

 

A partir del mateix dia en què comenci el període de suspensió corresponent.

 

Durada i extinció

 

• En els supòsits de naixement de fill, adopció o acolliment la suspensió serà de tretze dies ininterromputs, ampliables en el supòsit de part, adopció o acolliment múltiples en dos dies més per cada fill o menor acollit a partir del segon. No obstant això si el nou naixement, adopció o acolliment es produeix en una família nombrosa o s’adquireix aquesta condició amb el nou naixement, adopció o acolliment o quan en la família existís prèviament una persona amb discapacitat, en un grau igual o superior al 33 per 100, la suspensió serà de vint dies.

 

Aquesta durada s’ampliarà en el supòsit de part, adopció o acolliment múltiples en dos dies més per cada fill a partir del segon.

 

També tindrà una durada de vint dies ininterromputs quan el fill nascut, adoptat o menor acollit tingui una discapacitat en un grau igual o superior al 33 per 100.

Aquesta suspensió és independent del gaudi compartit dels períodes de descans per maternitat.

 

• Aquest dret es podrà exercir durant el període comprès des de la finalització del permís per naixement de fill, o des de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció o a partir de la decisió administrativa o judicial d’acolliment, fins que finalitzi el període de descans de maternitat per part, adopció o acolliment, o immediatament després de la finalització d’aquest període.

 

• La  suspensió de contracte es podrà gaudir a jornada completa o en règim de jornada parcial d’un mínim del 50 per 100 previ acord entre empresari i treballador.

 

• El subsidi per paternitat s’extingirà pel transcurs del termini de durada establert, per reincorporació voluntària al treball, per causar el beneficiari pensió de jubilació o d’incapacitat permanent, o per defunció del beneficiari.

 

Denegació, anulació o suspensió

 

Igual que en la maternitat.

 

Paternitat i desocupació

 

Igual que en la maternitat.

 

Gestió i documentació

 

• La gestió correspon a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, que realitzarà el pagament del subsidi, sense que hi hagi cap forma de col·laboració en la gestió per part de les empreses.
• El subsidi s’abonarà en un únic pagament, encara que no hagi finalitzat el gaudi del període de descans

 

NOU RÈGIM DE LOCALITZACIÓ DE L’IVA DELS SERVEIS ELECTRÒNICS PRESTATS A PARTICULARS (FORMULARI 034)

A partir del pròxim 1 de gener de 2015 entraran en vigor les noves regles de localització dels serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i televisió i electrònics prestats als particulars consumidors finals, que estan previstes en la Directiva 2008/8/CE del Consell, de 12 de febrer.

 

Això suposarà les següents novetats:

 

• Canvi en les regles de localització dels serveis: a partir de l’1 de gener de 2015, els serveis d’aquest tipus prestats a persones que no tenen la condició d’empresaris o professionals actuant com a tal a l’efecte de l’IVA (consumidors finals), es consideraran realitzats en l’Estat membre on estiguin domiciliades o resideixin habitualment.

 

Actualment aquests serveis es graven en l’Estat membre on el prestador del servei està establert, ja que la regla especial de localització en l’Estat membre de consum únicament s’aplica quan el prestador del servei és un empresari o professional no establert en la Comunitat. A partir de l’1 de gener de 2015, s’estén aquesta regla als prestadors, empresaris o professionals establerts en la Unió Europea.

 

• Introducció del règim de la Mini Finestreta Única o “Mini One-Stop Shop” (MOSS), que permetrà als empresaris establerts en la Comunitat que optin per això, identificar-se en un únic Estat membre on presentar les seves declaracions d’IVA corresponents als serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i televisió i electrònics prestats als particulars en altres Estats membres diferents d’aquell en el qual estiguin establerts.

 

¿Quin és el canvi produït en les regles de localització?

 

A partir de l’1 de gener de 2015 tots els serveis prestats per via electrònica a consumidors finals s’han de gravar en l’Estat membre en el qual el client estigui establert, tingui el seu domicili o residència habitual (a diferència de la majoria de la resta de serveis, objecte de gravamen en l’Estat membre d’establiment del prestador).

 

Aquest canvi suposa que els serveis seran gravats en l’Estat membre on es produeix el consum.

 

Serveis electrònics prestats per empresari comunitari a partir de l’01-01-2015

 

Destinatari	Lloc de tributació
Empresari d’un altre Estat membre (EM)	EM on el client estigui establert o resideixi El destinatari declara i ingressa l’IVA (“inversió del subjecte passiu”)
Consumidor final d’un altre Estat membre	EM on el client estigui establert o resideixi El prestador del servei es pot registrar en un únic EM per declarar i ingressar l’IVA a través del règim de Mini Finestreta Única
Empresari o consumidor final no comunitari	No subjecte Excepció possible: en certs casos, quan el servei sigui utilitzat de forma efectiva en el territori d’aplicació de l’IVA.

 

Exemple: un particular amb residència habitual a França descarrega un programa a través d’una pàgina web d’una empresa espanyola. L’empresa espanyola haurà de repercutir i ingressar l’IVA francès. Podrà optar per registrar i presentar les seves declaracions de l’IVA corresponent a aquests serveis a Espanya mitjançant el servei de Mini Finestreta Única

 

Serveis electrònics prestats per empresari no comunitari partir de l’01-01-2015

 

Destinatari	Lloc de tributació
Empresari comunitari	EM on el client estigui establert o resideixi El destinatari declara i ingressa l’IVA (“inversió del subjecte passiu”)
Consumidor final comunitari	EM on el client estigui establert o resideixi El prestador del servei es pot registrar en un únic EM a través del règim de Mini Finestreta Única

 

¿Què s’entén per serveis electrònics?

 

Els serveis prestats per via electrònica abastaran els serveis prestats a través d’Internet o d’una xarxa electrònica que, per la seva naturalesa, estiguin bàsicament automatitzats i requereixin una intervenció humana mínima, i que no tinguin viabilitat al marge de la tecnologia de la informació, entre d’altres:

 

• Allotjament de llocs web i de pàgines web.
• El manteniment a distància de programes i d’equips.
• Accés o descàrrega de programes i la seva actualització.
• El subministrament d’imatges, text, informació i la posada a la disposició de bases de dades.
• L’accés o descàrrega de música, pel·lícules, jocs, inclosos els d’atzar o de diners, revistes i diaris en línia, contingut digitalitzat de llibres i altres publicacions electròniques.
• Ensenyament a distància automatitzada que depengui d’Internet per funcionar i que no necessiti, o amb prou feines necessiti, d’intervenció humana.
• Els paquets de serveis d’Internet relacionats amb la informació i en els quals el component de telecomunicacions sigui una part secundària i subordinada (paquets de serveis que vagin més enllà del simple accés a Internet i que incloguin altres elements com pàgines de contingut amb vincles a notícies, informació meteorològica o turística, espais de joc, allotjament de llocs, accés a debats en línia, etc.).

 

El fet que el prestador d’un servei i el seu destinatari es comuniquin per correu electrònic no implicarà, per si mateix, que el servei tingui la consideració de servei prestat per via electrònica, d’aquesta forma els serveis electrònics no abastaran entre d’altres:

 

• Les mercaderies la comanda de les quals o tramitació s’efectuï per via electrònica.
• Els serveis de professionals, com poden ser els advocats i consultors financers, que assessorin als seus clients per correu electrònic.
• Els serveis d’ensenyament en els quals el contingut del curs sigui impartit per un professor per Internet o a través d’una xarxa electrònica.
• Els serveis d’ajuda telefònica.

 

¿Qui haurà d’ingressar l’IVA d’aquests serveis?

 

El prestador del servei estarà obligat a l’ingrés de l’IVA excepte quan el destinatari sigui un empresari establert en un altre Estat membre diferent de l’Estat on el prestador té la seva seu d’activitat o un establiment permanent des del qual realitza el servei, que en aquest cas serà el client qui ingressarà l’impost a través del mecanisme d’inversió del subjecte passiu.

El prestador del servei podrà considerar que un client establert en la Comunitat no té la condició d’empresari mentre no li hagi comunicat el seu NIF-IVA, amb independència que disposi d’informació que indiqui el contrari.

 

¿Què s’entén per domicili o residència habitual d’un consumidor final persona física?

 

Per “domicili” d’una persona física s’entendrà l’adreça inscrita en el cens de població o en un registre similar o l’adreça indicada per aquesta persona a les autoritats fiscals, tret que existeixin proves que aquesta adreça no s’ajusta a la realitat.
Per “residència habitual” d’una persona física s’entendrà aquell lloc on viu habitualment a causa de l’existència de vincles personals i professionals.

 

Quan la persona física tingui el seu domicili en un país i la seva residència habitual en un altre es donarà prioritat a la seva residència habitual, tret que es demostri que el servei s’utilitza realment al seu domicili.

 

¿On es considerarà establert un consumidor final persona jurídica o societat?

 

En el lloc on es realitzin les funcions de la seva administració central.

 

En el lloc de qualsevol altre establiment que es caracteritzi per un grau suficient de permanència i una estructura adequada en termes de recursos humans i tècnics que li permetin rebre i utilitzar els serveis que es prestin per a les necessitats pròpies d’aquest establiment.

 

Quan la persona jurídica estigui establerta en més d’un país es donarà prioritat al lloc on es trobi l’administració central, tret que es demostri que el servei s’utilitza en un dels seus establiments.

 

¿On es localitzen els serveis prestats durant el període de transició a les noves regles?

 

• El lloc de prestació respecte de cada fet imposable que es produeixi abans de l’1 de gener de 2015 serà aquell en el qual el prestador estigui establert.

 

• El lloc de prestació respecte de cada fet imposable que es produeixi l’1 de gener de 2015 o en una data posterior serà aquell en el qual el client estigui establert.

 

Per determinar el moment en què es produeix el fet imposable caldrà atendre a les regles de la meritació sense que tingui rellevància el moment en què s’expedeixi la factura. La meritació d’aquests serveis es produirà:

 

• En general, quan es prestin, executin o efectuïn
• En les operacions de tracte successiu o continuat, en el moment en què resulti exigible la part del preu que comprengui cada percepció o el 31 de desembre de cada any si l’exigibilitat fos superior a l’any natural.
• Quan existeixin pagaments anticipats anteriors a la realització de l’operació, en el moment del cobrament total o parcial del preu pels imports efectivament percebuts.

 

Exemples

 

Exemple 1.1 Un servei de descàrrega a Internet es presta en 2014. El pagament és efectuat en 2014. La meritació es produeix abans de l’1 de gener de 2015, per la qual cosa l’IVA s’exigirà en l’Estat membre del prestador.

 

Exemple 1.2 Un servei de descàrrega a Internet es presta en 2015. El pagament és efectuat en 2015.  La meritació es produeix després de l’1 de gener de 2015, per la qual cosa l’IVA s’exigirà en l’Estat membre del consumidor final. 

 

Exemple 1.3 Un servei de descàrrega a Internet es presta en 2015. El pagament és efectuat mitjançant dues bestretes (un 20% del preu abans de l’1 de gener de 2015 i 40% després del 31 de desembre de 2014) i el 40% restant quan el servei conclou.

En 2014 es produeix la meritació de l’IVA corresponent a la primera bestreta del 20%, sent exigible en l’Estat membre del prestador. En 2015 es produeix la meritació de l’IVA corresponent a la segona bestreta (40% del preu) i la quantitat restant quan la prestació del servei es completa, i és exigible en l’Estat membre del consumidor final.

 

Exemple 2.1 Un servei de subscripció d’una pàgina web el període del qual expira abans de l’1 de gener de 2015. El pagament s’exigeix quan conclou.

La meritació es produeix quan el pagament resulti exigible, abans de l’1 de gener de 2015, per la qual cosa el servei es localitza en l’Estat membre del prestador.

 

Exemple 2.2 Un servei de subscripció d’una pàgina web el període del qual expira després de l’1 de gener de 2015, i s’ha iniciat en 2014. Existeixen tres escenaris possibles:

 

• El pagament es realitza a l’expiració del període. En aquest cas, la meritació es produeix amb l’exigibilitat del pagament, després de l’1 de gener de 2015, per la qual cosa l’IVA s’exigeix en l’Estat membre del consumidor final.
• El pagament de l’import total es realitza a compte en el 2014. En aquest cas, ja que la meritació es produeix abans de l’1 de gener 2015, l’IVA serà exigible en l’Estat membre del prestador.
• Es realitza un pagament anticipat abans de l’1 de gener de 2015. Una vegada que el termini expira, el consumidor final paga el preu restant del subministrament. En aquest cas, l’IVA corresponent a la bestreta s’exigeix en l’Estat membre del prestador, en el moment en què el pagament s’efectua. L’IVA sobre l’import restant és exigible en l’Estat membre del consumidor final en el moment en què el termini expira.

 

Exemple 3.1 Un servei d’accés en línia a un periòdic pel període 2014-2015. La factura s’emet el 20 de desembre de 2014 i el pagament s’efectua el 31 de desembre d’aquest mateix any. La meritació es produeix quan el pagament resulti exigible, abans de l’1 de gener de 2015, per la qual cosa el servei es localitza en l’Estat membre del prestador.

 

Exemple 3.2 Un servei d’accés en línia a un periòdic pel període 2014-2015. La factura s’emet el 20 de desembre de 2014 i el pagament s’efectua el 3 de gener de 2015. La meritació es produeix quan el pagament resulti exigible, amb posterioritat a l’1 de gener de 2015, per la qual cosa el servei es localitza en l’Estat membre del consumidor final, independentment de la data en què es va emetre la factura.

 

Exemple 3.3 El servei finalitza abans de l’1 de gener de 2015, però la factura s’emet i el pagament es realitza després d’aquesta data. La meritació es produeix quan s’ha prestat el servei, abans de l’1 de gener de 2015, per la qual cosa l’IVA s’exigirà en l’Estat membre del prestador.

 

Mini Finestreta Única (Mini One-Stop Shop – MOSS)

 

Aquest canvi en el lloc de tributació ve acompanyat d’un nou règim al qual es podran acollir voluntàriament les empreses prestadores d’aquests serveis.

 

Aquest nou règim opcional, denominat com la “Mini Finestreta Única” o “Mini One-Stop Shop” (MOSS), té com a finalitat minorar la “càrregues fiscals indirectes” que poguessin comportar per als operadors  les noves regles de localització d’aquests serveis amb entrada en vigor en 2015 (a partir d’aquesta data es considerarà que el servei es localitza en l’Estat d’establiment o residència del consumidor final -Estat membre de consum- i no en el del prestador).
El nou règim permetrà que els empresaris o professionals no s’hagin d’identificar i donar-se d’alta en cada Estat de consum, sinó que podran presentar les seves declaracions d’IVA des d’un únic punt al Portal Web del seu Estat d’Identificació. Per a això, s’hauran de registrar expressament en aquest règim.

 

La Mini Finestreta Única solament pot ser utilitzada per aquells empresaris o professionals:

• que prestin serveis de  telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i electrònics i
• el destinatari dels quals sigui un particular establert o amb domicili o residència en un Estat membre diferent del de la seu del prestador.

 

En el cas de prestar serveis a empresaris o professionals i a particulars, es podran acollir a la Mini Finestreta Única pel que fa als serveis a particulars.

 

En el cas de prestar serveis exclusivament a empresaris o professionals, la *Mini Finestreta Única no resulta aplicable.

 

Tampoc es pot aplicar la Mini Finestreta Única quan els destinataris dels serveis siguin els particulars establerts en el mateix Estat membre on està establert l’empresari o professional que els presti.

 

¿És obligatori el seu registre?

 

No. És un règim optatiu. Tots els empresaris o professionals que desitgin optar per la MOSS hauran de presentar el Formulari 034 per sol·licitar l’alta en el Règim especial aplicable als serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i als prestats per via electrònica en l’IVA.

 

Des del passat 1 d’octubre de 2014, els que vulguin registrar-se hauran de presentar el formulari 034 per declarar l’inici, qualsevol modificació o cessament de les operacions:

 

• Els empresaris o professionals no establerts en la Comunitat acollits o que desitgin acollir-se al règim especial aplicable als serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i als prestats per via electrònica, i optin per Espanya com estat membre d’identificació – Règim exterior a la Unió.

 

• Els empresaris o professionals establerts en la Comunitat, però no en l’Estat membre de consum, acollits o que desitgin acollir-se al règim especial aplicable als serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i als prestats per via electrònica, i hagin d’optar o optin per Espanya com Estat membre d’identificació – Règim de la Unió.

 

La presentació del formulari 034 s’haurà de presentar per via electrònica a través de la seu electrònica de l’AEAT:

 

• Règim exterior a la Unió: es requereix certificat electrònic reconegut. L’Agència Tributària facilitarà a l’operador prèviament un nombre d’identificació individual que s’expedirà en el procés de registre, sent vàlid únicament als efectes d’aquest procés i amb el qual obtindrà un Certificat Electrònic. En tot cas s’habilita la presentació mitjançant col·laboració social.

 

• Règim de la Unió: Es requereix un certificat electrònic reconegut i en el cas que l’empresari o professional sigui una persona física actuant en nom propi, també podrà utilitzar un sistema d’identificació i autenticació amb clau d’accés en un registre previ com a usuari (PIN 24 hores). S’habilita la presentació mitjançant col·laboració social o apoderament.

 

El règim especial es començarà a aplicar a partir del primer dia del trimestre natural següent a aquell en què s’hagi presentat la declaració d’inici.

 

No obstant això, en el cas que l’empresari o professional comenci a prestar serveis inclosos en el règim especial amb anterioritat a aquesta data, el règim s’aplicarà a partir de la data en la qual presti aquest primer servei, sempre que l’empresari o professional que designi Espanya com Estat membre d’identificació, presenti davant l’AEAT la informació sobre l’inici de les activitats, coma molt tard el desè dia del mes següent al de la primera prestació.

 

Atenció. Els règims especials seran aplicables als serveis prestats a partir de l’1 de gener de 2015.

¿L’EMPRESARI POT RECUPERAR EL TEMPS DE DESCANS DE L’ENTREPÀ O CAFÈ?

Com ja deu saber, l’Estatut dels Treballadors estableix que la durada de la jornada de treball serà la pactada en els convenis col·lectius o contractes de treball, i que la durada màxima de la jornada ordinària de treball serà de 40 hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual.

A més, mitjançant conveni col·lectiu o, en defecte d’això, per acord entre l’empresa i els representants dels treballadors, es podrà establir la distribució irregular de la jornada al llarg de l’any. A falta de pacte, l’empresa podrà distribuir de manera irregular al llarg de l’any el 10% de la jornada de treball. Aquesta distribució haurà de respectar, en tot cas, els períodes mínims de descans diari i setmanal previstos en la Llei i el treballador haurà de conèixer amb un preavís mínim de 5 dies el dia i l’hora de la prestació de treball que en resulti.

Descans laboral no inferior a 15 minuts

La normativa laboral també estableix que sempre que la durada de la jornada diària continuada excedeixi de 6 hores, s’haurà d’establir un període de descans de durada no inferior a 15 minuts. Aquest període de descans es considerarà temps de treball efectiu quan així estigui establert o s’estableixi per conveni col·lectiu o contracte de treball.

Hi ha d’haver una jornada de més de 6 hores seguides perquè es tingui dret al descans. Si la jornada dura menys i el conveni col·lectiu no regula res sobre aquest tema, no hi ha dret a descans.

La durada serà com a mínim de 15 minuts, ja que per conveni col·lectiu es podrà negociar una durada superior.

Atenció. En el cas dels treballadors menors de 18 anys, el període de descans tindrà una durada mínima de 30 minuts, i s’haurà d’establir sempre que la durada de la jornada diària continuada excedeixi de 4 hores i mitja.

El dret a descans durant la jornada és per tant un dret reconegut en el mateix Estatut dels Treballadors que no queda a la decisió de l’empresa concedir-lo o no.

 

Es considera recuperable en la jornada tret que el conveni col·lectiu estableixi que és temps de treball efectiu. Per tant si el conveni fixa els 15 minuts d’entrepà o cafè com de treball efectiu, són 15 minuts retribuïts. Si en canvi el conveni no diu que sigui descans de treball efectiu, en aquest cas es té dret igualment al descans d’entrepà però la jornada s’ampliarà en els minuts que ha durat aquest descans.

¿Es pot recuperar el temps de descans de l’entrepà o cafè?

 

Si l’empresa, encara que no estigui obligada a això per conveni o per pacte amb els treballadors, ha estat considerant com a temps efectiu de treball la pausa per a l’entrepà o cafè, no pot decidir unilateralment que aquest temps haurà de ser recuperat pels treballadors. Es tracta d’una modificació substancial de les condicions de treball, en haver-se convertit en un dret adquirit, que només pot dur-se a terme a través del procediment establert en l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, com ha assenyalat recentment l’Audiència Nacional en sentència de 5 de maig de 2014.

 

És a dir, que si el calendari laboral preveu que els 15 minuts de descans són retribuïts, només podrà suprimir aquest benefici a través d’una modificació substancial. En la pràctica, estarà ampliant la jornada de treball de la seva plantilla.

 

Per tant, tingui en compte que si ha estat considerant el descans per a l’entrepà o cafè com a temps de treball efectiu (és a dir, sense fer recuperar aquests 15 minuts no treballats), els seus treballadors hauran consolidat aquest benefici. En concret:

 

• Si el descans retribuït no estava pactat per contracte ni en el conveni col·lectiu, haurà estat atorgant una condició més beneficiosa que s’ha incorporat a la relació laboral.
• Si ha quedat acreditada la seva voluntat de concedir aquest descans de forma retribuïda, ara no el podrà suprimir (tret que iniciï la modificació substancial). Això succeirà si cada any confecciona el calendari laboral indicant que aquests 15 minuts formen part de la jornada de laboral.

 

En conclusió, si en la seva empresa el seu conveni no l’obliga a retribuir la pausa per a l’entrepà però encara així ho està fent, o bé ni tan sols està obligat a concedir pauses per al cafè a mig matí, però així i tot les concedeix i les retribueix, ha de tenir la precaució de reservar-se el dret a revocar-la quan així ho consideri necessari, i que no li succeeix que quan ha volgut fer marxa enrere s’ha trobat que el que va començar com un “favor” s’havia convertit en un dret per als treballadors.