LA SEVA EMPRESA ESTÀ PREPARADA PER AL SEPA?

L’1 de febrer de 2014, marcarà un abans i un després en la forma de desenvolupar les nostres relacions de cobraments/pagaments entre clients i proveïdors. A partir d’aquesta data, totes les transferències i domiciliacions que es realitzin a Espanya i en la resta dels països de la zona euro seran únicament possibles a través del règim SEPA (“Single Euro Payments Area”, en català: Zona Única de Pagaments en Euros). A més a més, aquest nou espai comú permetrà que tots els consumidors comunitaris gaudeixin de les mateixes condicions a l’hora d’utilitzar aquests mecanismes.

 

Avanci’s a la data final i comenci ja a utilitzar els instruments SEPA.

 

Què és SEPA?

 

SEPA és la iniciativa que permet que particulars, empreses i altres agents econòmics realitzin els seus pagaments en euros, tant nacionals com internacionals, en les mateixes condicions bàsiques i amb els mateixos drets i obligacions, amb independència del lloc on es trobin.

 

La zona SEPA està integrada pels 27 països membres de la Unió Europea, així com per Islàndia, Liechtenstein, Mònaco, Noruega i Suïssa.

 

El projecte SEPA fa possible que els usuaris de transferències bancàries, domiciliacions i targetes d’aquests 32 països disposin d’un únic conjunt d’estàndards i normes, millorant així la senzillesa de les transaccions de pagament, la seguretat i l’eficàcia.

 

Tipus d’instruments de pagament SEPA 

 

La zona única es basa en tres instruments de pagament:

 

• Les transferències SEPA (que substitueixen a les actuals transferències nacionals)
• Els abonaments directes SEPA, en comptes de les actuals domiciliacions de rebuts espanyoles.
• Les actuals targetes bancàries de pagament.

 

Aquests instruments de pagament no diferencien entre l’ús nacional i transfronterer, compleixen estàndards internacionals, estan sotmesos a un marc legal harmonitzat i permeten el seu procés de forma totalment automàtica.

 

 

Com l’afecten aquests canvis al seu negoci o activitat

 

La creació d’un mercat únic de pagaments suposa la eliminació de les diferències entre els pagaments nacionals i els intracomunitaris, per la qual cosa tots tindran les mateixes condicions, drets i obligacions, independentment de l’àrea geogràfica on es realitzin.

 

No obstant això, ha de tenir en compte una sèrie de factors que afectaran el seu negoci. 

 

Normalment, els autònoms i petites empreses no solen tenir una estructura financera o comptable massa complicada, per la qual cosa l’adaptació serà molt més senzilla que per a les mitjanes o grans empreses.

 

No obstant això, abans de la implantació d’aquest nou sistema a partir de febrer de 2014, haurà de realitzar una sèrie d’operacions que permetin ajustar la comptabilitat i sistema de pagaments de la seva empresa a la nova normativa:

 

1. Haurà de sol·licitar l’IBAN a tots els seus clients, proveïdors o entitats amb el qui mantingui una relació comercial i substituir el codi compte client (CCC) per aquest, actualitzant després les dades i fitxers comptables relatius a pagaments i transaccions.

 

2. També haurà d’adaptar els seus documents comptables o comercials, com factures, a la nova normativa, així com el pagament de les nòmines dels seus empleats via transferència bancària. Haurà de revisar i si escau adequar documents comercials tals com factures, talons, contractes, fullets, pàgines webs, etc.

 

3. Haurà de sol·licitar una autorització expressa i signada (un mandat normalitzat) tant a nous clients com per a abonaments a altres empreses en el qual l’autoritzin a realitzar-los. Té la responsabilitat de guardar les autoritzacions dels seus clients a fi de poder domiciliar abonaments (generar rebuts domiciliats SEPA) a través d’un mandat únic normalitzat. 

 

Aspectes concrets de l’aplicació dels nous instruments SEPA

Resumidament us exposem les implicacions pràctiques per als usuaris de l’aplicació del SEPA a partir de l’1 de febrer de 2014.

 

Comptes bancaris

S’identificaran amb el codi internacional IBAN (que es construeix a partir del tradicional codi compte client -CCC- usat a Espanya), mentre que les entitats bancàries s’identifiquen mitjançant el codi internacional BIC. Tots dos codis actualment ja els faciliten les entitats bancàries (extractes bancaris, aplicacions de banca electrònica, talonaris, llibretes, etc.), i a partir de l’1 de febrer del 2014 totes les operacions de pagament es basaran exclusivament en aquests codis.

 

Per tant, el seu número de compte actual de 20 dígits evoluciona a l’IBAN, que compta amb 34 dígits, formats a partir del CCC més la identificació del país d’origen i 2 dígits de control.

 

Vostè s’hauria d’acostumar a ambdós codis, especialment l’IBAN, ja que a partir de l’1 de febrer de 2016 serà l’únic codi requerit. Recordi que l’1 de febrer de 2014 és la data final de migració a SEPA. Contacti amb la seva entitat per conèixer els dos codis o utilitzi el següent enllaç per obtenir-los a partir del seu CCC:

 

http://www.sepaesp.es/herramienta/conversion.htm

 

A més a més, ha de saber que la seva entitat executarà les operacions de pagament basant-se exclusivament en aquests codis.

 

• Terminis d’execució: el termini màxim d’execució de les operacions serà d’un dia hàbil.
• Data de valor i disponibilitat de fons: en les operacions emeses la data de valor no podrà ser anterior al moment de càrrec en el seu compte. I en les operacions rebudes, la data de valor no podrà ser posterior al dia hàbil de recepció dels fons per la seva entitat, i la disponibilitat dels fons serà immediata després de la recepció. S’aplica tant a les transaccions nacionals com transfrontereres.
• Informació sobre els pagaments: si un instrument de pagament comporta recàrrecs o reduccions l’entitat financera n’haurà d’informar.
• Despeses compartides: per millorar la transparència s’estandarditza que l’ordenant abonarà les despeses cobrades per la seva entitat i el beneficiari, en el cas que n’hi hagués, pagarà les despeses cobrades per la seva.

Així mateix, les comissions cobrades per la seva entitat en relació amb pagaments transfronterers seran iguals a aquelles que li cobraria per operacions nacionals equivalents.

• Informació de les despeses: les despeses associades a les operacions de pagament es liquidaran al marge de l’import de l’operació, la qual cosa afavorirà la transparència i informació de les operacions.
• Seguretat: el consumidor disposa de 13 mesos per sol·licitar la rectificació d’operacions incorrectes o no autoritzades. I excepte frau o negligència greu, la seva responsabilitat per pèrdues derivades d’operacions de pagament no autoritzades resultants d’un instrument de pagament extraviat o sostret (per exemple, una targeta) es limitarà a un màxim de 150 euros.

 

Transferències

La transferència SEPA és un instrument de pagament bàsic per efectuar abonament en euros, sense límit d’import, entre comptes bancaris de clients en l’àmbit de la SEPA, de forma totalment electrònica i automatitzada.

A partir de l’1 de febrer de 2014 totes les transferències es realitzaran conforme al codi IBAN, sense que siguin exigibles verificacions addicionals per part de les entitats.

Rebuts domiciliats

• Signatura d’ordres de domiciliació: com fins ara, perquè algun emissor de rebuts pugui originar el càrrec d’un import en el seu compte, ha de comptar amb la seva autorització expressa. En SEPA, és possible que els emissors de rebuts li facin arribar nous formats per a l’ordre de domiciliació en els quals autoritza el càrrec.

 

No obstant això, la Llei de serveis de pagament i el Reglament 260/2012 mantenen la validesa dels consentiments emesos abans de la seva entrada en vigor, així com d’aquells que s’emetin durant el procés transitori (fins a l’1 de febrer de 2014) segons l’esquema de deute nacional actualment existent.

 

• Devolució de rebuts: se sotmet a la normativa de serveis de pagament, i en destaca:

 

a) Hi ha un termini màxim de 13 mesos per sol·licitar la rectificació d’operacions incorrectes o no autoritzades.

 

b) El consumidor disposa de 8 setmanes per tornar rebuts autoritzats, sempre que, quan es va donar l’autorització, aquesta no especifiqués l’import exacte i l’import superi el que l’ordenant podia esperar raonablement.

 

El termini perquè la seva entitat li torni els càrrecs o rebutgi la devolució és de 10 dies hàbils.

Targetes

La Zona Única de Pagaments en Euros (SEPA) estableix un marc general en el qual els titulars de targetes poden fer pagaments i retirar efectiu en euros dins la SEPA, amb la mateixa facilitat i comoditat que als seus països d’origen.

• Xip EMV: la seva entitat de crèdit li haurà renovat la seva targeta de dèbit o crèdit incloent un xip en el nou model. A més a més, en els comerços, en comptes d’utilitzar la banda magnètica, s’introdueix la targeta en els dispositius per llegir el xip EMV.

PIN: amb l’arribada del xip, en comptes de la signatura, en general li serà requerit el seu número personal per autoritzar l’operació. Això redunda en la seva seguretat, ja que el seu número és secret i no li poden falsificar la signatura.

Aprofiti els incentius per contractar joves desocupats menors de 30 anys sense experiència laboral o si l’experiència és inferior a tres mesos

Primera ocupació jove

 

Aquest nou tipus de contracte que s’ha aprovat per la Llei 11/2013, de 26 de juliol, de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació, suposa una bona alternativa als tradicionals contractes temporals que s’utilitzen de forma habitual, evitant el risc que no es pugui justificar la causa de temporalitat i que la successió de diversos contractes temporals també pugui donar lloc a la conversió del treballador en fix.

 

Ara, les empreses podran celebrar contractes temporals amb joves desocupats menors de 30 anys que no tinguin experiència laboral o si és inferior a 3 mesos, a fi d’incentivar l’adquisició d’una primera experiència professional, i sense necessitat de justificar la temporalitat, només indicant com a objecte de la contractació “adquisició d’una primera experiència professional”. D’aquesta manera quedarà absolutament justificada la causa de la temporalitat, sense que existeixi risc que el contracte es consideri indefinit.

 

Requisits dels treballadors

 

• Joves desocupats inscrits a l’oficina d’ocupació, menor de 30 anys o menor de 35 anys si té reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33%.

 

• Sense experiència laboral o inferior a tres mesos

 

Quines característiques ha de complir el contracte?

 

Ha de ser un contracte per un temps determinat, d’acord a l’article 15.1b) de l’Estatut dels Treballadors (ET), excepte:

 

• La durada mínima del contracte serà de tres mesos i la seva durada màxima de 6 mesos, excepte el en conveni col·lectiu, sense que excedeixi de 12 mesos.
• Jornada a temps complet o parcial en aquest cas superior al 75% de la corresponent a un treballador a temps comparable.

 

Atenció. Es regulen com els contractes per circumstàncies del mercat, acumulació de tasques o excés de comandes de l’article 15.1 b) de l’Estatut dels Treballadors, excepte el següent:

• La causa del contracte és l’adquisició d’una primera experiència professional.
• La seva durada mínima és de 3 mesos i la màxima de 6 mesos (tret que s’estableixi una durada superior per conveni col·lectiu sectorial, amb un màxim de 12 mesos).
• S’introdueix la possibilitat que, si el contracte es concerta per una durada inferior a la màxima legal o convencionalment establerta, es podrà prorrogar una vegada mitjançant un acord de les parts, sense que la seva durada total pugui excedir la durada màxima establerta.

 

El contracte es formalitzarà per escrit en el model corresponent i es comunicarà al Servei Públic d’Ocupació en el termini dels 10 dies següents a la seva concertació.

 

Requisits de l’empresa

 

• Empreses, inclosos els treballadors per compte propi o autònoms.
• Per poder acollir-se a aquesta mesura, les empreses i autònoms, no hauran d’haver adoptat, en els sis mesos anteriors a la celebració del contracte, decisions extintives improcedents. Es refereix a les extincions produïdes a partir del 24 de febrer de 2013, per cobrir aquells llocs de treball del mateix grup professional que els afectats per l’extinció i per al mateix centre o centres de treball.
• En el supòsit de contractes de treball celebrats amb treballadors per ser posats a disposició d’empreses usuàries, la limitació establerta en el paràgraf anterior s’entendrà referida en tot cas a l’empresa usuària
• S’ha de mantenir el nivell d’ocupació assolit amb la transformació almenys dotze mesos. En cas d’incompliment d’aquesta obligació s’haurà de procedir al reintegrament dels incentius.
• No es considera incomplerta l’obligació de manteniment de l’ocupació quan el contracte s’extingeixi per causes objectives o per acomiadament disciplinari quan l’un o l’altre sigui declarat o reconegut procedent, la dimissió, mort, jubilació o incapacitat permanent total o absoluta o gran invalidesa del treballador o per expiració del temps convingut o realització de l’obra o servei objecte del contracte, o per resolució durant el període de prova.

 

Incentius

 

Si transcorregut el termini mínim de 3 mesos des de la celebració es transforma en indefinit, amb una jornada d’almenys el 50% de la corresponent a un treballador a temps complet comparable, tindran dret a una bonificació en les quotes empresarials a la Seguretat Social de 500 euros/any (41,67 euros/mes), durant tres anys. Si el contracte es formalitza amb una dona, la bonificació per transformació serà de 700 euros/any (58,33 euros/mes).

 

En el supòsit de treballadors amb aquest contracte eventual i posats a disposició d’empreses usuàries, tindran dret a una bonificació idèntica, quan, sense solució de continuïtat concertin amb aquests treballadors un contracte indefinit, sempre que hagi transcorregut un termini mínim de 3 mesos des de la celebració del contracte inicial.

 

Si transcorregut el termini mínim de 3 mesos des de la celebració es transforma en indefinit, amb una jornada d’almenys el 50% de la corresponent a un treballador a temps complet comparable, tindran dret a una bonificació en les quotes empresarials a la Seguretat Social de 500 euros/any (41,67 euros/mes), durant tres anys. Si el contracte es formalitza amb una dona, la bonificació per transformació serà de 700 euros/any (58,33 euros/mes).

QÜESTIONS BÀSIQUES SOBRE ELS FULLS DE RECLAMACIÓ PER A CONSUMIDORS I USUARIS

És tan important sol·licitar a l’establiment en qüestió un full de reclamació com saber emplenar-lo correctament i conèixer el procés pas a pas. A continuació volem informar-los d’algunes qüestions bàsiques que hem de saber sobre els fulls de reclamació, d’acord amb la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris, i sense perjudici d’alguna peculiaritat addicional que es pugui regular a nivell autonòmic o local.

 

Què són els fulls de reclamació?

 

És el mode de fer arribar a l’Administració amb competències en matèria de consum la disconformitat en els casos en què es consideri que un producte, bé o servei adquirit a una empresa o comerç no reuneix les característiques i exigències per les quals es paga.

 

Per a què serveixen?

 

Poden servir, bàsicament, per a tres fins distints:

 

• Formular una queixa
• Denunciar una irregularitat
• Formular una reclamació pels danys i perjudicis patits.

 

A través d’ells el consumidor pot formular una queixa o denunciar l’existència d’una possible infracció o irregularitat en el producte o servei rebut, o pot anar més enllà i reclamar a l’empresa que presta el servei la restauració del mateix en les condicions pactades inicialment, així com la indemnització pel dany o perjudici.

 

Com són?

 

La defensa del consumidor és una competència assumida per cada comunitat autònoma i, per tant, els models concrets de fulls de reclamació són diferents en cadascuna d’elles.

 

Informi’s en els organismes de consum de la seva comunitat autònoma sobre el model oficial de fulls de reclamació. La majoria d’ells disposen de fulls accessibles per Internet. Per regla general es componen de tres fulls, que solen ser en paper de calcar. Dos d’aquests exemplars són per al consumidor i un tercer se l’ha de quedar l’establiment.

 

Recordi que el consumidor sempre s’ha d’emportar dos dels tres exemplars de què consta el full. Un d’ells serà el que ha de remetre a l’Administració competent.

 

Atenció. Molts comerços, empreses o establiments (sobretot multinacionals) disposen de les seves pròpies vies de reclamació alternatives, que no són gestionades per l’Administració, sinó que són gestionades per ells mateixos. En el cas que se’ns ofereixi l’alternativa d’emplenar els fulls de reclamacions originals i els fulls de reclamació o llibre de reclamacions pròpies, hem d’escollir SEMPRE L’OFICIAL, ja que amb les altres vies en desconeixem el procés per poder solucionar els fets reclamats.

Comprovi que els fulls de reclamació són vertaders i que estan emesos per la Direcció General de Consum de la seva comunitat autònoma.

 

Com s’emplenen?

 

El consumidor o usuari ha d’emplenar el primer full (blanc) que calcarà automàticament el contingut de l’escrit en els altres dos (verd per al consumidor o usuari i rosa per a l’establiment). S’han d’emplenar tots els punts requerits en els fulls, excepte l’apartat on comerç o empresa ha d’indicar la seva versió dels fets o les seves argumentacions.

 

És important guardar tots els documents que serveixin com a prova a la seva reclamació: la factura, el resguard de la compra, fullets publicitaris, garantia, etcètera.

 

Atenció. No és obligatori emplenar els fulls de reclamació en el propi establiment. La persona que ens atengui no es pot negar a donar-nos els fulls de reclamació argumentant que s’han d’emplenar en l’establiment. Si fos així, podríem sol·licitar la compareixença de la policia perquè faci constància dels fets.

 

Qui n’ha de disposar?

 

Totes les persones físiques o jurídiques titulars d’establiments o centres que comercialitzin béns, prestin serveis o organitzin espectacles públics o activitats recreatives, estan obligades a posar a disposició del públic fulls de reclamació.

 

Atenció. No sols és obligatori disposar de fulls de reclamació, sinó que a més a més s’ha de comunicar la seva existència mitjançant cartells que siguin perfectament clars i visibles per als clients.

 

En el cas que un comerç no disposi de fulls, o es negui a entregar-los quan un client els sol·licita, estarà incomplint la Llei general de defensa dels consumidors i usuaris, que comporta la seva sanció corresponent.

 

En aquest cas, el consumidor pot anar a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) i donar part de l’incident i fins i tot té dret a avisar a la policia municipal perquè aixequi acta del fet i es cursi una denúncia contra l’establiment.

 

Atenció. En les relacions de consum fora d’establiment comercial incloses les activitats de prestació de serveis a domicili, els fulls de reclamacions els han de portar les persones que comercialitzin el bé o prestin el servei i les han d’entregar als consumidors que ho sol·licitin.

 

En les relacions de consum a distància (per exemple comerç electrònic), es poden posar a disposició dels consumidors els fulls de reclamació en el propi Web o enviar-los mitjançant correu electrònic a qui els sol·liciti.

 

Atenció. Hi ha serveis que disposen de normativa específica en matèria de fulls de reclamació com és el cas de les companyies de telefonia, asseguradores, banca, etc. Respecte als professionals, en algunes comunitats autònomes com és el cas de Catalunya, també se’ls obliga a disposar de fulls de reclamació que seran gestionats a través dels respectius col·legis professionals. 

 

Quan es poden demanar?

 

Els fulls de reclamació han d’estar a disposició immediata dels consumidors i s’han d’entregar sempre que, amb motiu d’una relació de consum, ho sol·licitin, encara que no s’hagi formalitzat cap tracte comercial amb l’empresa.

 

Sempre que entenguem que hi ha hagut una falta o incorrecció, per part del comerç o empresa, en qualsevol procés relacionat amb la compravenda d’un producte o amb la utilització d’un servei contractat, es poden sol·licitar fulls de reclamació, encara que  no s’hagi formalitzat encara una relació comercial amb l’empresa.

 

Atenció: també es poden obtenir els fulls de reclamació:

 

• En les O.M.I.C.-s (Oficines Municipals d’Informació a les persones Consumidores).
• A.A.C.C. (Associacions de Consumidors).
• Departaments de Consum de l’Administració

 

Com funcionen?

 

Des de l’endemà que es planteja una reclamació davant una empresa, establiment o centre, comença a transcórrer el termini, que varia en funció de les comunitats autònomes des dels 10 fins als 30 dies hàbils, que compten per procedir a la contestació del full de queixes i reclamacions. Per tant cal deixar transcórrer el termini per donar oportunitat a la part reclamada a pronunciar-se sobre els fets.

 

Si el termini concedit a l’empresa transcorre sense resposta o amb resposta insatisfactòria de la part reclamada, llavors s’ha de presentar l’exemplar per a l’Administració. Es pot acudir a una Oficina d’Informació al Consumidor, a les delegacions provincials de Consum, als organismes competents en matèria de consum de cada comunitat autònoma o a les associacions de consumidors.

 

Es recomana acompanyar còpies de la documentació oportuna que pugui ajudar a l’esclariment dels fets reclamats (còpies de: contractes, factures, tiquets, publicitat, etc.).

 

Atenció. El consumidor s’haurà de quedar amb l’exemplar per a la part reclamant segellat de manera oportuna per l’Administració.

 

La reclamació cal entregar-la a les OMICs (Oficines d’Atenció Municipal al Consumidor), en les delegacions provincials de consum o en els òrgans competents de consum existents en la comunitat autònoma.

 

Atenció. En principi, no hi ha limitació temporal. Tot i això, es recomana fer-ho com més aviat millor.

 

No oblidi signar el full abans d’entregar-lo a l’autoritat competent en matèria de consum.

 

Què pot fer l’Administració?

 

L’Administració, amb totes les dades (tiquets, factures, pressupostos, etc.) a el seu poder, investigarà el que succeeix i en un termini indeterminat de temps actuarà d’alguna d’aquestes tres formes, basant-se en les conclusions tretes:

 

• Arxivar la reclamació per entendre que no hi ha hagut cap incorrecció en els fets reclamats.
• Donar la raó al reclamant i determinar la compensació pels fets reclamats.
• Sancionar l’establiment per les seves infraccions administratives en els processos relacionats amb el consum.

 

COM A CONCLUSIÓ

 

Els fulls de reclamació són el mitjà per formular una reclamació formal davant l’Administració per l’activitat irregular d’un comerç o empresa que en siguem consumidors, en el cas que entre nosaltres com a clients (reclamant) i el comerç (reclamat) no es pugui arribar a un acord sobre algun tema en concret.

 

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.

APROVADA LA CONCESSIÓ D’AJUDES EXTRAORDINÀRIES A TREBALLADORS AFECTATS PER PROCESSOS DE REESTRUCTURACIÓ D’EMPRESES

Al BOE del dia 23 de novembre de 2013, i amb efectes des del 24 de novembre, es publicà el Reial decret 908/2013 pel qual s’estableixen les normes especials i requisits per a la concessió directa de subvencions destinades a atendre situacions d’urgència i necessitat sociolaboral que permetin pal·liar les conseqüències socials derivades dels processos de reestructuració d’empreses.

 

Qui en poden ser beneficiaris?

 

Podran ser beneficiaris de les ajudes els treballadors acomiadats d’acord amb els articles 51 (acomiadaments col·lectius) i 52.c (acomiadaments objectius per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i productives) de l’Estatut dels Treballadors (ET), així com els treballadors el contracte de treball dels quals s’extingeixi d’acord amb el que preveu el article 64 (expedients de modificació substancial de les condicions de treball de caràcter col·lectiu, inclosos els trasllats col·lectius, i de suspensió o extinció col·lectives de les relacions laborals, una vegada declarat el concurs) de la Llei 22/2003, concursal, sempre que compleixin els requisits següents:

 

1. Que tinguin una antiguitat mínima a l’empresa o grup d’empreses de 2 anys. En el cas de treballadors amb contracte a temps parcial o fixos discontinus l’antiguitat es computarà de data a data des de la data d’ingrés a l’empresa, fins el dia de l’acomiadament.

 

2. Que es trobin en situació legal de desocupació en el moment de la concessió de l’ajuda.

 

No obstant això, a aquells treballadors que es trobin inclosos en un pla de rendes en el marc d’un acomiadament col·lectiu, i que estiguin exercint una activitat remunerada en el moment de la concessió de l’ajuda, se’ls podrà reconèixer el dret a l’ajuda, però el seu cobrament quedarà suspès fins que el treballador es trobi en situació legal de desocupació, i el cobrament de l’ajuda s’iniciarà en aquest moment però només pel període que li quedés per percebre.

 

Modalitats, contingut i quantia de l’ajuda

 

El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, a càrrec dels corresponents programes pressupostaris, podrà concedir en cada exercici pressupostari aquestes ajudes extraordinàries en les modalitats següents:

 

• En aquells casos en què en l’acord assolit en el període de consultes del procediment d’acomiadament col·lectiu s’inclogui la constitució d’un pla de rendes formalitzat a través de contractes d’assegurança col·lectiva que instrumentin els compromisos de rendes, amb una entitat asseguradora autoritzada per operar a Espanya, el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, hi podrà realitzar una aportació.

 

L’abonament de l’aportació al pla de rendes es realitzarà a través d’una entitat asseguradora constituïda d’acord amb el que preveu el text refós de la Llei d’ordenació i supervisió de les assegurances privades.

 

El pla de rendes podrà consistir en el pagament d’un subsidi o d’una quantitat destinada al pagament pel treballador del conveni especial amb la Seguretat Social, de forma conjunta o per a una única de les modalitats.

 

Només podran ser finançats aquells plans que tinguin les característiques següents:

 

(a) El pla inclourà la quantitat a què es comprometi el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, la totalitat de la indemnització legal per acomiadament o la pactada en l’acord assolit en el període de consultes del procediment d’acomiadament col·lectiu, si aquesta quantitat és superior, dels treballadors inclosos en el pla de rendes, i l’aportació a què l’empresa s’hagi compromès en el citat acord.

 

(b) L’import mensual del subsidi establert en el pla de rendes per a cada treballador no podrà superar el 75% de la mitjana de les bases de cotització d’accidents de treball i malalties professionals, excloses les hores extraordinàries, corresponents als 6 mesos anteriors a l’acomiadament, ni l’import de la pensió màxima de la Seguretat Social per a l’any en què tingui lloc l’efectivitat. En el cas dels treballadors amb contracte a temps parcial o fixos discontinus, es realitzarà sobre la mitjana dels 12 mesos anteriors.

 

(c) L’aportació del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social al pla de rendes, no podrà superar en el seu conjunt el 40% de l’import total.

 

(d) Únicament es podran concedir ajudes per a treballadors els contractes dels quals s’extingeixin en 2 anys des de la comunicació a l’autoritat laboral de l’acord d’acomiadament col·lectiu.

 

(e) El període de percepció del subsidi i de la quantitat destinada al pagament pel treballador del conveni especial, serà com a màxim de 6 anys des del moment de l’acomiadament.

 

No obstant això, aquells treballadors per als que es prevegi que transcorregut el termini anterior tinguin complerta l’edat per accedir a la pensió de jubilació anticipada, però no tinguin cobert el període mínim de cotització efectiva exigit, podran percebre la quantitat destinada al pagament pel treballador del conveni especial fins al moment en què puguin causar el dret a la pensió de jubilació anticipada, amb un màxim de 8 anys des de l’acomiadament.

 

(f) No serà objecte de subvenció l’obligació de finançament d’un conveni especial respecte dels treballadors de 55 anys d’edat o més, a què es refereix l’article 51.9 de l’Estatut dels Treballadors (quan es tracti de procediments d’acomiadaments col·lectius d’empreses que no es troben en procediment concursal, que incloguin treballadors amb cinquanta-cinc anys o més d’edat que no tinguessin la condició de mutualistes l’1 de gener de 1967).

 

(g) Tampoc seran objecte de subvenció les clàusules de revaloració anual que, si escau, siguin incloses en el pla de rendes.

 

• Les ajudes es podran concedir directament als treballadors acomiadats en el cas que s’hagi extingit la relació laboral dels treballadors d’acord amb el que preveu la Llei concursal, o s’hagi decretat la insolvència total o parcial de l’empresa i s’acrediti que no ha pagat les indemnitzacions legals per acomiadament. Es podran concedir de forma conjunta o per a una única de les modalitats següents:

 

(a) Una subvenció a preu fet que no podrà superar una anualitat del salari del treballador ni l’import anual de la pensió màxima del sistema de Seguretat Social.

 

(b) Ajudes condicionades a la subscripció per part del treballador del conveni especial amb la Seguretat Social i destinades al seu pagament, durant el període que s’estableixi, amb un màxim de 4 anys, que podran ser 6 per a aquells treballadors per als quals es prevegi que transcorregut el termini anterior tinguin complerta l’edat per accedir a la pensió de jubilació anticipada, però no tinguin cobert el període mínim de cotització efectiva exigit.

 

Les ajudes seran compatibles amb les prestacions del Fons de Garantia Salarial a què tinguin dret els beneficiaris com a conseqüència de la insolvència de la seva empresa.

 

• També es podran concedir directament als treballadors, en règim de pagament únic, ajudes extraordinàries per una quantia equivalent a la reposició de les prestacions contributives per desocupació consumida durant els períodes de suspensió dels contractes o de reducció de jornada, sempre que no s’hi tingui dret en virtut de qualsevol altra norma.

 

Sol·licitud i procediment per a la concessió de l’ajuda

 

• La sol·licitud es presentarà, conjuntament per l’empresa i la representació dels treballadors, en el cas de plans de rendes, o per la representació dels treballadors en els altres dos supòsits, en el cas de la resta d’ajudes previstes en aquest reial decret i que ja hem comentat en el punt anterior, davant la Direcció General d’Ocupació del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.

 

• Les sol·licituds es podran presentar per via electrònica en la seu electrònica del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social; en el registre general del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, o en qualsevol dels llocs i formes previstos en el article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

 

• El termini per a la presentació de les sol·licituds serà el següent:

 

a) En el cas previst en l’article 4.1 del RD (és a dir, en aquells casos en què en l’acord assolit en el període de consultes del procediment d’acomiadament col·lectiu s’inclogui la constitució d’un pla de rendes), es podran presentar sol·licituds en el termini de 3 mesos des que es produeixi l’extinció dels contractes dels treballadors afectats per l’acomiadament col·lectiu, sempre que s’hagi produït en els dos anys següents a la comunicació a l’autoritat laboral de l’acord assolit en el període de consultes del procediment d’acomiadament col·lectiu.

 

b) En el cas previst en l’article 4.2 del RD (és a dir, en el cas que s’hagi extingit la relació laboral dels treballadors d’acord amb el que preveu el article 64 de la Llei 22/2003 concursal, o s’hagi decretat la insolvència total o parcial de l’empresa d’acord amb el que preveu l’article 276 de la Llei 36/2011 reguladora de la jurisdicció social i s’acrediti que l’empresa no ha pagat les indemnitzacions legals per acomiadament) en el termini de 2 mesos des del moment que es produeixi l’extinció dels contractes de treball per a les empreses en concurs de creditors, o si escau des de la declaració d’insolvència.

 

c) En el cas d’ajudes extraordinàries per una quantia equivalent a la reposició de les prestacions contributives per desocupació, durant el mes en què s’exhaureixi la prestació, o en els 2 mesos següents.

 

• En la sol·licitud s’haurà d’incloure una memòria on s’hi faran constar els motius pels quals se sol·liciten les ajudes, el nombre de treballadors beneficiaris, la cobertura sol·licitada i el cost econòmic individualitzat, i s’hi adjuntarà la documentació que exigeix aquest reial decret.

 

• La competència per a la concessió de les ajudes correspon al titular de la Secretaria d’Estat d’Ocupació, que podrà ser delegada al titular de la Direcció General d’Ocupació, segons la quantia a què ascendeixi la subvenció.

 

• La Direcció General d’Ocupació del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social serà l’òrgan competent per a la tramitació de l’expedient i formulació de la proposta de resolució que procedeixi. El termini màxim per resoldre i notificar la resolució serà de 3 mesos, comptats des de la recepció de la sol·licitud. Transcorregut el termini màxim sense que s’hagi notificat la resolució, s’entendrà desestimada per silenci administratiu i s’hi podrà interposar recurs contenciós administratiu en contra.

 

Incompatibilitat de l’ajuda

 

• No es podran concedir ajudes extraordinàries a aquells treballadors que en el moment de la concessió siguin beneficiaris d’una pensió de jubilació, incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.

 

• Serà incompatible la concessió d’ajudes extraordinàries a treballadors a qui, com a conseqüència del mateix procés de reestructuració, se’ls reconegui una ajuda prèvia a la jubilació ordinària en el sistema de la Seguretat Social.

 

• Les ajudes extraordinàries, seran compatibles amb la prestació contributiva per desocupació, però en el supòsit d’ajudes vinculades a plans de rendes, la suma de la prestació contributiva per desocupació, més l’import del subsidi, no podrà superar el topall establert en la norma.

 

• Les ajudes extraordinàries previstes en aquest reial decret seran compatibles amb les ajudes d’anàloga natura que les comunitats autònomes o altres entitats públiques haguessin concedit o tinguessin previst concedir, tret que se superin els límits previstos en la norma, o que el total de les aportacions públiques superi el 75% de l’import total del pla de rendes.

 

Extinció i suspensió de l’ajuda

 

Les ajudes extraordinàries en cas de plans de rendes s’extingiran:

 

a) Quan es compleixi el termini pel qual van ser concedides.

 

b) En cas de defunció del beneficiari. No obstant això, quan l’ajuda extraordinària es percebi en forma de renda en la modalitat de subsidi, i així consti en la corresponent pòlissa del contracte d’assegurança, el cònjuge o la seva parella de fet, quan tinguin dret a percebre la pensió vitalícia de viduïtat, o si no n’hi ha els fills menors d’edat, podran cobrar fins a un màxim del 50% de l’import del subsidi finançat per l’Administració que li restés per cobrar al beneficiari, sempre que no incorrin en alguna de les causes d’incompatibilitat previstes en la norma.

 

c) Per adquirir el beneficiari la condició de pensionista de jubilació o pel reconeixement d’una incapacitat permanent total per a la professió habitual, absoluta o gran invalidesa, després de la concessió de l’ajuda.

 

d) Per sanció de l’òrgan competent al beneficiari de l’ajuda com a conseqüència d’alguna infracció de les previstes en la Llei d’infraccions i sancions en l’ordre social, que impliqui la pèrdua del dret a la prestació per desocupació.

 

Així mateix, correspondrà el reintegrament de les quantitats percebudes per les entitats asseguradores i no abonades al beneficiari, com a conseqüència de l’extinció o suspensió de l’ajuda.

 

L’inici de l’activitat remunerada per compte propi o aliena posterior a la concessió de l’ajuda, en determinarà la suspensió durant el període en què el treballador estigui exercint l’activitat i es podrà reprendre la seva percepció a partir del moment de la seva finalització, pel període que quedés per percebre.

 

En el cas que el beneficiari incorri en una de les causes d’extinció o suspensió de l’ajuda, el mateix, o els seus hereus en el cas de defunció, estan obligats, en el termini d’un mes, a comunicar-ne la circumstància a l’òrgan instructor de les ajudes i a l’entitat asseguradora. L’incompliment d’aquesta obligació comportarà, a més del reintegrament de les quantitats que procedeixin, l’extinció de l’ajuda concedida.

 

Treballadors afectats pels plans de suport als sectors afectats pels canvis estructurals en el comerç mundial

 

Les ajudes extraordinàries per una quantia equivalent a la reposició de les prestacions contributives per desocupació prevista en els Acords de Consell de Ministres de 9 de juny de 2006, per al sector tèxtil i de la confecció; de 5 d’octubre de 2007, per al sector de fabricació i components del calçat, blanquejat i marroquineria; i de 26 de desembre de 2008, per als sectors tèxtil, calçat, moble, joguina, blanquejat, marroquineria i fusta, es regiran per allò que s’ha previst en l’article 4.3 d’aquest reial decret a partir de la seva entrada en vigor.

 

Sol·licituds presentades abans del 24 de novembre de 2013

 

El previst en aquest reial decret s’aplicarà als procediments de concessió d’ajudes sol·licitades amb anterioritat a la seva entrada en vigor (és a dir, 24 de novembre de 2013), excepte quant als requisits i limitacions d’antiguitat del treballador i previstes per a cadascun dels supòsits de l’article 4 de la norma, que no s’aplicarà.

 

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.