NOU RÈGIM DE LOCALITZACIÓ DE L’IVA DELS SERVEIS ELECTRÒNICS PRESTATS A PARTICULARS (FORMULARI 034)

A partir del pròxim 1 de gener de 2015 entraran en vigor les noves regles de localització dels serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i televisió i electrònics prestats als particulars consumidors finals, que estan previstes en la Directiva 2008/8/CE del Consell, de 12 de febrer.

 

Això suposarà les següents novetats:

 

• Canvi en les regles de localització dels serveis: a partir de l’1 de gener de 2015, els serveis d’aquest tipus prestats a persones que no tenen la condició d’empresaris o professionals actuant com a tal a l’efecte de l’IVA (consumidors finals), es consideraran realitzats en l’Estat membre on estiguin domiciliades o resideixin habitualment.

 

Actualment aquests serveis es graven en l’Estat membre on el prestador del servei està establert, ja que la regla especial de localització en l’Estat membre de consum únicament s’aplica quan el prestador del servei és un empresari o professional no establert en la Comunitat. A partir de l’1 de gener de 2015, s’estén aquesta regla als prestadors, empresaris o professionals establerts en la Unió Europea.

 

• Introducció del règim de la Mini Finestreta Única o “Mini One-Stop Shop” (MOSS), que permetrà als empresaris establerts en la Comunitat que optin per això, identificar-se en un únic Estat membre on presentar les seves declaracions d’IVA corresponents als serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i televisió i electrònics prestats als particulars en altres Estats membres diferents d’aquell en el qual estiguin establerts.

 

¿Quin és el canvi produït en les regles de localització?

 

A partir de l’1 de gener de 2015 tots els serveis prestats per via electrònica a consumidors finals s’han de gravar en l’Estat membre en el qual el client estigui establert, tingui el seu domicili o residència habitual (a diferència de la majoria de la resta de serveis, objecte de gravamen en l’Estat membre d’establiment del prestador).

 

Aquest canvi suposa que els serveis seran gravats en l’Estat membre on es produeix el consum.

 

Serveis electrònics prestats per empresari comunitari a partir de l’01-01-2015

 

Destinatari	Lloc de tributació
Empresari d’un altre Estat membre (EM)	EM on el client estigui establert o resideixi El destinatari declara i ingressa l’IVA (“inversió del subjecte passiu”)
Consumidor final d’un altre Estat membre	EM on el client estigui establert o resideixi El prestador del servei es pot registrar en un únic EM per declarar i ingressar l’IVA a través del règim de Mini Finestreta Única
Empresari o consumidor final no comunitari	No subjecte Excepció possible: en certs casos, quan el servei sigui utilitzat de forma efectiva en el territori d’aplicació de l’IVA.

 

Exemple: un particular amb residència habitual a França descarrega un programa a través d’una pàgina web d’una empresa espanyola. L’empresa espanyola haurà de repercutir i ingressar l’IVA francès. Podrà optar per registrar i presentar les seves declaracions de l’IVA corresponent a aquests serveis a Espanya mitjançant el servei de Mini Finestreta Única

 

Serveis electrònics prestats per empresari no comunitari partir de l’01-01-2015

 

Destinatari	Lloc de tributació
Empresari comunitari	EM on el client estigui establert o resideixi El destinatari declara i ingressa l’IVA (“inversió del subjecte passiu”)
Consumidor final comunitari	EM on el client estigui establert o resideixi El prestador del servei es pot registrar en un únic EM a través del règim de Mini Finestreta Única

 

¿Què s’entén per serveis electrònics?

 

Els serveis prestats per via electrònica abastaran els serveis prestats a través d’Internet o d’una xarxa electrònica que, per la seva naturalesa, estiguin bàsicament automatitzats i requereixin una intervenció humana mínima, i que no tinguin viabilitat al marge de la tecnologia de la informació, entre d’altres:

 

• Allotjament de llocs web i de pàgines web.
• El manteniment a distància de programes i d’equips.
• Accés o descàrrega de programes i la seva actualització.
• El subministrament d’imatges, text, informació i la posada a la disposició de bases de dades.
• L’accés o descàrrega de música, pel·lícules, jocs, inclosos els d’atzar o de diners, revistes i diaris en línia, contingut digitalitzat de llibres i altres publicacions electròniques.
• Ensenyament a distància automatitzada que depengui d’Internet per funcionar i que no necessiti, o amb prou feines necessiti, d’intervenció humana.
• Els paquets de serveis d’Internet relacionats amb la informació i en els quals el component de telecomunicacions sigui una part secundària i subordinada (paquets de serveis que vagin més enllà del simple accés a Internet i que incloguin altres elements com pàgines de contingut amb vincles a notícies, informació meteorològica o turística, espais de joc, allotjament de llocs, accés a debats en línia, etc.).

 

El fet que el prestador d’un servei i el seu destinatari es comuniquin per correu electrònic no implicarà, per si mateix, que el servei tingui la consideració de servei prestat per via electrònica, d’aquesta forma els serveis electrònics no abastaran entre d’altres:

 

• Les mercaderies la comanda de les quals o tramitació s’efectuï per via electrònica.
• Els serveis de professionals, com poden ser els advocats i consultors financers, que assessorin als seus clients per correu electrònic.
• Els serveis d’ensenyament en els quals el contingut del curs sigui impartit per un professor per Internet o a través d’una xarxa electrònica.
• Els serveis d’ajuda telefònica.

 

¿Qui haurà d’ingressar l’IVA d’aquests serveis?

 

El prestador del servei estarà obligat a l’ingrés de l’IVA excepte quan el destinatari sigui un empresari establert en un altre Estat membre diferent de l’Estat on el prestador té la seva seu d’activitat o un establiment permanent des del qual realitza el servei, que en aquest cas serà el client qui ingressarà l’impost a través del mecanisme d’inversió del subjecte passiu.

El prestador del servei podrà considerar que un client establert en la Comunitat no té la condició d’empresari mentre no li hagi comunicat el seu NIF-IVA, amb independència que disposi d’informació que indiqui el contrari.

 

¿Què s’entén per domicili o residència habitual d’un consumidor final persona física?

 

Per “domicili” d’una persona física s’entendrà l’adreça inscrita en el cens de població o en un registre similar o l’adreça indicada per aquesta persona a les autoritats fiscals, tret que existeixin proves que aquesta adreça no s’ajusta a la realitat.
Per “residència habitual” d’una persona física s’entendrà aquell lloc on viu habitualment a causa de l’existència de vincles personals i professionals.

 

Quan la persona física tingui el seu domicili en un país i la seva residència habitual en un altre es donarà prioritat a la seva residència habitual, tret que es demostri que el servei s’utilitza realment al seu domicili.

 

¿On es considerarà establert un consumidor final persona jurídica o societat?

 

En el lloc on es realitzin les funcions de la seva administració central.

 

En el lloc de qualsevol altre establiment que es caracteritzi per un grau suficient de permanència i una estructura adequada en termes de recursos humans i tècnics que li permetin rebre i utilitzar els serveis que es prestin per a les necessitats pròpies d’aquest establiment.

 

Quan la persona jurídica estigui establerta en més d’un país es donarà prioritat al lloc on es trobi l’administració central, tret que es demostri que el servei s’utilitza en un dels seus establiments.

 

¿On es localitzen els serveis prestats durant el període de transició a les noves regles?

 

• El lloc de prestació respecte de cada fet imposable que es produeixi abans de l’1 de gener de 2015 serà aquell en el qual el prestador estigui establert.

 

• El lloc de prestació respecte de cada fet imposable que es produeixi l’1 de gener de 2015 o en una data posterior serà aquell en el qual el client estigui establert.

 

Per determinar el moment en què es produeix el fet imposable caldrà atendre a les regles de la meritació sense que tingui rellevància el moment en què s’expedeixi la factura. La meritació d’aquests serveis es produirà:

 

• En general, quan es prestin, executin o efectuïn
• En les operacions de tracte successiu o continuat, en el moment en què resulti exigible la part del preu que comprengui cada percepció o el 31 de desembre de cada any si l’exigibilitat fos superior a l’any natural.
• Quan existeixin pagaments anticipats anteriors a la realització de l’operació, en el moment del cobrament total o parcial del preu pels imports efectivament percebuts.

 

Exemples

 

Exemple 1.1 Un servei de descàrrega a Internet es presta en 2014. El pagament és efectuat en 2014. La meritació es produeix abans de l’1 de gener de 2015, per la qual cosa l’IVA s’exigirà en l’Estat membre del prestador.

 

Exemple 1.2 Un servei de descàrrega a Internet es presta en 2015. El pagament és efectuat en 2015.  La meritació es produeix després de l’1 de gener de 2015, per la qual cosa l’IVA s’exigirà en l’Estat membre del consumidor final. 

 

Exemple 1.3 Un servei de descàrrega a Internet es presta en 2015. El pagament és efectuat mitjançant dues bestretes (un 20% del preu abans de l’1 de gener de 2015 i 40% després del 31 de desembre de 2014) i el 40% restant quan el servei conclou.

En 2014 es produeix la meritació de l’IVA corresponent a la primera bestreta del 20%, sent exigible en l’Estat membre del prestador. En 2015 es produeix la meritació de l’IVA corresponent a la segona bestreta (40% del preu) i la quantitat restant quan la prestació del servei es completa, i és exigible en l’Estat membre del consumidor final.

 

Exemple 2.1 Un servei de subscripció d’una pàgina web el període del qual expira abans de l’1 de gener de 2015. El pagament s’exigeix quan conclou.

La meritació es produeix quan el pagament resulti exigible, abans de l’1 de gener de 2015, per la qual cosa el servei es localitza en l’Estat membre del prestador.

 

Exemple 2.2 Un servei de subscripció d’una pàgina web el període del qual expira després de l’1 de gener de 2015, i s’ha iniciat en 2014. Existeixen tres escenaris possibles:

 

• El pagament es realitza a l’expiració del període. En aquest cas, la meritació es produeix amb l’exigibilitat del pagament, després de l’1 de gener de 2015, per la qual cosa l’IVA s’exigeix en l’Estat membre del consumidor final.
• El pagament de l’import total es realitza a compte en el 2014. En aquest cas, ja que la meritació es produeix abans de l’1 de gener 2015, l’IVA serà exigible en l’Estat membre del prestador.
• Es realitza un pagament anticipat abans de l’1 de gener de 2015. Una vegada que el termini expira, el consumidor final paga el preu restant del subministrament. En aquest cas, l’IVA corresponent a la bestreta s’exigeix en l’Estat membre del prestador, en el moment en què el pagament s’efectua. L’IVA sobre l’import restant és exigible en l’Estat membre del consumidor final en el moment en què el termini expira.

 

Exemple 3.1 Un servei d’accés en línia a un periòdic pel període 2014-2015. La factura s’emet el 20 de desembre de 2014 i el pagament s’efectua el 31 de desembre d’aquest mateix any. La meritació es produeix quan el pagament resulti exigible, abans de l’1 de gener de 2015, per la qual cosa el servei es localitza en l’Estat membre del prestador.

 

Exemple 3.2 Un servei d’accés en línia a un periòdic pel període 2014-2015. La factura s’emet el 20 de desembre de 2014 i el pagament s’efectua el 3 de gener de 2015. La meritació es produeix quan el pagament resulti exigible, amb posterioritat a l’1 de gener de 2015, per la qual cosa el servei es localitza en l’Estat membre del consumidor final, independentment de la data en què es va emetre la factura.

 

Exemple 3.3 El servei finalitza abans de l’1 de gener de 2015, però la factura s’emet i el pagament es realitza després d’aquesta data. La meritació es produeix quan s’ha prestat el servei, abans de l’1 de gener de 2015, per la qual cosa l’IVA s’exigirà en l’Estat membre del prestador.

 

Mini Finestreta Única (Mini One-Stop Shop – MOSS)

 

Aquest canvi en el lloc de tributació ve acompanyat d’un nou règim al qual es podran acollir voluntàriament les empreses prestadores d’aquests serveis.

 

Aquest nou règim opcional, denominat com la “Mini Finestreta Única” o “Mini One-Stop Shop” (MOSS), té com a finalitat minorar la “càrregues fiscals indirectes” que poguessin comportar per als operadors  les noves regles de localització d’aquests serveis amb entrada en vigor en 2015 (a partir d’aquesta data es considerarà que el servei es localitza en l’Estat d’establiment o residència del consumidor final -Estat membre de consum- i no en el del prestador).
El nou règim permetrà que els empresaris o professionals no s’hagin d’identificar i donar-se d’alta en cada Estat de consum, sinó que podran presentar les seves declaracions d’IVA des d’un únic punt al Portal Web del seu Estat d’Identificació. Per a això, s’hauran de registrar expressament en aquest règim.

 

La Mini Finestreta Única solament pot ser utilitzada per aquells empresaris o professionals:

• que prestin serveis de  telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i electrònics i
• el destinatari dels quals sigui un particular establert o amb domicili o residència en un Estat membre diferent del de la seu del prestador.

 

En el cas de prestar serveis a empresaris o professionals i a particulars, es podran acollir a la Mini Finestreta Única pel que fa als serveis a particulars.

 

En el cas de prestar serveis exclusivament a empresaris o professionals, la *Mini Finestreta Única no resulta aplicable.

 

Tampoc es pot aplicar la Mini Finestreta Única quan els destinataris dels serveis siguin els particulars establerts en el mateix Estat membre on està establert l’empresari o professional que els presti.

 

¿És obligatori el seu registre?

 

No. És un règim optatiu. Tots els empresaris o professionals que desitgin optar per la MOSS hauran de presentar el Formulari 034 per sol·licitar l’alta en el Règim especial aplicable als serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i als prestats per via electrònica en l’IVA.

 

Des del passat 1 d’octubre de 2014, els que vulguin registrar-se hauran de presentar el formulari 034 per declarar l’inici, qualsevol modificació o cessament de les operacions:

 

• Els empresaris o professionals no establerts en la Comunitat acollits o que desitgin acollir-se al règim especial aplicable als serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i als prestats per via electrònica, i optin per Espanya com estat membre d’identificació – Règim exterior a la Unió.

 

• Els empresaris o professionals establerts en la Comunitat, però no en l’Estat membre de consum, acollits o que desitgin acollir-se al règim especial aplicable als serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i als prestats per via electrònica, i hagin d’optar o optin per Espanya com Estat membre d’identificació – Règim de la Unió.

 

La presentació del formulari 034 s’haurà de presentar per via electrònica a través de la seu electrònica de l’AEAT:

 

• Règim exterior a la Unió: es requereix certificat electrònic reconegut. L’Agència Tributària facilitarà a l’operador prèviament un nombre d’identificació individual que s’expedirà en el procés de registre, sent vàlid únicament als efectes d’aquest procés i amb el qual obtindrà un Certificat Electrònic. En tot cas s’habilita la presentació mitjançant col·laboració social.

 

• Règim de la Unió: Es requereix un certificat electrònic reconegut i en el cas que l’empresari o professional sigui una persona física actuant en nom propi, també podrà utilitzar un sistema d’identificació i autenticació amb clau d’accés en un registre previ com a usuari (PIN 24 hores). S’habilita la presentació mitjançant col·laboració social o apoderament.

 

El règim especial es començarà a aplicar a partir del primer dia del trimestre natural següent a aquell en què s’hagi presentat la declaració d’inici.

 

No obstant això, en el cas que l’empresari o professional comenci a prestar serveis inclosos en el règim especial amb anterioritat a aquesta data, el règim s’aplicarà a partir de la data en la qual presti aquest primer servei, sempre que l’empresari o professional que designi Espanya com Estat membre d’identificació, presenti davant l’AEAT la informació sobre l’inici de les activitats, coma molt tard el desè dia del mes següent al de la primera prestació.

 

Atenció. Els règims especials seran aplicables als serveis prestats a partir de l’1 de gener de 2015.

¿L’EMPRESARI POT RECUPERAR EL TEMPS DE DESCANS DE L’ENTREPÀ O CAFÈ?

Com ja deu saber, l’Estatut dels Treballadors estableix que la durada de la jornada de treball serà la pactada en els convenis col·lectius o contractes de treball, i que la durada màxima de la jornada ordinària de treball serà de 40 hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual.

A més, mitjançant conveni col·lectiu o, en defecte d’això, per acord entre l’empresa i els representants dels treballadors, es podrà establir la distribució irregular de la jornada al llarg de l’any. A falta de pacte, l’empresa podrà distribuir de manera irregular al llarg de l’any el 10% de la jornada de treball. Aquesta distribució haurà de respectar, en tot cas, els períodes mínims de descans diari i setmanal previstos en la Llei i el treballador haurà de conèixer amb un preavís mínim de 5 dies el dia i l’hora de la prestació de treball que en resulti.

Descans laboral no inferior a 15 minuts

La normativa laboral també estableix que sempre que la durada de la jornada diària continuada excedeixi de 6 hores, s’haurà d’establir un període de descans de durada no inferior a 15 minuts. Aquest període de descans es considerarà temps de treball efectiu quan així estigui establert o s’estableixi per conveni col·lectiu o contracte de treball.

Hi ha d’haver una jornada de més de 6 hores seguides perquè es tingui dret al descans. Si la jornada dura menys i el conveni col·lectiu no regula res sobre aquest tema, no hi ha dret a descans.

La durada serà com a mínim de 15 minuts, ja que per conveni col·lectiu es podrà negociar una durada superior.

Atenció. En el cas dels treballadors menors de 18 anys, el període de descans tindrà una durada mínima de 30 minuts, i s’haurà d’establir sempre que la durada de la jornada diària continuada excedeixi de 4 hores i mitja.

El dret a descans durant la jornada és per tant un dret reconegut en el mateix Estatut dels Treballadors que no queda a la decisió de l’empresa concedir-lo o no.

 

Es considera recuperable en la jornada tret que el conveni col·lectiu estableixi que és temps de treball efectiu. Per tant si el conveni fixa els 15 minuts d’entrepà o cafè com de treball efectiu, són 15 minuts retribuïts. Si en canvi el conveni no diu que sigui descans de treball efectiu, en aquest cas es té dret igualment al descans d’entrepà però la jornada s’ampliarà en els minuts que ha durat aquest descans.

¿Es pot recuperar el temps de descans de l’entrepà o cafè?

 

Si l’empresa, encara que no estigui obligada a això per conveni o per pacte amb els treballadors, ha estat considerant com a temps efectiu de treball la pausa per a l’entrepà o cafè, no pot decidir unilateralment que aquest temps haurà de ser recuperat pels treballadors. Es tracta d’una modificació substancial de les condicions de treball, en haver-se convertit en un dret adquirit, que només pot dur-se a terme a través del procediment establert en l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, com ha assenyalat recentment l’Audiència Nacional en sentència de 5 de maig de 2014.

 

És a dir, que si el calendari laboral preveu que els 15 minuts de descans són retribuïts, només podrà suprimir aquest benefici a través d’una modificació substancial. En la pràctica, estarà ampliant la jornada de treball de la seva plantilla.

 

Per tant, tingui en compte que si ha estat considerant el descans per a l’entrepà o cafè com a temps de treball efectiu (és a dir, sense fer recuperar aquests 15 minuts no treballats), els seus treballadors hauran consolidat aquest benefici. En concret:

 

• Si el descans retribuït no estava pactat per contracte ni en el conveni col·lectiu, haurà estat atorgant una condició més beneficiosa que s’ha incorporat a la relació laboral.
• Si ha quedat acreditada la seva voluntat de concedir aquest descans de forma retribuïda, ara no el podrà suprimir (tret que iniciï la modificació substancial). Això succeirà si cada any confecciona el calendari laboral indicant que aquests 15 minuts formen part de la jornada de laboral.

 

En conclusió, si en la seva empresa el seu conveni no l’obliga a retribuir la pausa per a l’entrepà però encara així ho està fent, o bé ni tan sols està obligat a concedir pauses per al cafè a mig matí, però així i tot les concedeix i les retribueix, ha de tenir la precaució de reservar-se el dret a revocar-la quan així ho consideri necessari, i que no li succeeix que quan ha volgut fer marxa enrere s’ha trobat que el que va començar com un “favor” s’havia convertit en un dret per als treballadors.

HISENDA FARÀ FRONT A LES DEVOLUCIONS QUE SOL•LICITIN ELS CONTRIBUENTS NO RESIDENTS COMUNITARIS AFECTATS PER L’IMPOST SOBRE SUCCESSIONS I DONACIONS

En un important pronunciament, que afecta l’impost sobre successions i donacions (ISD), el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en sentència de 3 de setembre de 2014 declara que Espanya ha incomplert la normativa comunitària en permetre que s’estableixin diferències en el tracte fiscal d’aquest impost entre resident i no residents, per la qual cosa la nostra legislació vulnera la llibertat de circulació de capitals en tractar de forma diferent a residents enfront de no residents en la tributació d’herències i donacions.

 

Discriminació del contribuent no resident

 

La qüestió debatuda en la sentència és el tractament que es dóna a la tributació en les herències i donacions del no resident en la nostra legislació interna, ja que la Llei de l’ISD permet a les comunitats autònomes establir diverses reduccions fiscals que s’apliquen únicament per als residents al territori d’aquestes comunitats, la qual cosa té com a conseqüència que la successió o la donació en la qual intervingui un contribuent que no resideix al territori espanyol, o bé una successió o una donació que tingui per objecte un bé immoble situat fora del territori espanyol, no es pot beneficiar d’aquestes reduccions fiscals, del que neix una diferència de tracte contrària a la normativa europea.

 

Diu el TJUE que si la nostra norma considera tant als hereus com als donataris, siguin residents o no, subjectes passius de l’impost, o als béns situats tant dins com fora del territori nacional com a imposables, no hi ha cap diferència entre la situació objectiva d’un resident i la d’un no resident, o entre la d’un bé o un altre, que pugui sustentar la diferència de tracte, per la qual cosa una normativa com la nostra no pot –sense crear discriminacions- tractar de manera diferent en el marc del mateix impost a aquestes categories de subjectes passius o de béns en el que concerneix les reduccions fiscals.

 

Conseqüències i efectes pràctics: devolució d’ingressos indeguts, responsabilitat patrimonial de l’Estat i reforma de l’ISD

 

Arran d’aquesta sentència, s’acaben situacions com les que en una mateixa herència, uns hereus tributin beneficiats per l’establert per la comunitat autònoma de residència del causant pel mer fet de ser residents, mentre els cohereus no residents tan sols podrien aplicar els beneficis fiscals establerts per la norma estatal.

 

La sentència planteja problemes pràctics de possible devolució dels impostos satisfets per herències i donacions dels no residents de la Unió Europea en els anys passats (impostos pagats en relació amb els quals no hagi transcorregut el termini de prescripció de 4 anys), a més d’exigir l’adaptació de la nostra normativa per evitar el manteniment d’aquesta discriminació.

 

Atenció. Hisenda farà front a les devolucions que sol·licitin els contribuents afectats, que afecta els no residents comunitaris i als grups I i II (pares i fills). A més només es retornaria els ingressos indeguts de les liquidacions dels últims quatre anys o a les sol·licituds de responsabilitat patrimonial. Per a això, s’haurà de determinar com és o ha estat la bonificació en cada any i la ubicació d’aquests béns heretats o donats. Per exemple, es tindrà en compte la CCAA on estigui situat el bé en herència, un immoble, o el lloc on es trobi la major part del patrimoni heretat.

 

A més, si volem recórrer a partir d’aquesta data de 3 de setembre de la sentència del TJUE, els jutges i tribunals espanyols interpretaran i aplicaran la legislació actual conforme a aquesta sentència i a la jurisprudència comunitària, evitant discriminacions.

 

Fins i tot hi hauria la possibilitat d’exigir responsabilitat patrimonial a l’Estat, el rescabalament del dany a títol d’indemnització, per haver exigit impostos amb normes tributàries no conformes al Dret de la UE, com ha ocorregut amb la devolució de l’anomenat “cèntim sanitari”, en relació amb els impostos de l’ISD pagats ja prescrits, amb actes administratius ferms o sentències no recorregudes.

 

Finalment, cal assenyalar que la reforma fiscal escomesa pel Govern aquest any no ha abordat un aspecte que va recomanar l’Informe de la Comissió d’Experts per a la Reforma del Sistema Tributari Espanyol, que era la modificació i harmonització de l’ISD. No obstant això, després d’aquesta sentència del TJUE, la reforma de l’impost és imprescindible. Encara que el Govern va manifestar a principis d’agost que la reforma d’aquest impost i de la resta de tributs cedits com l’ITP i AJD s’escometria el 2016 de forma conjunta amb un nou model de finançament autonòmic, és possible que aquesta sentència forci i acceleri l’harmonització de l’ISD a tota Espanya per evitar grans diferències entre comunitats i entre residents i no residents.

PANORAMA DE LES DEDUCCIONS PER INVERSIONS EN L’IMPOST SOBRE SOCIETATS A PARTIR DE L’1 DE GENER DE 2015

 

El Projecte de llei de reforma de l’impost sobre societats, actualment en tràmit parlamentari, presenta una nova llei que modifica molts aspectes en relació amb la vigent actualment (el Reial decret legislatiu 4/2004) i que té prevista la seva entrada en vigor per al pròxim 1 de gener de 2015, excepte alguna excepció.

 

Entre moltes altres novetats, ens hem detingut ara en informar-los de forma resumida de com afectarà aquesta reforma a les actuals deduccions per inversions prevista en la Llei de l’impost sobre societats, si bé hem de tenir en compte que es tracta d’un Projecte de Llei i que pot ser objecte de modificacions o esmenes en el tràmit parlamentari abans de la seva definitiva publicació de la Llei en el BOE.

 

No obstant això, volem recordar-los que en l’exercici 2011 van concloure la reducció gradual de moltes de les deduccions regulades en l’impost sobre societats (tals com les deduccions per activitats d’exportació, foment de les tecnologies de la informació i de la comunicació, contribucions a plans de pensions, inversions mediambientals o per despeses per formació professional, etc.) que ha comportat la seva desaparició definitiva.

 

A més, s’han regulat últimament algunes novetats introduïdes en matèria de deduccions per inversions en l’impost sobre societats (que també afecten els empresaris i professionals en el règim d’estimació directa en l’IRPF), que actualment hem de tenir present.

 

Finalment, els recordem que les deduccions vigents en l’exercici 2014 són les següents:

 

• Deducció per activitats de recerca i desenvolupament i innovació tecnològica (R+D+i)
• Deducció per inversió de beneficis
• Deducció per inversions en produccions cinematogràfiques o audiovisuals
• Deduccions per inversions mediambientals
• Deducció per despeses de formació professional
• Deducció per creació d’ocupació per a treballadors amb discapacitat
• Deducció per reinversió de beneficis extraordinaris
• Deduccions per creació d’ocupació

 

Beneficis fiscals per incentivar la realització de determinades activitats a partir del 01-01-2015

 

En relació amb les deduccions actualment vigents i que hem assenyalat anteriorment, amb la reforma de l’IS solament es mantenen les deduccions per activitats d’R+D+i (amb algunes millores), la deducció per creació d’ocupació de treballadors amb discapacitat, incentius al sector cinematogràfic (millores en la deducció per inversions cinematogràfiques i audiovisuals), i es crea una nova deducció per inversió en espectacles teatrals i musicals. La resta se suprimeixen o desapareixen.

 

Així, desapareix la deducció per inversions mediambientals, i s’elimina la deducció per reinversió de beneficis extraordinaris, i la recentment creada deducció per inversió de beneficis, i tots dos incentius se substitueixen per un de nou denominat reserva de capitalització.

 

Vegem a continuació com queden els incentius fiscals per inversions després de la reforma fiscal de l’impost sobre societats.

 

Reducció de la base imposable per la creació d’una reserva de capitalització

 

Es contempla aquesta nova figura per incentivar la reinversió (amb la intenció de substituir a l’actual deducció per reinversió de beneficis extraordinaris, i la recentment creada deducció per inversió de beneficis, que s’eliminen amb la reforma fiscal) i que es tradueix en la no tributació d’aquella part del benefici que es destini a la constitució d’una reserva indisponible, sense que s’estableixi cap requisit d’inversió d’aquesta reserva en algun tipus d’actiu en concret. Amb aquesta mesura es pretén potenciar la capitalització empresarial mitjançant l’increment del patrimoni net, i, amb això, incentivar el sanejament de les empreses i la seva competitivitat.

 

Així, els contribuents subjectes al tipus general de gravamen o al del 30% poden reduir la seva base imposable en un 10% de l’import de l’increment dels seus fons propis en la mesura que aquest increment es mantingui durant un termini de 5 anys i es doti una reserva per l’import de la reducció, degudament separada i indisponible durant aquests 5 anys.

 

La reducció no podrà superar el 10% de la base imposable positiva prèvia a la reducció, a la integració dels ajustos per dotacions per deterioració de crèdits o altres actius derivats d’insolvències així com els corresponents a sistemes de previsió social que hagin generat actius per impost diferits, i a la compensació de bases imposables negatives.

 

En el cas d’insuficiència de base imposable, les quantitats pendents es podran aplicar en els 2 anys immediats i successius, conjuntament amb la del mateix exercici amb el mateix límit. S’estableixen una sèrie de regles per a la determinació de l’increment dels fons propis, i principalment s’exclouen les aportacions de socis o variacions per actius diferits, la qual cosa condueix al fet que com a regla general aquest increment dels fons propis hagi de venir de beneficis de l’exercici no distribuïts.

 

Establiment d’una reducció a la base imposable exclusivament per a pimes per la creació d’una reserva d’anivellació de bases imposables

 

Dins del règim especial per a les entitats de reduïda dimensió (pimes) s’estableix per a aquestes entitats que tributin al tipus del 25% una altra reducció de la base imposable del 10% del seu import, que no pot superar l’import d’1.000.000 d’euros.

 

Les quantitats deduïdes s’addicionaran a la base imposable que conclogui en els cinc anys immediats i successius, sempre que el contribuent tingui una base imposable negativa, fins a l’import de la mateixa. L’import restant s’addicionarà a la base imposable del període impositiu a la data de conclusió dels cinc anys.

 

S’haurà de dotar una reserva indisponible per l’import de la minoració de la base imposable.

 

Aquesta reducció de la base imposable és compatible amb la reducció per la creació de la reserva de capitalització.

 

Deducció per R+D+i

 

Es manté, millorada, la deducció per R+D+i.

 

El Projecte de Llei fixa un nou incentiu per a les empreses que realitzin un esforç més elevat en inversió en R+D. Aquelles que destinin quanties superiors al 10% de la seva xifra de negoci podran elevar de 3 a 5 milions d’euros anuals l’import monetitzable de la deducció per R+D. Així mateix, s’afegeixen al concepte d’innovació tecnològica les activitats de projectes de demostració inicial o projectes pilot relacionats amb l’animació i els videojocs.

 

Deducció per inversions en produccions cinematogràfiques i sèries audiovisuals

 

S’incrementa el percentatge de deducció per inversions en produccions cinematogràfiques i sèries audiovisuals al 20% per al primer milió d’euros. Si la producció supera aquest import, l’excés tindrà una deducció del 18%. Almenys el 50% de la base de la deducció haurà de correspondre’s amb despeses realitzades en territori espanyol. L’import d’aquesta deducció no podrà ser superior a 3 milions d’euros. D’altra banda, s’estableix una deducció del 15% de les despeses realitzades en territori espanyol, en el cas de grans produccions internacionals, amb la finalitat d’atreure a Espanya aquest tipus de produccions que tenen un alt impacte econòmic i, especialment, turístic.

 

Deducció per inversió en espectacles teatrals i musicals

 

Es crea una nova deducció per inversió en espectacles teatrals i musicals, para l’aplicació dels quals és necessari haver obtingut un certificat de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música així com destinar almenys el 50% dels beneficis a la realització d’activitats que donin també dret a la deducció, en els quatre exercicis següents. La deducció serà del 20% dels costos directes de caràcter artístic, tècnic i promocional, minorats per l’import de les subvencions rebudes per a la seva realització (amb un límit de 500.000 euros per període i contribuent). L’import de la deducció i les subvencions rebudes no podran excedir el 80% de les despeses anteriorment assenyalades.

 

Deduccions per creació d’ocupació

 

Es manté en els mateixos termes que actualment. Recordi que aquestes deduccions consisteixen, bàsicament en les següents:

 

• Les entitats que contractin al seu primer treballador a través d’un contracte de treball per temps indefinit de suport als emprenedors, menor de 30 anys, podran deduir de la quota íntegra la quantitat de 3.000 euros.
• Sense perjudici de l’anterior, les entitats amb menys de 50 treballadors que contractin aturats beneficiaris d’una prestació contributiva per desocupació mitjançant contractes de treball per temps indefinit de suport als emprenedors podran deduir de la quota íntegra el 50% del menor dels següents imports: prestació per desocupació que el treballador tingués pendent de percebre o 12 mensualitats de la prestació per desocupació que tingués reconeguda.

 

En el supòsit de contractes a temps parcial, les deduccions s’aplicaran de manera proporcional a la jornada de treball pactada en el contracte.

 

La deducció resultarà d’aplicació respecte d’aquells contractes fins a arribar als 50 treballadors, i sempre que, en els 12 mesos següents a l’inici de la relació laboral, es produeixi, respecte de cada treballador, un increment de la plantilla mitjana total de l’entitat en, almenys, una unitat respecte a l’existent en els 12 mesos anteriors. L’aplicació d’aquesta deducció estarà condicionada al fet que el treballador contractat hagués percebut la prestació per desocupació durant, almenys, 3 mesos abans de l’inici de la relació laboral.

 

Les deduccions s’aplicaran en la quota íntegra del període impositiu corresponent a la finalització del període de prova d’un any i estaran condicionades al manteniment d’aquesta relació laboral durant almenys 3 anys des de la data del seu inici. 

 

L’incompliment dels requisits suposarà la pèrdua de la deducció. No s’entendrà incomplert el requisit per extinció deguda a causes objectives o acomiadament disciplinari quan un o un altre siguin declarats o reconeguts com a procedent, dimissió, mort, jubilació o incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa del treballador.

 

Aquestes deduccions se situen en la Llei de l’impost sobre societats entre les disposicions relatives a les deduccions per incentivar la realització de determinades activitats, la qual cosa implica que els són aplicables les normes sobre límits conjunts i terminis d’aplicació comunes a totes elles.

 

El treballador contractat que donés dret a una d’aquestes deduccions no es computarà a l’efecte de l’increment de plantilla com a requisit necessari en l’aplicació dels incentius fiscals per a les empreses de reduïda dimensió i la llibertat d’amortització.

 

Deducció per creació d’ocupació per a treballadors amb discapacitat

 

Aquesta deducció igualment es manté en els mateixos termes. Recordi que la Llei 14/2013 d’emprenedors va modificar aquesta deducció, amb efectes per als períodes impositius que s’hagin iniciat a partir de l’1 de gener de 2013, incrementant l’import de la deducció (de 6.000 a 9.000 € per cada persona/any d’increment de la mitjana de plantilla de treballadors amb discapacitat en un grau igual o superior al 33% i inferior al 65%, contractats pel subjecte passiu, experimentat durant el període impositiu, respecte a la plantilla mitjana de treballadors de la mateixa naturalesa del període immediat anterior. La deducció serà de 12.000 € quan la discapacitat sigui igual o superior al 65%) i també s’elimina la referència que la contractació hagi de ser indefinida i a jornada completa i que s’hagi de realitzar d’acord amb el que es disposa en l’article 39 de la Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social de minusvàlids.

 

Tingui present que els treballadors contractats que donessin dret a aquesta deducció no es computaran a l’efecte de la llibertat d’amortització amb creació d’ocupació.