HISENDA FARÀ FRONT A LES DEVOLUCIONS QUE SOL•LICITIN ELS CONTRIBUENTS NO RESIDENTS COMUNITARIS AFECTATS PER L’IMPOST SOBRE SUCCESSIONS I DONACIONS

En un important pronunciament, que afecta l’impost sobre successions i donacions (ISD), el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en sentència de 3 de setembre de 2014 declara que Espanya ha incomplert la normativa comunitària en permetre que s’estableixin diferències en el tracte fiscal d’aquest impost entre resident i no residents, per la qual cosa la nostra legislació vulnera la llibertat de circulació de capitals en tractar de forma diferent a residents enfront de no residents en la tributació d’herències i donacions.

 

Discriminació del contribuent no resident

 

La qüestió debatuda en la sentència és el tractament que es dóna a la tributació en les herències i donacions del no resident en la nostra legislació interna, ja que la Llei de l’ISD permet a les comunitats autònomes establir diverses reduccions fiscals que s’apliquen únicament per als residents al territori d’aquestes comunitats, la qual cosa té com a conseqüència que la successió o la donació en la qual intervingui un contribuent que no resideix al territori espanyol, o bé una successió o una donació que tingui per objecte un bé immoble situat fora del territori espanyol, no es pot beneficiar d’aquestes reduccions fiscals, del que neix una diferència de tracte contrària a la normativa europea.

 

Diu el TJUE que si la nostra norma considera tant als hereus com als donataris, siguin residents o no, subjectes passius de l’impost, o als béns situats tant dins com fora del territori nacional com a imposables, no hi ha cap diferència entre la situació objectiva d’un resident i la d’un no resident, o entre la d’un bé o un altre, que pugui sustentar la diferència de tracte, per la qual cosa una normativa com la nostra no pot –sense crear discriminacions- tractar de manera diferent en el marc del mateix impost a aquestes categories de subjectes passius o de béns en el que concerneix les reduccions fiscals.

 

Conseqüències i efectes pràctics: devolució d’ingressos indeguts, responsabilitat patrimonial de l’Estat i reforma de l’ISD

 

Arran d’aquesta sentència, s’acaben situacions com les que en una mateixa herència, uns hereus tributin beneficiats per l’establert per la comunitat autònoma de residència del causant pel mer fet de ser residents, mentre els cohereus no residents tan sols podrien aplicar els beneficis fiscals establerts per la norma estatal.

 

La sentència planteja problemes pràctics de possible devolució dels impostos satisfets per herències i donacions dels no residents de la Unió Europea en els anys passats (impostos pagats en relació amb els quals no hagi transcorregut el termini de prescripció de 4 anys), a més d’exigir l’adaptació de la nostra normativa per evitar el manteniment d’aquesta discriminació.

 

Atenció. Hisenda farà front a les devolucions que sol·licitin els contribuents afectats, que afecta els no residents comunitaris i als grups I i II (pares i fills). A més només es retornaria els ingressos indeguts de les liquidacions dels últims quatre anys o a les sol·licituds de responsabilitat patrimonial. Per a això, s’haurà de determinar com és o ha estat la bonificació en cada any i la ubicació d’aquests béns heretats o donats. Per exemple, es tindrà en compte la CCAA on estigui situat el bé en herència, un immoble, o el lloc on es trobi la major part del patrimoni heretat.

 

A més, si volem recórrer a partir d’aquesta data de 3 de setembre de la sentència del TJUE, els jutges i tribunals espanyols interpretaran i aplicaran la legislació actual conforme a aquesta sentència i a la jurisprudència comunitària, evitant discriminacions.

 

Fins i tot hi hauria la possibilitat d’exigir responsabilitat patrimonial a l’Estat, el rescabalament del dany a títol d’indemnització, per haver exigit impostos amb normes tributàries no conformes al Dret de la UE, com ha ocorregut amb la devolució de l’anomenat “cèntim sanitari”, en relació amb els impostos de l’ISD pagats ja prescrits, amb actes administratius ferms o sentències no recorregudes.

 

Finalment, cal assenyalar que la reforma fiscal escomesa pel Govern aquest any no ha abordat un aspecte que va recomanar l’Informe de la Comissió d’Experts per a la Reforma del Sistema Tributari Espanyol, que era la modificació i harmonització de l’ISD. No obstant això, després d’aquesta sentència del TJUE, la reforma de l’impost és imprescindible. Encara que el Govern va manifestar a principis d’agost que la reforma d’aquest impost i de la resta de tributs cedits com l’ITP i AJD s’escometria el 2016 de forma conjunta amb un nou model de finançament autonòmic, és possible que aquesta sentència forci i acceleri l’harmonització de l’ISD a tota Espanya per evitar grans diferències entre comunitats i entre residents i no residents.

PANORAMA DE LES DEDUCCIONS PER INVERSIONS EN L’IMPOST SOBRE SOCIETATS A PARTIR DE L’1 DE GENER DE 2015

 

El Projecte de llei de reforma de l’impost sobre societats, actualment en tràmit parlamentari, presenta una nova llei que modifica molts aspectes en relació amb la vigent actualment (el Reial decret legislatiu 4/2004) i que té prevista la seva entrada en vigor per al pròxim 1 de gener de 2015, excepte alguna excepció.

 

Entre moltes altres novetats, ens hem detingut ara en informar-los de forma resumida de com afectarà aquesta reforma a les actuals deduccions per inversions prevista en la Llei de l’impost sobre societats, si bé hem de tenir en compte que es tracta d’un Projecte de Llei i que pot ser objecte de modificacions o esmenes en el tràmit parlamentari abans de la seva definitiva publicació de la Llei en el BOE.

 

No obstant això, volem recordar-los que en l’exercici 2011 van concloure la reducció gradual de moltes de les deduccions regulades en l’impost sobre societats (tals com les deduccions per activitats d’exportació, foment de les tecnologies de la informació i de la comunicació, contribucions a plans de pensions, inversions mediambientals o per despeses per formació professional, etc.) que ha comportat la seva desaparició definitiva.

 

A més, s’han regulat últimament algunes novetats introduïdes en matèria de deduccions per inversions en l’impost sobre societats (que també afecten els empresaris i professionals en el règim d’estimació directa en l’IRPF), que actualment hem de tenir present.

 

Finalment, els recordem que les deduccions vigents en l’exercici 2014 són les següents:

 

• Deducció per activitats de recerca i desenvolupament i innovació tecnològica (R+D+i)
• Deducció per inversió de beneficis
• Deducció per inversions en produccions cinematogràfiques o audiovisuals
• Deduccions per inversions mediambientals
• Deducció per despeses de formació professional
• Deducció per creació d’ocupació per a treballadors amb discapacitat
• Deducció per reinversió de beneficis extraordinaris
• Deduccions per creació d’ocupació

 

Beneficis fiscals per incentivar la realització de determinades activitats a partir del 01-01-2015

 

En relació amb les deduccions actualment vigents i que hem assenyalat anteriorment, amb la reforma de l’IS solament es mantenen les deduccions per activitats d’R+D+i (amb algunes millores), la deducció per creació d’ocupació de treballadors amb discapacitat, incentius al sector cinematogràfic (millores en la deducció per inversions cinematogràfiques i audiovisuals), i es crea una nova deducció per inversió en espectacles teatrals i musicals. La resta se suprimeixen o desapareixen.

 

Així, desapareix la deducció per inversions mediambientals, i s’elimina la deducció per reinversió de beneficis extraordinaris, i la recentment creada deducció per inversió de beneficis, i tots dos incentius se substitueixen per un de nou denominat reserva de capitalització.

 

Vegem a continuació com queden els incentius fiscals per inversions després de la reforma fiscal de l’impost sobre societats.

 

Reducció de la base imposable per la creació d’una reserva de capitalització

 

Es contempla aquesta nova figura per incentivar la reinversió (amb la intenció de substituir a l’actual deducció per reinversió de beneficis extraordinaris, i la recentment creada deducció per inversió de beneficis, que s’eliminen amb la reforma fiscal) i que es tradueix en la no tributació d’aquella part del benefici que es destini a la constitució d’una reserva indisponible, sense que s’estableixi cap requisit d’inversió d’aquesta reserva en algun tipus d’actiu en concret. Amb aquesta mesura es pretén potenciar la capitalització empresarial mitjançant l’increment del patrimoni net, i, amb això, incentivar el sanejament de les empreses i la seva competitivitat.

 

Així, els contribuents subjectes al tipus general de gravamen o al del 30% poden reduir la seva base imposable en un 10% de l’import de l’increment dels seus fons propis en la mesura que aquest increment es mantingui durant un termini de 5 anys i es doti una reserva per l’import de la reducció, degudament separada i indisponible durant aquests 5 anys.

 

La reducció no podrà superar el 10% de la base imposable positiva prèvia a la reducció, a la integració dels ajustos per dotacions per deterioració de crèdits o altres actius derivats d’insolvències així com els corresponents a sistemes de previsió social que hagin generat actius per impost diferits, i a la compensació de bases imposables negatives.

 

En el cas d’insuficiència de base imposable, les quantitats pendents es podran aplicar en els 2 anys immediats i successius, conjuntament amb la del mateix exercici amb el mateix límit. S’estableixen una sèrie de regles per a la determinació de l’increment dels fons propis, i principalment s’exclouen les aportacions de socis o variacions per actius diferits, la qual cosa condueix al fet que com a regla general aquest increment dels fons propis hagi de venir de beneficis de l’exercici no distribuïts.

 

Establiment d’una reducció a la base imposable exclusivament per a pimes per la creació d’una reserva d’anivellació de bases imposables

 

Dins del règim especial per a les entitats de reduïda dimensió (pimes) s’estableix per a aquestes entitats que tributin al tipus del 25% una altra reducció de la base imposable del 10% del seu import, que no pot superar l’import d’1.000.000 d’euros.

 

Les quantitats deduïdes s’addicionaran a la base imposable que conclogui en els cinc anys immediats i successius, sempre que el contribuent tingui una base imposable negativa, fins a l’import de la mateixa. L’import restant s’addicionarà a la base imposable del període impositiu a la data de conclusió dels cinc anys.

 

S’haurà de dotar una reserva indisponible per l’import de la minoració de la base imposable.

 

Aquesta reducció de la base imposable és compatible amb la reducció per la creació de la reserva de capitalització.

 

Deducció per R+D+i

 

Es manté, millorada, la deducció per R+D+i.

 

El Projecte de Llei fixa un nou incentiu per a les empreses que realitzin un esforç més elevat en inversió en R+D. Aquelles que destinin quanties superiors al 10% de la seva xifra de negoci podran elevar de 3 a 5 milions d’euros anuals l’import monetitzable de la deducció per R+D. Així mateix, s’afegeixen al concepte d’innovació tecnològica les activitats de projectes de demostració inicial o projectes pilot relacionats amb l’animació i els videojocs.

 

Deducció per inversions en produccions cinematogràfiques i sèries audiovisuals

 

S’incrementa el percentatge de deducció per inversions en produccions cinematogràfiques i sèries audiovisuals al 20% per al primer milió d’euros. Si la producció supera aquest import, l’excés tindrà una deducció del 18%. Almenys el 50% de la base de la deducció haurà de correspondre’s amb despeses realitzades en territori espanyol. L’import d’aquesta deducció no podrà ser superior a 3 milions d’euros. D’altra banda, s’estableix una deducció del 15% de les despeses realitzades en territori espanyol, en el cas de grans produccions internacionals, amb la finalitat d’atreure a Espanya aquest tipus de produccions que tenen un alt impacte econòmic i, especialment, turístic.

 

Deducció per inversió en espectacles teatrals i musicals

 

Es crea una nova deducció per inversió en espectacles teatrals i musicals, para l’aplicació dels quals és necessari haver obtingut un certificat de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música així com destinar almenys el 50% dels beneficis a la realització d’activitats que donin també dret a la deducció, en els quatre exercicis següents. La deducció serà del 20% dels costos directes de caràcter artístic, tècnic i promocional, minorats per l’import de les subvencions rebudes per a la seva realització (amb un límit de 500.000 euros per període i contribuent). L’import de la deducció i les subvencions rebudes no podran excedir el 80% de les despeses anteriorment assenyalades.

 

Deduccions per creació d’ocupació

 

Es manté en els mateixos termes que actualment. Recordi que aquestes deduccions consisteixen, bàsicament en les següents:

 

• Les entitats que contractin al seu primer treballador a través d’un contracte de treball per temps indefinit de suport als emprenedors, menor de 30 anys, podran deduir de la quota íntegra la quantitat de 3.000 euros.
• Sense perjudici de l’anterior, les entitats amb menys de 50 treballadors que contractin aturats beneficiaris d’una prestació contributiva per desocupació mitjançant contractes de treball per temps indefinit de suport als emprenedors podran deduir de la quota íntegra el 50% del menor dels següents imports: prestació per desocupació que el treballador tingués pendent de percebre o 12 mensualitats de la prestació per desocupació que tingués reconeguda.

 

En el supòsit de contractes a temps parcial, les deduccions s’aplicaran de manera proporcional a la jornada de treball pactada en el contracte.

 

La deducció resultarà d’aplicació respecte d’aquells contractes fins a arribar als 50 treballadors, i sempre que, en els 12 mesos següents a l’inici de la relació laboral, es produeixi, respecte de cada treballador, un increment de la plantilla mitjana total de l’entitat en, almenys, una unitat respecte a l’existent en els 12 mesos anteriors. L’aplicació d’aquesta deducció estarà condicionada al fet que el treballador contractat hagués percebut la prestació per desocupació durant, almenys, 3 mesos abans de l’inici de la relació laboral.

 

Les deduccions s’aplicaran en la quota íntegra del període impositiu corresponent a la finalització del període de prova d’un any i estaran condicionades al manteniment d’aquesta relació laboral durant almenys 3 anys des de la data del seu inici. 

 

L’incompliment dels requisits suposarà la pèrdua de la deducció. No s’entendrà incomplert el requisit per extinció deguda a causes objectives o acomiadament disciplinari quan un o un altre siguin declarats o reconeguts com a procedent, dimissió, mort, jubilació o incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa del treballador.

 

Aquestes deduccions se situen en la Llei de l’impost sobre societats entre les disposicions relatives a les deduccions per incentivar la realització de determinades activitats, la qual cosa implica que els són aplicables les normes sobre límits conjunts i terminis d’aplicació comunes a totes elles.

 

El treballador contractat que donés dret a una d’aquestes deduccions no es computarà a l’efecte de l’increment de plantilla com a requisit necessari en l’aplicació dels incentius fiscals per a les empreses de reduïda dimensió i la llibertat d’amortització.

 

Deducció per creació d’ocupació per a treballadors amb discapacitat

 

Aquesta deducció igualment es manté en els mateixos termes. Recordi que la Llei 14/2013 d’emprenedors va modificar aquesta deducció, amb efectes per als períodes impositius que s’hagin iniciat a partir de l’1 de gener de 2013, incrementant l’import de la deducció (de 6.000 a 9.000 € per cada persona/any d’increment de la mitjana de plantilla de treballadors amb discapacitat en un grau igual o superior al 33% i inferior al 65%, contractats pel subjecte passiu, experimentat durant el període impositiu, respecte a la plantilla mitjana de treballadors de la mateixa naturalesa del període immediat anterior. La deducció serà de 12.000 € quan la discapacitat sigui igual o superior al 65%) i també s’elimina la referència que la contractació hagi de ser indefinida i a jornada completa i que s’hagi de realitzar d’acord amb el que es disposa en l’article 39 de la Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social de minusvàlids.

 

Tingui present que els treballadors contractats que donessin dret a aquesta deducció no es computaran a l’efecte de la llibertat d’amortització amb creació d’ocupació.

 

 

PROPERS CANVIS EN LA REGULACIÓ DE LES FUNDACIONS

El Consell de Ministres en reunió del 29 d’agost de 2014 ha rebut un informe del ministre de Justícia sobre l’Avantprojecte de llei de fundacions que substituirà la Llei del 26 de desembre de 2002, amb l’objectiu de garantir un millor exercici del dret de fundació i del compliment de les obligacions que d’ell es deriven, tant respecte de la societat -a través de les finalitats que justifiquen la seva existència-, com de les administracions públiques, en supervisar la seva actuació i atorgar, quan correspon, beneficis fiscals.

 

L’avantprojecte, garanteix l’agilitació de la constitució de les fundacions mitjançant l’assessorament que proporcionarà el protectorat únic en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat. Amb ell s’acabarà amb la dispersió existent amb diferents protectorats en funció de les finalitats de la fundació, que genera dubtes sobre on a quin s’ha d’acudir.

 

Fase de constitució

 

S’estableix un procediment més senzill per constituir una fundació del vigent fins ara. L’interessat a crear una fundació es dirigirà al protectorat per sol·licitar-ne un informe d’idoneïtat de les finalitats i activitats i d’adequació i suficiència de la dotació. En aquesta dotació s’elimina la possibilitat del desemborsament successiu. La sol·licitud haurà de ser resolta en el termini màxim de 3 mesos. Una vegada que obté la resolució favorable del protectorat, l’interessat podrà anar al notari per constituir la fundació.

 

El notari constituirà la fundació i sol·licitarà la seva inscripció en el Registre únic de Fundacions, que dependrà del Ministeri de Justícia a través de la Direcció general dels Registres i del Notariat. La Llei  inaugurarà el Registre únic de Fundacions, sobre el qual ja existia una referència en la Llei 30/1994, de 24 de novembre, de fundacions i d’incentius fiscals a la participació privada en activitats d’interès general i en la Llei  50/2002, de 26 de desembre, de fundacions.

 

En el Registre de Fundacions, que serà públic i el contingut del qual es presumirà exacte i vàlid, constaran els actes rellevants relatius a totes les fundacions que operin en territori espanyol, que permetrà complir amb les necessitats de publicitat i transparència que proporcionen un major control de l’ús que es fa de les subvencions i beneficis fiscals que rebin. La seva gestió s’atribuirà al Registre Mercantil.

 

Vida de la fundació

 

Com ja hem comentat, la norma reforça els requisits relatius a la dotació i elimina la possibilitat de desemborsament successiu; regula uns principis de bon govern que han de regir l’actuació dels membres del patronat i estableix el deure d’impulsar l’aprovació i difusió de codis de bon govern. En el web es publicaran les dades més rellevants sobre la seva activitat, comptes anuals i càrrecs del patronat, així com subvencions i ajudes públiques rebudes.

 

Com a novetat cal destacar la capacitat que s’atribueix al protectorat per designar, prèvia proposta del patronat, als nous patrons en aquells supòsits en què el nombre de patrons inscrits fos inferior al mínim previst en la Llei.

 

A més, i sempre com a mesura de control de les fundacions, les seves finalitats no poden constar únicament de manera genèrica en els Estatuts de la fundació.

 

Així mateix, la nova Llei  acabaria amb la dispersió existent en el si de l’Administració General de l’Estat, unificant el protectorat en un sol òrgan i revisant les seves funcions a fi d’adaptar-les a la realitat actual de les fundacions, tenint en compte la seva naturalesa d’òrgan garant del compliment de la voluntat del fundador i de les finalitats d’interès general que les fundacions han de realitzar.

 

Terminació

 

Respecte al moment de terminació de la fundació, la reforma incorpora la possibilitat d’extinció per a aquells supòsits de fundacions que es trobin inactives o aquelles que no donin compliment a les seves finalitats o no compleixin les seves obligacions respecte al protectorat i Registre.

 

Evitar el frau

 

Per lluitar contra el frau i evitar la utilització instrumental de la fundació per al desenvolupament d’activitats que no guardin relació amb les finalitats que la justifiquen, igual que la generació de xarxes econòmiques el pes de les quals descansa en la constitució d’una fundació, la norma diferencia entre les activitats pròpies, que la fundació exerceix per al compliment de les seves finalitats, i les mercantils, que es poden realitzar com a forma de finançament de la fundació.

 

Només les fundacions que compleixin amb les exigències legals es beneficiaran de les subvencions i beneficis fiscals que sovint reben les entitats sense ànim de lucre.

 

En aquest sentit s’aclareix l’obligació, que ja establia la Llei de 2002, de destinar a finalitats fundacionals, almenys, el 70 per 100 dels rendiments obtinguts per la fundació. També es regula la contractació de persones o entitats vinculades a la fundació.

 

Règim sancionador

 

S’introdueix un règim sancionador que correspondrà aplicar al protectorat. Els subjectes responsables seran els patrons i el secretari del patronat que no es trobi entre els primers, si es determina la seva responsabilitat individual en la infracció comesa. Aquestes es dividiran entre lleus, greus i molt greus, i seran sancionades amb un ventall que va des de l’amonestació a multes d’entre 1.000 i 30.000 euros, pèrdua del càrrec de patró o de l’òrgan de govern que ocupi i inhabilitació per exercir aquests llocs d’entre cinc i deu anys.

 

A les causes d’extinció ja previstes actualment en la normativa s’afegeix la d’incomplir les obligacions de presentar comptes anualment o plans d’actuació durant tres exercicis continuats. Amb això es pretén reduir el percentatge significatiu de fundacions inscrites que estan inactives.

PROPERS CANVIS EN EL TRACTAMENT FISCAL DELS PLANS DE PENSIONS

El Projecte de llei de reforma fiscal de l’IRPF, actualment en tràmit parlamentari i que té prevista la seva aprovació per abans que finalitzi aquest any, incorpora novetats importants en relació amb les aportacions dels plans de pensions i a la seva possible liquiditat o rescat a partir de l’01-01-2015.

 

Reducció de la base imposable de l’IRPF

 

Règim vigent

 

Com ja sabem, actualment les aportacions a sistemes de previsió social tenen com a avantatge fiscal que redueixen la base imposable de l’IRPF. No obstant això, encara que existeixen diverses modalitats com aportacions a plans de pensions, a mutualitats de previsió social, primes satisfetes a plans de previsió assegurats, aportacions realitzades pels treballadors als plans de previsió social empresarial o primes satisfetes a assegurances privades que cobreixin exclusivament el risc de dependència severa, totes tenen un límit màxim conjunt, la menor de les quantitats següents:

 

a) El 30% de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques percebuts individualment en l’exercici. Aquest percentatge serà del 50% per a contribuents més grans de 50 anys.

 

b) 10.000 euros anuals. No obstant això, en el cas de contribuents més grans de 50 anys la quantia anterior serà de 12.500 euros. A més, 5.000 euros anuals per a les primes a assegurances col·lectives de dependència satisfetes per l’empresa.

 

Atenció. Si per insuficiència de base o pel límit percentual, les aportacions a aquests sistemes de previsió social no s’haguessin pogut reduir íntegrament, l’excés es podrà deduir en els 5 exercicis següents. Respecte a la imputació de l’excés, s’han de reduir en primer lloc les aportacions a plans de pensions d’exercicis anteriors quan concorrin amb aportacions realitzades en l’exercici. Referent a això, si tinguéssim saldos d’anys anteriors pendents de reduir (per exemple de la renda del 2013), cal anar amb compte de fer-ho a la base de l’exercici corresponent (en aquest cas la renda de 2014 que presentarem en 2015) fins al límit que es pugui, abans d’aplicar la reducció per aportacions del 2014, ja que si no procedim d’aquesta manera, no es poden utilitzar aquests saldos per reduir la base d’un any posterior.

 

Reducció addicional per les aportacions realitzades a favor del cònjuge: a més de les reduccions per aportacions als seus sistemes de previsió social del contribuent, amb els límits que hem vist, també es podran reduir fins a 2.000 euros anuals per les aportacions realitzades a sistemes de previsió social del seu cònjuge quan no obtingui rendiments nets del treball o d’activitats econòmiques o obtingui menys de 8.000 euros anuals.

 

Reducció per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social a favor de persones amb discapacitat: aquestes aportacions tenen un límit màxim per l’aportant de 10.000 euros anuals quan es realitzen a favor d’un familiar discapacitat (cònjuge, familiars fins al tercer grau inclusivament o persones que tinguin encomanada la seva tutela o acolliment). El discapacitat, que també pot aportar al seu pla, tindrà un límit conjunt (per a les seves aportacions i les dels familiars) de 24.250 euros anuals.

 

Aportacions a patrimonis protegits de persones amb discapacitat: les efectuades per les persones que amb el discapacitat tinguin una relació de parentiu en línia directa o col·lateral fins al tercer grau inclusivament, així com pel cònjuge de la persona amb discapacitat o per aquells que el tinguessin a càrrec seu en règim de tutela o acolliment, donaran dret a reduir la base imposable de l’aportant, amb el límit màxim de 10.000 euros anuals. El conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que efectuïn aportacions a favor d’un mateix patrimoni protegit no podrà excedir de 24.250 € anuals. Si escau, quan concorrin diverses aportacions al mateix patrimoni protegit i se superi el límit de 24.250 €, la reducció s’ha de fer de forma proporcional a l’import d’aquestes aportacions. Quan les aportacions excedeixin dels límits previstos o en aquells casos en què no procedeixi la reducció per insuficiència de base imposable, es tindrà dret a reducció en els 4 períodes impositius següents, fins a esgotar en cadascun d’ells els imports màxims de reducció. En cas de concurrència s’aplicarà en primer lloc la reducció d’exercicis anteriors.

 

Mutualitats de previsió social d’esportistes professionals: tenen un límit màxim anual de 24.250 € anuals durant els anys que exerceix la seva activitat, passant a tenir els límits generals quan acaba la seva vida professional.

 

Canvis previstos a partir de l’01-01-2015 amb la reforma fiscal

 

El Projecte de llei de reforma de l’IRPF introdueix alguns canvis significatius que redueixen les aportacions anuals màximes que es poden efectuar als plans de pensions, i que hem de tenir en compte si abans que finalitzi l’any 2014 volem fer aquestes aportacions de cara a la reforma que entrarà en vigor en el 2015. Així, podem destacar:

 

• Es redueixen les aportacions màximes a plans de previsió social dels imports actuals (10.000 o 12.500 €/any, depenent de l’edat) a un màxim de 8.000 €/any, i s’incrementen de 2.000 € a 2.500 € les aportacions realitzades en favor del cònjuge que no obtinguin rendiments nets del treball ni d’activitats econòmiques o els obtingui en quantia inferior a 8.000 euros anuals.

 

• A més, a l’efecte de determinar el límit màxim conjunt per aplicar aquestes reduccions, s’elimina el percentatge incrementat del 50% dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques i l’import de 12.500 euros (que com ja hem comentat, està previst actualment per a contribuents més grans de 50 anys).

 

Les aportacions a plans de pensions de més de 10 anys es podran rescatar

 

A més dels canvis que ja hem comentat en l’apartat anterior, està previst que a partir de 2015 les aportacions a plans de pensions es puguin retirar una vegada transcorreguts 10 anys, sense haver d’esperar fins a la jubilació. Actualment, els plans de pensions tenen com a inconvenient que les quantitats aportades no es poden retirar fins al moment de la jubilació, tret que es donin algunes circumstàncies excepcionals, com la desocupació de llarga durada i la malaltia greu.

 

Doncs bé, als supòsits de rescat previstos actualment en la Llei de plans i fons de pensions (desocupació de llarga durada i malaltia greu), el Projecte de llei de l’IRPF n’afegeix un de nou: l’antiguitat de més de 10 anys de les aportacions.

 

Per tant, es podrà disposar de forma anticipada de les aportacions a plans de pensions, plans de previsió assegurats, plans de previsió social empresarial i contractes d’assegurances concertats amb mutualitats de previsió social, que tinguin més de 10 anys d’antiguitat, així com dels rendiments generats per les citades aportacions. Reglamentàriament s’establiran les condicions, termes i límits en què es podran fer efectius els drets consolidats.

 

¿Què succeeix amb les aportacions efectuades amb anterioritat a l’01-01-2015?

 

Aquest canvi que introdueix la reforma de l’IRPF afectarà tant a les aportacions que s’efectuïn a partir de l’01-01-2015 com a les que s’hagin realitzat amb anterioritat.

 

Així, a partir de l’1 de gener de 2025 es podran fer efectius els drets consolidats existents a 31 de desembre de 2014 amb els seus rendiments corresponents.

 

És a dir, un contribuent que avui compti amb un pla de pensions contractat des de fa més de 10 anys i vulgui rescatar-lo abans de jubilar-se haurà d’esperar a 2025.

 

Atenció. En el cas dels plans de previsió social empresarial i els concertats amb mutualitats de previsió social per als treballadors de les empreses, la disposició anticipada de drets derivats de primes, aportacions o contribucions realitzades amb almenys 10 anys d’antiguitat serà possible si així ho permet el compromís i es preveu en la corresponent pòlissa d’assegurança o reglament de prestacions.