EN CAS D’UN USDEFRUIT SOBRE UN IMMOBLE ¿COM S’HA DE VALORAR EN L’IMPOST SOBRE EL PATRIMONI?

De cara a la pròxima declaració de l’impost sobre el patrimoni, hem de tenir present els diferents béns i drets que integren el patrimoni brut del contribuent que s’han de computar aplicant les regles específiques de valoració establertes a l’efecte en la Llei de l’impost en funció de la natura pròpia de cada element patrimonial.

 

En aquesta ocasió, volem informar-los sobre la manera de valorar un usdefruit sobre un bé immoble, tenint en compte si es tracta d’un usdefruit vitalici o temporal. 

 

Per quin valor es computa el dret real d’usdefruit? I la nua propietat?

 

La propietat d’un bé, està constituïda per dues parts bàsiques que són l’usdefruit i la nua propietat. En fiscalitat cadascuna d’aquestes té una forma de valoració.

 

L’usdefruit és un dret que es constitueix a favor d’una persona, usufructuari, que adquireix la utilitat de la cosa (en aquest cas, un immoble), pertanyent, no obstant això, la propietat a una altra, el nu propietari. El dret es pot constituir amb caràcter temporal o vitalici, sent la valoració als efectes de l’impost sobre el patrimoni diferent en cada cas. 

 

Atenció. El més habitual és que ens trobem amb usdefruits vitalicis, fruit del dret hereditari, com succeeix en el cas d’un immoble rebut en herència, en el qual per exemple el pare o la mare tenen l’usdefruit i el fill o la filla la nua propietat.

 

Usdefruit temporal. Pot succeir —encara que no és tan freqüent— que l’usdefruit sigui temporal (és a dir, que s’estableixi només per a un període de temps determinat, 5 o 10 anys, per exemple). Si aquest és el seu cas, el seu valor s’estimarà proporcionalment respecte del valor total del bé, en raó d’un 2% per cada període d’un any que quedi de vigència de l’usdefruit, sense excedir el 70%.

 

Per consegüent, per determinar el valor dels usdefruits temporals s’aplicarà sobre el valor total del bé el percentatge que resulti de l’operació següent:

 

(2 x núm. anys que quedin de vigència)%, amb un màxim del 70%

 

Per exemple:

 

Si l’usdefruit s’estableix per 15 anys, haurà de declarar en el seu impost sobre el patrimoni el 30% del valor del bé (15 x 2%), durant els anys de vigència. El nu propietari declararà el 70% de valor restant.

 

Usdefruit vitalici. El seu valor s’estimarà partint del 70% del valor total del bé, quan l’usufructuari tingui menys de 20 anys d’edat, i minorant el percentatge en un 1% per cada any en què se superi l’edat, fins a un mínim del 10% del valor total del bé.

 

Per consegüent, el valor dels usdefruits vitalicis serà la quantitat que s’obtingui d’aplicar sobre el valor total del bé el percentatge que resulti de l’operació següent:

 

(89 – edat de l’usufructuari a 31 de desembre)%, amb mínim del 10% i màxim del 70%

 

Per exemple:

 

Vostè és titular d’un dret d’usdefruit vitalici sobre un immoble la valoració del qual, als efectes de l’impost sobre el patrimoni, és de 90.000 euros. L’edat de l’usufructuari a 31 de desembre de 2013 és de 25 anys.

 

El valor de l’usdefruit vitalici als efectes de l’imposat sobre el patrimoni seria:

 

1.- Determinació del percentatge aplicable en funció de l’edat de l’usufructuari: (89 – 25) = 64%

2.- Valor de l’usdefruit vitalici: 64% de 90.000 = 57.600 euros

 

El valor del dret de nua propietat es computarà per la diferència entre el valor total de l’immoble i el valor de l’usdefruit: 90.000 – 57.600 = 32.400 euros

 

Usdefruit sobre habitatge habitual

 

Està exempta de declarar l’habitatge habitual amb un límit màxim de 300.000 euros (convé recordar que aquest import és per a cada contribuent, per la qual cosa un matrimoni que posseeixi un habitatge adquirit en guanys no tributarà per ell si el seu valor no excedeix de 600.000 €). S’haurà de valorar pel major import entre el preu d’adquisició, el valor cadastral o el valor comprovat per l’Administració a altres efectes,  i sobre aquest valor es restarà, si escau, el deute assignable a aquest habitatge; sobre el valor net resultant s’aplica el límit exempt.

 

Els contribuents que siguin titulars de drets que no donen lloc a l’ús i gaudi de l’habitatge habitual (com per exemple, la nua propietat, que únicament confereix al seu titular el poder de disposició de l’habitatge, però no el seu ús i gaudi), no podran aplicar l’exempció de l’habitatge habitual.

 

Atenció. Si el seu dret d’usdefruit recau sobre un immoble que està utilitzant com a habitatge habitual, només haurà de declarar el valor del usdefruit que superi els 300.000 euros. Fins aquest import no haurà de declarar res.

 

Als efectes de l’aplicació de l’exempció, té la consideració d’habitatge habitual aquell on resideixi el declarant durant un termini continuat de tres anys. No obstant això, s’entendrà que l’habitatge va tenir aquell caràcter quan, malgrat no haver transcorregut el termini esmentat, es produeixi la defunció del contribuent o concorrin circumstàncies que necessàriament exigeixin el canvi d’habitatge, com la separació matrimonial, trasllat laboral, obtenció de primera ocupació o d’ocupació més avantatjosa o altres d’anàlogues.

¿QUAN PASSA A SER INDEFINIT UN CONTRACTE TEMPORAL?

Volem recordar-los que després de la modificació de l’article 15.5 de l’Estatut dels Treballadors sobre la durada dels contractes, des de l’1 de gener de 2013 es va establir novament la prohibició d’encadenar contractes temporals. És a dir, si a un mateix treballador li fem dos contractes temporals o més, que sumin més de 24 mesos en un període total de 30, aquest treballador es converteix en indefinit.

 

Per això cal prestar atenció i analitzar aquest tipus de contractes amb el seu assessor, ja que el treballador pot demandar l’empresa per acomiadament improcedent al·legant que té la condició de fix. Per evitar això, els departaments de recursos humans, han de portar un control absolut de tots els contractes eventuals o temporals per evitar aquest encadenament. 

 

Encadenament de contractes temporals

 

Volem recordar-los que d’acord amb l’article 15.5 de l’ET els treballadors que en un període de 30 mesos haguessin estat contractats durant un termini superior a 24 mesos, amb solució o sense de continuïtat, per al mateix o diferent lloc de treball amb la mateixa empresa o grup d’empreses, mitjançant 2 o més contractes temporals, sigui directament o a través de la seva posada a disposició per empreses de treball temporal (ETT), amb les mateixes o diferents modalitats contractuals de durada determinada, adquiriran la condició de treballadors fixos.

 

L’establert en el paràgraf anterior també s’aplicarà quan es produeixin supòsits de successió o subrogació empresarial conforme al que disposa legalment o convencional.

 

Atenció. S’inclouen com no computables (junt amb els contractes formatius, de relleu, i interinitat), els contractes temporals en el marc de programes públics d’ocupació/formació, i els utilitzats per empreses d’inserció.

 

Per exemple, encara que el treballador amb un contracte de relleu hagi estat a la seva empresa contractat prèviament o posteriorment al contracte de relleu amb altres fórmules de contracte temporal, als efectes de l’encadenament no computarà en cap cas el temps que hagi durat el contracte de relleu.

 

Atenent a les peculiaritats de cada activitat i a les característiques del lloc de treball, la negociació col·lectiva establirà requisits dirigits a prevenir la utilització abusiva de contractes de durada determinada amb diferents treballadors per exercir el mateix lloc de treball cobert anteriorment amb contractes d’aquest caràcter, amb solució o sense de continuïtat, inclosos els contractes de posada a disposició realitzats amb empreses de treball temporal.

 

Període de suspensió

 

La norma que fa fixos als treballadors temporals amb dos o més contractes consecutius ha estat suspesa durant el període comprès entre el 31 de agost de 2011 i el 31 de desembre de 2012. És a dir, és com si aquest període no hagués existit als efectes del còmput dels 24 mesos dins el període de 30.

 

Atenció. Quedarà exclòs del còmput de termini de 24 mesos i del període de 30 el transcorregut entre el 31 d’agost de 2011 i el 31 de desembre de 2012, hi hagi hagut o no prestació de serveis pel treballador, I es computen els períodes de serveis prestats amb anterioritat o posterioritat a les dates esmentades.

 

En aquest sentit, el Tribunal Suprem (sentència de 12 de març de 2014, per a unificació de doctrina) ha aclarit que els treballadors que en un període de 30 mesos hagin estat contractats per un termini superior a 24 mesos per a diferents llocs de treball amb la mateixa empresa o grup, mitjançant dos o més contractes temporals, només poden tenir en compte els contractes vigents a partir del 18 de juny de 2010, mentre que els qui van tenir contracte per al mateix lloc, sí que poden comptabilitzar els previs a aquesta data.

 

El Tribunal Suprems es fixa que, en els supòsits de conversió d’un contracte temporal en indefinit per aplicació de l’article 15.5 de l’Estatut dels Treballadors, només regeix la versió regulada en la Llei 35/2010, que admet els contractes desenvolupats en qualsevol lloc de treball, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta normativa, el 18 de juny de 2010. Argumenta la seva decisió en l’aplicació de la Disposició transitòria segona de la Llei 35/2010, que regula que respecte als contractes subscrits pel treballador amb anterioritat, als efectes del còmput del nombre de contractes, del període i del termini previst en el citat article 15.5 ET, es considerarà el vigent en entrar en vigor la Llei.

 

D’aquesta manera, els contractes anteriors a aquesta data es computen només en aplicar l’article 15.5 de l’ET en la redacció donada per la Llei 43/2006, la qual cosa encara que suposa el respecte dels drets adquirits, establint-se el còmput a l’efecte de tots els contractes subscrits, només es computen aquells que es refereixen al mateix lloc de treball.
Altres formes de convertir un contracte en fix

 

A més de la contractació indefinida després de diversos contractes temporals, el treballador tindrà la condició de fix a l’empresa quan:

 

• No sigui donat d’alta en la Seguretat Social dins el termini i la forma escaient corresponent, segons s’hagi fixat o no període de prova.
• S’hagi fet un contracte temporal en frau de llei, perquè el contracte no tingués en realitat la natura de temporal.

 

Cal tenir en compte que el contracte formatiu, el de relleu i la interinitat no es converteixen en indefinits una vegada passat el termini i les seves pròrrogues, tret que se celebrin durant més temps de l’estipulat o en frau.

ELS CANVIS QUE S’ACOSTEN EN MATÈRIA D’IVA

Amb data 14 de març de 2014, s’ha presentat al Consell de Ministres l’Informe de la Comissió d’experts per a la reforma del sistema tributari espanyol, que inclou 270 canvis tributaris concentrats en 125 propostes.

 

A continuació els informem amb més detall de les mesures fiscals propostes amb relació a l’IVA, que ens permeten fer una possible planificació fiscal de cara a la seva entrada en vigor que està prevista per a l’exercici 2015, un cop aprovat pel Govern, i sense perjudici dels canvis que puguin introduir en aquest Informe (el document dels experts servirà de guia al Govern que, en tot cas, no traslladarà totes les recomanacions a les lleis).

 

Les principals propostes es resumeixen en:

 

• Supressió d’exempcions en operacions interiors:

 

a)     Supressió d’algunes exempcions

b)     Manteniment d’altres per equiparació internacional (serveis financers, etc.)

 

• Definició de la base imposable:

 

c)      Crèdits impagats: el mateix tracte que en societats

d)     Règim d’IVA de caixa només per un període temporal limitat

 

• Canvis en els béns i serveis subjectes als diferents tipus:

 

e)     Tipus reduït (10%) només per a turisme, habitatge i transport de passatgers

f)       No alterar el gravamen de béns i serveis sotmesos al tipus superreduït (4%)

 

 

 

Exempcions en operacions interiors

 

En l’IVA hi ha dos tipus d’exempcions clarament diferenciades: exempcions plenes i exempcions limitades.

 

En el cas de les exempcions plenes, a l’empresari o professional que realitza l’entrega o presta el servei i que no repercuteix l’impost se li permet deduir l’IVA suportat en les adquisicions relacionades amb l’operació exempta, sempre que reuneixi tots els requisits per a la deducció. Són exempcions plenes les aplicables a les exportacions i operacions assimilades, operacions relatives a zones franques, dipòsits francs i altres dipòsits, règims duaners i fiscals i entregues intracomunitàries.

 

En el supòsit de les exempcions limitades, s’estableix l’exempció de l’entrega del bé o de la prestació del servei però no es permet deduir l’IVA suportat per l’empresari o professional en les adquisicions relacionades amb l’operació exempta.

 

Atenció. Les exempcions en operacions interiors són limitades, i no generen el dret a deduir l’IVA suportat en les adquisicions de béns i serveis utilitzats per a la realització de l’operació exempta.

 

Podem classificar-les en funció de la matèria a què afecten en:

 

A) Exempcions en operacions mèdiques i sanitàries.

B) Exempcions relatives a activitats educatives.

C) Exempcions socials, culturals, esportives.

D) Exempcions en operacions d’assegurança i financeres.

E) Exempcions immobiliàries.

F) Exempcions tècniques.

G) Altres exempcions.

 

La comissió d’experts proposa:

 

• Suprimir l’exempció relativa als serveis públics postals i a la venda de segells de correus per les distorsions de la competència que es poden estar generant amb la seva aplicació, quan sigui possible d’acord amb la normativa comunitària, així com limitar l’àmbit d’aplicació de l’exempció relativa als jocs d’atzar, loteries i apostes.

 

• Suprimir l’exempció dels serveis prestats per col·legis professionals, cambres oficials, organitzacions patronals i federacions que agrupin als anteriors i reduir (o introduir restriccions en la seva aplicació) l’exempció relativa a les entregues de béns i prestacions de serveis realitzades pels partits polítics.

 

• Eliminar el requisit que l’adquirent tingui dret a la deducció total de l’IVA suportat per poder exercitar la renúncia a l’exempció en les operacions immobiliàries i eliminar la tributació per l’impost sobre transmissions patrimonials de les entregues de béns immobles inclosos en les transmissions que quedin no subjectes a IVA per tractar-se d’unitats econòmiques autònomes, equiparant la seva tributació a l’aplicable per a la resta de les transmissions d’immobles entre empresaris.

 

• Aclarir els supòsits en què resulta aplicable l’exempció en l’arrendament d’edificis o parts d’ells destinats exclusivament a habitatges per eliminar les incerteses que la redacció vigent genera en l’actualitat.

 

• En la mesura que resulti compatible amb la normativa comunitària, considerar no subjectes a l’IVA els rendiments per la cessió a tercers de qualsevol classe de béns immobles per assimilació a la “no subjecció a l’IVA dels interessos i dividends obtinguts per préstecs o aportació de capitals mobiliaris”.

 

En relació amb les operacions financeres no es proposa la possibilitat d’introduir la renúncia a l’exempció – suggerida des de diversos àmbits a l’empara de l’habilitació de la normativa comunitària – sobre la base de les complexitats que comporta; no obstant això, se suggereix la seva introducció en la normativa comunitària (instant a l’Estat espanyol que en promogui la modificació) en relació amb les operacions d’assegurança.

 

Base imposable

 

Per complir amb un dels objectius fixats per la comissió de simplificar el sistema tributari es considera d’interès incloure mesures que harmonitzin el tractament fiscal que es dóna en els distints tributs. Aquest és el cas de les condicions establertes per a la modificació de la base imposable de l’IVA referida als crèdits que siguin totalment o parcialment incobrables respecte a les condicions establertes en la Llei de l’impost sobre societats (LIS) per als mateixos supòsits de fet. Bàsicament en el LIS s’exigeix que hagi transcorregut un termini de 6 mesos des del venciment de l’obligació, mentre que en la Llei de l’IVA el termini es fixa en 12 mesos.

 

En la Llei de l’IVA s’exigeix que el subjecte passiu hagi instat el cobrament mitjançant reclamació judicial, fet que no s’exigeix en la LIS, el que encareix extraordinàriament aquesta reclamació tenint en compte les costes de qualsevol reclamació judicial especialment en casos de crèdits d’imports petits.

 

D’altra banda, també s’hauria de tenir en compte els problemes de liquiditat que creen els crèdits totalment o parcialment incobrables, especialment en les pimes, problemes que es veuran agreujats en haver d’ingressar l’IVA repercutit però encara no cobrat, que ha justificat l’establiment de la modalitat d’IVA de caixa.

 

En conseqüència de tot l’anterior, la comissió formula la proposta següent:

 

• Simplificar les condicions exigides per a la modificació de la base imposable en els supòsits de crèdits incobrables, assimilant-les a les que s’exigeixen en l’àmbit de l’impost sobre societats per a la deduïbilitat de les pèrdues per deteriorament en aquests casos.

 

Devolucions a empresaris o professionals no establerts

 

Cal recordar que Llei de l’IVA estableix que els empresaris no establerts al territori d’aplicació de l’impost ni en la Comunitat, Illes Canàries, Ceuta i Melilla podran sol·licitar la devolució de l’IVA suportat per les adquisicions o importacions de béns o serveis realitzades al territori d’aplicació de l’impost sempre que estiguin establerts en un Estat en què existeixi reciprocitat de tracte a favor dels empresaris o professionals establerts al territori d’aplicació de l’impost, les Illes Canàries, Ceuta i Melilla. Aquesta obligació dificulta i encareix les adquisicions o importacions de béns i serveis procedents del territori d’aplicació de l’IVA, per part de comerciants o professionals no establerts.

 

En conseqüència de tot l’anterior, la Comissió formula la proposta següent:

 

• S’hauria de modificar la Llei de l’IVA suprimint el requisit de reconeixement de la reciprocitat de tracte fiscal per a la devolució de l’IVA suportat als empresaris o professionals no establerts al territori d’aplicació de l’impost.

 

Alguns aspectes de la gestió de l’impost: l’IVA de caixa

 

Com ja sabem, amb la finalitat d’atenuar els problemes de finançament de les petites i mitjanes empreses i amb efectes de l’1 de gener de 2014 es va implantar la modalitat de liquidar l’IVA aplicant el criteri de caixa en comptes del criteri de meritació.

 

Doncs bé, la comissió proposa l’eliminació del règim de caixa tan bon punt millori la situació de liquiditat i de finançament dels seus beneficiaris, atorgant per tant al règim un caràcter transitori. Això, amb base en les complexitats que per als destinataris de les operacions s’han posat de manifest amb ocasió de la introducció d’aquest règim.

 

Tipus impositius reduïts

 

La comissió proposa una reducció dels béns i serveis que tributen al tipus reduït del 10%, limitant la seva aplicació, per raons de política econòmica, exclusivament a l’habitatge, el sector turístic i el transport de viatgers i equipatges.

 

Proposen que es mantingui el 4% als béns i serveis actuals però en canvi només quedarien gravats al tipus reduït del 10% les entregues d’habitatges (a canvi s’incrementaria la tributació de la propietat en l’IRPF), els serveis relacionats d’hoteleria, donat l’important pes del turisme al nostre país, i els serveis de transport públic, en atenció als efectes positius per al conjunt de la societat (menor contaminació i congestió de grans urbs).

 

Per tant, passarien a tributar al tipus general béns tan bàsics com l’aigua i gran part dels aliments (el pa, llet, ous, formatges, fruites, cereals, hortalisses, llegums, tubercles continuarien gravats al 4%) així com serveis com la recollida de residus o la neteja de les vies públiques. L’increment de costos que això últim suposarà per als ens locals encarregats de la prestació d’aquests serveis públics implicarà, molt probablement, un increment dels impostos i taxes que els financen.

 

Reducció del frau fiscal en l’IVA

 

En relació amb la reducció del frau fiscal, les propostes de la comissió amb relació a l’IVA són:

 

• La reducció dels límits quantitatius per aplicar el règim simplificat i l’eliminació del recàrrec d’equivalència.

 

• Per a la detecció de bosses de frau fiscal s’haurien de reforçar els procediments de control creuat d’operacions utilitzant les dades d’identificació fiscal dels prestadors i destinataris de determinats serveis per despeses de reparacions o per pagaments a professionals.

 

• S’hauria de dotar de més mitjans a l’Agència Tributària per a la investigació de bosses de frau en les operacions intracomunitàries atès que el cost d’aquests mitjans quedaria suficientment compensat amb el rendiment que proporcionarien els recursos aplicats a aquesta finalitat.

NOU SISTEMA DE LIQUIDACIÓ DIRECTA DE COTITZACIONS A LA SEGURETAT SOCIAL (“PROJECTE CRET@”)

El nou sistema de liquidació directa de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) és, per ara, l’última fase de desenvolupament del Projecte Cret@ (control de recaptació per treballador a través d’Internet), principal projecte que té en marxa la Seguretat Social per a la recaptació de cotitzacions i que va començar el seu desenvolupament el 2008 mitjançant la implantació de RED Directo per a empreses amb menys de 15 treballadors.

 

En el nou sistema es canvia el model d’autoliquidació pel de facturació remesa per la TGSS suposant un important canvi tecnològic i de procediment:

 

• Càlcul per treballador de les quotes de cotització.
• Aplicació de trams temporals predefinits en el càlcul de les cotitzacions.
• Homogeneïtzació en el càlcul de la cotització (no hi poden haver interpretacions diferents).

 

El nou sistema està actualment en fase de proves. A partir de juny de 2014 estarà disponible per a usuaris seleccionats de programari de nòmines (16 empreses de nòmines formen part d’aquesta prova) la versió Beta que no exclourà de la presentació dels TC1 a través del Sistema RED.

 

El Sistema serà obligatori el 2015, però la seva incorporació es realitzarà mitjançant notificació, amb tres mesos de prova des de la notificació en què conviuran els dos sistemes, tret que l’obligat decideixi començar a transmetre abans per Cret@. Està previst que els últims a integrar-se siguin les administracions públiques.

 

 

Com funcionarà?

 

Cada mes, la TGSS remetrà un butlletí a l’empresa que estigui integrada en aquest sistema en què apareixeran les dades del treballador, se li aplicaran directament les bonificacions i determinarà les quotes socials que hagi d’abonar a la Seguretat Social.

 

Amb el desenvolupament i implantació del nou sistema, s’agilitarà el càlcul i pagament de les cotitzacions socials dels treballadors. Per a això, la Seguretat Social facilitarà a les empreses un esborrany en línia que només hauran de revisar i confirmar (de manera similar a com funcionen els esborranys de l’IRPF), per la qual substituirà l’actual model TC1.

 

Amb aquest projecte, la TGSS coneixerà la situació del treballador en tot moment, per exemple, si ha tingut canvis de contracte, una baixa mèdica o ha iniciat una bonificació. Això serà possible perquè disposarà d’una base de dades úniques que anivellarà amb organismes com el SEPE, les mútues, afiliació i l’INSS, la qual cosa li permetrà validar les dades de cotització.

 

Així, les empreses només hauran de comunicar una petita part de la informació, però hauran de mantenir un rigorós control de l’estat de l’afiliació de cadascun dels seus treballadors i vetllar perquè, cada mes, tots els seus treballadors estiguin consolidats amb la TGSS, ja que si amb l’actual sistema és la pròpia empresa la responsable del càlcul de la liquidació, en el Sistema Cret@ l’obligació de l’empresa consisteix a comunicar les dades necessàries a la Seguretat Social en termini, ja que en serà la responsable del càlcul de la liquidació.

 

Amb aquesta informació passem d’un sistema en el qual les empreses autoliquidaven les cotitzacions, a un sistema en el qual la TGSS facturarà a les empreses cotitzants.

 

Quins són els seus objectius?

 

Els objectius principals són:

 

• Disminuir els errors en assumir la TGSS l’aplicació de les regles de cotització i contrastar les dades amb caràcter previ a la liquidació.
• Millorar la transparència i la forma de relació amb les empreses basada en un sistema plenament telemàtic que elimina la necessitat d’actuacions presencials i en suport paper.
• Empreses i autoritzats obtindran importants beneficis amb aquest sistema de facturació, ja que a més de simplificar el compliment de les obligacions amb la Seguretat Social, la liquidació de quotes per la TGSS aporta més seguretat jurídica a les actuacions realitzades. D’altra banda, els treballadors tindran accés a la informació relacionada amb les seves cotitzacions a la Seguretat Social.

 

Segons la memòria d’impacte econòmic que acompanya a l’esborrany de l’avantprojecte, el Ministeri d’Ocupació calcula que ingressarà 143,8 milions d’euros més en eliminar cotitzacions per desocupació inferior a les que s’haurien de realitzar, i uns altres 27,5 milions en suprimir bonificacions indegudes.

 

Quan entra en vigor?

 

A partir de juny de 2014 les empreses podran enviar les cotitzacions a través d’aquest nou sistema, si bé serà obligatori a partir de gener de 2015.

 

Començarà a aplicar-se en les mes de juliol de 2014 amb l’objectiu que al desembre d’aquest any estigui implantat en el col·lectiu total, que correspon a 1,3 milions d’empreses que tenen al voltant de 13 milions d’assalariats. Durant aquest període coexistirà el model d’autoliquidació per les empreses i el de liquidació directa per la TGSS.

 

Avantprojecte de Llei

 

Com a punts a destacar de l’avantprojecte de llei que regula aquest nou sistema de liquidació, podem assenyalar els següents:

 

• Per realitzar la funció recaptatòria, la TGSS podrà concertar els serveis que consideri convenients amb les diferents administracions públiques o amb entitats particulars habilitades a l’efecte. L’habilitació haurà de ser aprovada en Consell de Ministres.

 

En un principi, la seva aplicació coincidirà en el temps amb l’actual model d’autoliquidació de quotes, així com amb el sistema de liquidació simplificada que utilitzen els treballadors del Règim especial de treballadors autònoms (RETA), dels treballadors del mar, dels empleats de la llar i dels treballadors agraris. En principi, està previst que sigui la Tresoreria General de la Seguretat Social la que efectuï la gestió liquidatòria i recaptatòria, si bé en l’avantprojecte s’obre la possibilitat d’habilitar per a això a altres administracions públiques o a entitats particulars, en aquest últim cas, mitjançant un concert de caràcter «temporal» i amb l’autorització prèvia del Consell de Ministres.

 

• La Seguretat Social determinarà la cotització corresponent a cada treballador «a sol·licitud del subjecte responsable del seu ingrés i quan les dades que hagi de facilitar permetin realitzar el càlcul de la seva liquidació». Però no procedirà a la liquidació de quotes dels treballadors que no figurin en alta en el règim de la Seguretat Social durant el període a liquidar, encara que s’haguessin facilitat les dades.

 

• En cas de no abonar les quotes en el termini legal s’aplicarà un recàrrec del 20% si s’abonen abans que es compleixi el termini d’ingrés establert en l’acta de liquidació o del 35% si se sobrepassa.

Canvis destacables del Sistema Cret@

 

1. Trams

 

Apareix el concepte de tram: la cotització i el càlcul de la quota es passarà a realitzar per trams de dies, sent cada tram la situació que tingui el treballador en el mes, que afecti la seva cotització i que sigui diferent de l’anterior tram.

 

2. Càlcul de les liquidacions

 

El càlcul de les liquidacions es farà per cadascun dels treballadors en comptes de fer-se per CCC.

 

3. Liquidacions parcials o totals, desaparició del TC1

 

L’empresa podrà sol·licitar a partir del dia 1 del mes següent, un esborrany de la liquidació, per conciliar-lo amb les dades que ella té. Ja no s’hauran d’informar imports de bonificacions, deduccions per pagaments delegats o els imports totals, les dades del TC1, sinó que la TGSS calcularà aquestes dades, automàticament, i els remetrà a les empreses a través del rebut de liquidació.