HISENDA FARÀ FRONT A LES DEVOLUCIONS QUE SOL•LICITIN ELS CONTRIBUENTS NO RESIDENTS COMUNITARIS AFECTATS PER L’IMPOST SOBRE SUCCESSIONS I DONACIONS

En un important pronunciament, que afecta l’impost sobre successions i donacions (ISD), el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en sentència de 3 de setembre de 2014 declara que Espanya ha incomplert la normativa comunitària en permetre que s’estableixin diferències en el tracte fiscal d’aquest impost entre resident i no residents, per la qual cosa la nostra legislació vulnera la llibertat de circulació de capitals en tractar de forma diferent a residents enfront de no residents en la tributació d’herències i donacions.

Discriminació del contribuent no resident

La qüestió debatuda en la sentència és el tractament que es dóna a la tributació en les herències i donacions del no resident en la nostra legislació interna, ja que la Llei de l’ISD permet a les comunitats autònomes establir diverses reduccions fiscals que s’apliquen únicament per als residents al territori d’aquestes comunitats, la qual cosa té com a conseqüència que la successió o la donació en la qual intervingui un contribuent que no resideix al territori espanyol, o bé una successió o una donació que tingui per objecte un bé immoble situat fora del territori espanyol, no es pot beneficiar d’aquestes reduccions fiscals, del que neix una diferència de tracte contrària a la normativa europea.

Diu el TJUE que si la nostra norma considera tant als hereus com als donataris, siguin residents o no, subjectes passius de l’impost, o als béns situats tant dins com fora del territori nacional com a imposables, no hi ha cap diferència entre la situació objectiva d’un resident i la d’un no resident, o entre la d’un bé o un altre, que pugui sustentar la diferència de tracte, per la qual cosa una normativa com la nostra no pot –sense crear discriminacions- tractar de manera diferent en el marc del mateix impost a aquestes categories de subjectes passius o de béns en el que concerneix les reduccions fiscals.

Conseqüències i efectes pràctics: devolució d’ingressos indeguts, responsabilitat patrimonial de l’Estat i reforma de l’ISD

Arran d’aquesta sentència, s’acaben situacions com les que en una mateixa herència, uns hereus tributin beneficiats per l’establert per la comunitat autònoma de residència del causant pel mer fet de ser residents, mentre els cohereus no residents tan sols podrien aplicar els beneficis fiscals establerts per la norma estatal.

La sentència planteja problemes pràctics de possible devolució dels impostos satisfets per herències i donacions dels no residents de la Unió Europea en els anys passats (impostos pagats en relació amb els quals no hagi transcorregut el termini de prescripció de 4 anys), a més d’exigir l’adaptació de la nostra normativa per evitar el manteniment d’aquesta discriminació.

Atenció. Hisenda farà front a les devolucions que sol·licitin els contribuents afectats, que afecta els no residents comunitaris i als grups I i II (pares i fills). A més només es retornaria els ingressos indeguts de les liquidacions dels últims quatre anys o a les sol·licituds de responsabilitat patrimonial. Per a això, s’haurà de determinar com és o ha estat la bonificació en cada any i la ubicació d’aquests béns heretats o donats. Per exemple, es tindrà en compte la CCAA on estigui situat el bé en herència, un immoble, o el lloc on es trobi la major part del patrimoni heretat.

A més, si volem recórrer a partir d’aquesta data de 3 de setembre de la sentència del TJUE, els jutges i tribunals espanyols interpretaran i aplicaran la legislació actual conforme a aquesta sentència i a la jurisprudència comunitària, evitant discriminacions.

Fins i tot hi hauria la possibilitat d’exigir responsabilitat patrimonial a l’Estat, el rescabalament del dany a títol d’indemnització, per haver exigit impostos amb normes tributàries no conformes al Dret de la UE, com ha ocorregut amb la devolució de l’anomenat “cèntim sanitari”, en relació amb els impostos de l’ISD pagats ja prescrits, amb actes administratius ferms o sentències no recorregudes.

Finalment, cal assenyalar que la reforma fiscal escomesa pel Govern aquest any no ha abordat un aspecte que va recomanar l’Informe de la Comissió d’Experts per a la Reforma del Sistema Tributari Espanyol, que era la modificació i harmonització de l’ISD. No obstant això, després d’aquesta sentència del TJUE, la reforma de l’impost és imprescindible. Encara que el Govern va manifestar a principis d’agost que la reforma d’aquest impost i de la resta de tributs cedits com l’ITP i AJD s’escometria el 2016 de forma conjunta amb un nou model de finançament autonòmic, és possible que aquesta sentència forci i acceleri l’harmonització de l’ISD a tota Espanya per evitar grans diferències entre comunitats i entre residents i no residents.