ES MILLORA LA TRIBUTACIÓ AMB RELACIÓ A LA CAPITALITZACIÓ DE DEUTES, I EN LES QUITANCES I ESPERES EN ELS PROCESSOS CONCURSALS

Dissabte passat, 8 de març, es publicà al BOE el Reial decret llei 4/2014, de 7 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració de deute empresarial, que va entrar en vigor amb caràcter general el 9 de març de 2014, l’objectiu del qual és agilitar i flexibilitzar els processos, per a la qual cosa tracta de garantir la supervivència de societats que han acumulat una càrrega financera excessiva, però que són viables des d’un punt de vista operatiu, mitjançant un sistema ordenat i equilibrat d’acords amb els creditors i un ventall més ampli de fórmules de refinançament.

Aquesta norma, en la qual com veurem també s’inclouen mesures de caràcter fiscal, pretén millorar el marc legal preconcursal dels acords de refinançament en els que mitjançant el consens entre el deutor i els creditors es persegueix maximitzar el valor dels actius i reduir o ajornar els passius del deutor a fi d’evitar el seu concurs.

Les mesures fiscals contemplades en aquesta norma consisteixen en reduir o diferir la tributació de les operacions de capitalització de deutes o dels acords de quitances i esperes derivats de l’aplicació de la Llei concursal.

En concret, en l’impost sobre societats s’estableix l’absència de tributació en els supòsits de capitalització de deutes, tret que hagués estat objecte d’una adquisició derivativa pel creditor per un valor diferent del nominal d’aquesta, i s’introdueix un sistema especial d’imputació de l’ingrés del deutor derivat dels acords de quitances i esperes.

D’altra banda, s’estén l’exempció en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD) a les escriptures que continguin quitances o minoracions dels préstecs, crèdits i la resta d’obligacions.

A continuació els informem més detalladament d’aquestes mesures fiscals.

1. Modificacions en l’impost sobre societats

1.1 Capitalització de deutes (operacions d’augment de capital per compensació de crèdits)

D’acord amb la normativa comptable, quan es realitza una ampliació de capital per compensació de crèdits, la societat prestatària reconeixerà l’augment de capital pel valor raonable del deute que es dóna de baixa, que serà menor que el valor del deute en llibres si l’entitat té problemes de solvència, constituint un ingrés la diferència.

Aquest ingrés s’ha considerat computable als efectes de l’impost sobre societats quan aquesta capitalització no es realitzava entre entitats vinculades.

Ara, per no agreujar la situació de la prestatària en dificultats, aquest ingrés comptable no serà ingrés fiscal, i la diferència es qualifica, en conseqüència, com a permanent

Així, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2014, es modifica la Llei de l’impost sobre societats establint l’absència de tributació en els supòsits de capitalització de deutes, tret que hagués estat objecte d’una adquisició derivativa pel creditor, per un valor diferent del seu nominal. Es recull així, expressament en la Llei, un criteri que ja havia estat admès per la doctrina administrativa per a determinats supòsits de capitalització de deutes entre entitats vinculades.

Amb aquesta nova disposició s’evita que el deutor computi un ingrés fiscal, amb independència de com es comptabilitzi la capitalització del deute, és a dir, es registri o no un ingrés comptable pel deutor, i també amb independència que existeixi o no vinculació prèvia entre el creditor i el deutor.

D’altra banda, el reial decret llei també exceptua de la regla general de valoració a mercat en els casos d’aportacions d’elements patrimonials a entitats i els valors rebuts en contraprestació en les operacions d’augment de capital per compensació de crèdits.

No obstant això, en les operacions d’augment de capital per compensació de crèdits “l’entitat transmitent” ha d’integrar en la seva base imposable la diferència entre l’import de l’augment de capital (en la proporció corresponent al transmitent) i el valor fiscal del crèdit capitalitzat. És a dir, en el cas que el creditor tingui un crèdit amb un valor fiscal inferior a l’import pel qual el deutor amplia el seu capital, es genera una renda fiscalment computable en el creditor, amb independència de quin sigui el valor de mercat de les accions rebudes pel creditor en l’operació de capitalització.

1.2. Tributació de les rendes derivades de quitances i esperes com a conseqüència de l’aplicació de la Llei concursal.

Així mateix, amb l’objecte d’establir un tractament adequat a la situació econòmica actual, i d’evitar que la fiscalitat suposi un obstacle a les operacions de refinançament en general, es modifica la Llei de l’impost sobre societats en relació amb el tractament fiscal de les rendes derivades de quitances i esperes derivades de l’aplicació de la Llei concursal (no a les aconseguides fora de la norma).

Els efectes fiscals de les quitances i esperes acordades en els procediments de refinançament li resten efectivitat a l’acord. I és que, els acords de reducció i diferiment de deutes, l’objecte dels quals no és un altre que propiciar la supervivència del deutor, donen lloc al reconeixement d’una renda gravable per l’ingrés comptable que sorgeix d’aquests acords.

Ara, el reial decret llei estableix, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2014, que la imputació fiscal de l’ingrés no es realitza en la data de l’aprovació del conveni o acord, com la comptable, sinó que s’imputarà en la base imposable a mesura que s’hagin de registrar les despeses financeres derivades del mateix deute. Si l’ingrés és superior a les despeses financeres pendents de registrar, la imputació de l’ingrés serà proporcional a les despeses financeres registrades sobre el total de despeses financeres.

En aquest cas, en l’exercici en el que s’aprova el conveni o acord es produirà una diferència temporània negativa que revertirà en els següents exercicis a mesura que l’ingrés comptable es va imputant fiscalment.

2. Modificacions en l’ITP i AJD

En línia amb les modificacions introduïdes en l’impost sobre societats, i per col·laborar en el manteniment d’aquelles entitats viables financerament i facilitar els acords de refinançament o de pagament, amb efectes des del 9 de març de 2014, el Reial decret llei 4/2014 modifica la Llei de l’ITP i AJD per establir que quedaran exemptes “les escriptures que continguin quitances o minoracions de les quanties de préstecs, crèdits o altres obligacions del deutor que s’incloguin en els acords de refinançament o en els acords extrajudicials de pagament establerts en la Llei concursal, sempre que, en tots els casos, el subjecte passiu sigui el deutor”.

S’ha reduït el període de prova dels contractes temporals

Contracte temporal

El contracte temporal, és aquell que té com a objecte l’establiment d’una relació laboral entre empresari i treballador per un temps determinat, i es podrà celebrar a jornada completa o parcial.

La seva formalització pot ser verbal o escrita. Hauran de constar per escrit, els acollits al programa de foment de l’ocupació i quan així ho exigeixi una disposició legal i, en tot cas, els de relleu, els contractes per a la realització d’una obra o servei determinat, els dels treballadors que treballin a distància i els contractats a Espanya al servei d’empreses espanyoles a l’estranger. Igualment constaran per escrit els contractes per un temps determinat la durada dels quals sigui superior a quatre setmanes.

Es poden donar com a situacions de temporalitat:

• La causada per l’objecte de la contractació (situacions d’obra o servei, eventual per circumstàncies de la producció i interinitat).

• Per la seva finalitat d’incentivació de l’ocupació (temporal de foment d’ocupació de persones amb discapacitat, de treballadors en situació d’exclusió social, relleu, jubilació parcial, substitució per anticipació de l’edat de jubilació, treballadors que tinguin acreditada per l’Administració competent la condició de víctima de violència de gènere, domèstica o víctima de terrorisme, treballadors més grans de cinquanta-dos anys beneficiaris dels subsidis per desocupació i la situació de vinculació formativa)

• Per la seva funció específica, com pot ser el supòsit de l’impuls a l’activitat investigadora (la realització d’un projecte específic d’investigació científica i tècnica, d’accés al Sistema espanyol de ciència, tecnologia i innovació, de personal investigador en formació i la predoctoral o per a personal investigador predoctoral en formació) o el d’incentiu a la contractació temporal per a treballs subvencionats d’interès social / foment d’ocupació agrària.

• També hi ha situacions de temporalitat en els supòsits de treballadors penats en institucions penitenciàries i en el cas de menors i joves en centres de menors sotmesos a mesures d’internament.

Període de prova: regla general

L’Estatut dels Treballadors (ET) estableix com a regla general que es podrà concertar per escrit un període de prova, amb subjecció als límits de durada que, si escau, s’estableixin en els convenis col·lectius.

En defecte de pacte en conveni, la durada del període de prova no podrà excedir 6 mesos per als tècnics titulats, ni de 2 mesos per a la resta treballadors. A les empreses de menys de 25 treballadors el període de prova no podrà excedir de 3 mesos per als treballadors que no siguin tècnics titulats.

Atenció. L’empresari i treballador estan, respectivament, obligats a realitzar les experiències que constitueixin l’objecte de la prova. Serà nul el pacte que estableixi un període de prova quan el treballador ja hagi exercit les mateixes funcions amb anterioritat a l’empresa, sota qualsevol modalitat de contractació.

Període de prova per als contractes temporals

El Reial decret llei 16/2013 pel qual s’estableixen un conjunt de mesures per afavorir la contractació estable i millorar l’ocupabilitat dels treballadors, i amb efectes des del 22 de desembre de 2013, va modificar l’Estatut dels Treballadors per establir que el període de prova dels contractes de durada determinada la durada dels quals no sigui superior a 6 mesos, no podrà excedir d’un mes, tret que el conveni col·lectiu d’aplicació prevegi una altra cosa.

També des d’aquesta data, s’actualitza el règim d’interrupció del període de prova, ampliant els supòsits fins ara previstos (incapacitat temporal, maternitat, i adopció o acolliment) amb les situacions de risc durant l’embaràs i la lactància, i la paternitat.

Així, les situacions d’incapacitat temporal, risc durant l’embaràs, maternitat, i adopció o acolliment, risc durant la lactància i paternitat, que afectin el treballador durant el període de prova, n’interrompen el còmput sempre que hi hagi acord entre ambdues parts.

No obstant això, els períodes de prova concertats amb anterioritat al 22 de desembre de 2013 es continuaran regint per la normativa legal o convencional conforme a la que es van celebrar.

Atenció. Encara que el conveni estableixi un període de prova de més d’un mes per als empleats d’un determinat grup professional, no es podrà aplicar si el contracte és inferior a sis mesos. Per a això, el conveni hauria d’indicar explícitament que el període de prova superior a un mes també és aplicable per als contractes que durin sis mesos o menys.

Comunicació de l’arrendatari a l’arrendador de les dades necessàries per a l’aplicació de la reducció del 100% per arrendament d’habitatge en l’IRPF

Les quantitats que perceben els propietaris de l’habitatge pel lloguer tributen en l’IRPF com a rendiments de capital immobiliari. No obstant això, a les quantitats percebudes se’ls descompten les despeses que es poden deduir per l’arrendament i a la quantitat resultant, se li apliquen una sèrie de reduccions, que poden arribar al 100%.

Es declararà tot el que hagi de satisfer l’arrendatari (sense incloure l’IVA o IGIC), la renda, les despeses, els serveis, la comunitat, l’IBI; tot el que es repercuteixi a l’inquilí.

Es declara cada immoble de forma individual. Antigament es declarava el total d’ingressos de tots els immobles menys el total de despeses de tots els immobles.

Despeses deduïbles

Despeses que estan limitades per l’import dels ingressos:

• Interessos dels capitals invertits en l’adquisició o millora de l’immoble.
• Despeses de reparació i conservació: despeses efectuades regularment amb la finalitat de mantenir l’ús normal dels béns materials, com la pintura, arrebossat o arranjament d’instal·lacions, i els de substitució d’elements preexistents (per exemple, instal·lacions de calefacció, ascensor, portes de seguretat, etc.).
• Despeses d’aquest mateix tipus que per la limitació dels ingressos no es van poder deduir durant qualsevol dels 4 anys anteriors.

No seran deduïbles per aquest concepte les quantitats destinades a ampliació o millora. Aquestes quantitats augmenten el valor de la compra i minoraran el guany patrimonial quan es transmeti l’immoble.

Altres despeses fiscalment deduïbles

• Amortització dels immobles i de la resta de béns cedits conjuntament. És deduïble el 3% sobre el valor més elevat d’entre els següents: el cost d’adquisició satisfet o el valor cadastral, sense incloure en ambdós casos el valor del sòl. Així o bé prendrem el valor cadastral de la construcció; o bé el percentatge que representa la construcció sobre el valor cadastral total multiplicat pel preu de compra; i a aquest valor li aplicarem el 3%.

En cas de lloguer de mobles junt amb l’immoble prendrem el 10% del valor dels mobles.

• Tributs i recàrrecs no estatals. Són deduïbles els tributs i recàrrecs no estatals (per exemple, l’IBI), així com les taxes i recàrrecs estatals, sigui quina sigui la seva denominació, sempre que incideixin sobre els rendiments computats o sobre els béns o drets productors dels mateixos i no tinguin caràcter sancionador.

• Primes de contractes d’assegurança. És deduïble l’import de les primes de contractes d’assegurança, ja siguin de responsabilitat civil, incendi, robatori, ruptura de vidres o altres de natura anàloga, sobre els béns o drets arrendats o cedits.

• Despeses d’administració, vigilància, porteria, etc. Són deduïbles les quantitats meritades per tercers en contraprestació directa o indirecta o com a conseqüència de serveis personals, tals com els d’administració, vigilància, porteria o similars.

• Despeses ocasionades per la formalització de l’arrendament, sotsarrendament, cessió o constitució de drets, així com les despeses de defensa de caràcter jurídic relatives als béns, drets o rendiments.

• Saldos de cobrament dubtós, quan es compleixi:

1. Quan el deutor es trobi en situació de concurs.
2. O, quan entre el moment de la primera gestió de cobrament i la finalització del període impositiu haguessin transcorregut més de sis mesos, i no s’hagués produït una renovació de crèdit.

Quan un saldo dubtós es cobri posteriorment a la seva deducció com a despesa, es computarà com a ingrés en l’exercici en que es produeixi el cobrament.

• Compensació fiscal per a arrendaments anteriors al 9 de maig de 1985 sense dret a revisió de la renda, s’inclourà com a despesa deduïble addicional una quantitat equivalent a què correspongui a l’amortització de l’immoble.

Reduccions de fins al 100%

Li recordem que la normativa de l’IRPF estableix un benefici important en matèria de rendiments del capital immobiliari (lloguers), que consisteix en una reducció per a l’arrendador del 100% del rendiment net (ingressos menys despeses) en el cas d’arrendaments de béns immobles destinats a habitatge, quan l’arrendatari tingui una edat compresa entre els 18 i els 30 anys (des de l’01-01-2011, l’edat es va rebaixar de 35 a 30 anys. No obstant això, perquè els arrendadors que hagin formalitzat un contracte amb persones majors de 30 anys però menors de 35 amb anterioritat a l’1 de gener de 2011 no es vegin perjudicats s’estableix un règim transitori específic de tal forma que aquests contractes mantindran el dret a l’aplicació de la reducció del 100% fins al moment en què l’inquilí compleixi l’edat de 35 anys) i uns rendiments nets del treball o activitats econòmiques en el període impositiu superiors a l’IPREM (fixat en 7.455,14 euros el 2013 i 2014).

Atenció. Les reduccions només s’apliquen en el cas de rendiments derivats de l’arrendament de béns immobles destinats a habitatge. Aquesta reducció no resultarà aplicable en els supòsits d’arrendament d’immobles per temporada, ni per descomptat a garatges, oficines, locals, etc.

Atenció. Aquestes reduccions només són aplicables si el propietari, des de l’inici, ha declarat aquests ingressos. Si és Hisenda qui descobreix que no es van declarar, la reducció ja no serà aplicable. A més a més ha de saber que:

1. La reducció del 100% no s’aplicarà quan el rendiment net sigui negatiu. En aquest cas, l’import es reduirà un 60%.
2. Quan existeixin diversos arrendataris d’un mateix habitatge, la reducció del 100% s’aplicarà sobre la part que proporcionalment correspongui als que compleixin els requisits assenyalats.
3. Quan l’inquilí en l’exercici compleixi els 30 o 35 anys, la reducció només s’aplicarà sobre el rendiment que correspongui al període fins a complir l’edat esmentada.

Comunicació de l’arrendatari a l’arrendador de les dades necessàries per a l’aplicació de la reducció del 100% per arrendament d’habitatge

Per poder aplicar la reducció del 100%, l’arrendatari haurà de presentar a l’arrendador amb anterioritat a 31 de març de l’exercici següent a aquell en què hagi de produir efectes, una comunicació amb el contingut següent:

a)      Nom, cognoms, domicili fiscal i número d’identificació fiscal de l’arrendatari.

b)      Referència cadastral, o en el seu defecte, adreça completa, de l’immoble arrendat objecte de la present comunicació que va constituir el seu habitatge en el període impositiu anterior.

c)       Manifestació de tenir una edat compresa entre els 18 i 30/35 anys durant tot el període impositiu anterior o durant part d’aquest, indicant en aquest últim cas el nombre de dies en què va complir el requisit.

d)      Manifestació si hagués obtingut durant el període impositiu anterior uns rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques superiors a l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM).

e)      Data i signatura de l’arrendatari.

f)        Identificació de la persona o entitat destinatària de la comunicació.

• En tot cas, l’arrendador quedarà obligat a conservar la comunicació esmentada degudament signada.

ELS BANCS HAURAN DE PREAVISAR LES PIMES AMB TRES MESOS ABANS DE TANCAR-LOS EL CRÈDIT

El Consell de Ministres del passat 28 de febrer de 2014, ha rebut sengles informes del ministre d’economia i competitivitat sobre l’Avantprojecte de llei per al foment del finançament empresarial, l’objectiu del qual és fer més accessible i flexible el finançament a les pimes i, en particular, assentar les bases per enfortir les fonts de finançament directe; i sobre l’Avantprojecte de llei d’entitats de capital risc, que persegueix impulsar aquesta fórmula amb la mateixa finalitat de millorar el finançament de les pimes, així com d’incorporar el dret de la Unió Europea respecte dels anomenats fons d’inversió alternativa. El Consell de Ministres ha analitzat, a més a més, un altre informe sobre refinançament i reestructuració de deute empresarial per a una posterior aprovació.

Foment del finançament empresarial

Les principals novetats en l’Avantprojecte de llei sobre foment del finançament empresarial són les següents:

• Sistema de preavís per part de les entitats de crèdit. S’obliga a les entitats de crèdit a oferir, com a mínim, tres mesos i informació específica sobre la situació creditícia d’aquelles pimes el finançament de les quals es cancel·li o es redueixi de forma notable.

• Millora del funcionament de les societats de garantia recíproca (SGR). S’estableix que el reaval de la Companía Española de Reafianzamiento (CERSA) s’activi davant el creditor en cas d’incompliment de la societat de garantia recíproca després del primer requeriment. Addicionalment, a fi d’assolir l’enfortiment de la gestió, la professionalitat i el bon govern d’aquestes societats s’estendran als seus directius els requisits d’honorabilitat, coneixement i experiència propis de les entitats de crèdit.

• Règim jurídic específic per als establiments financers de crèdit. Es dotarà a aquestes entitats del marc jurídic més eficaç per mantenir i potenciar la seva activitat. Estaran plenament orientades al finançament empresarial i del consum per canals alternatius als estrictament bancaris.

• Millora de la regulació de les titulitzacions a Espanya. Es proposa l’adopció de reformes amb un doble objectiu: d’una banda, es tracta de flexibilitzar el règim jurídic de les titulitzacions per adequar aquest instrument a les actuals demandes del mercat financer, en línia amb els països més avançats en la matèria; es persegueix, a més a més, aportar la màxima seguretat jurídica i donar suport legal a l’operativa habitual en l’àmbit de les titulitzacions.

• Potenciar el funcionament del mercat alternatiu borsari (MAB). Es tracta de facilitar el trànsit de les societats des de la borsa cap aquest sistema alternatiu de negociació. Per a això se substituirà el requisit de presentar una OPA d’exclusió per un altre mecanisme menys onerós, que garanteixi una adequada protecció dels inversors minoritaris. Es flexibilitza el trànsit des del propi mercat alternatiu cap a la borsa d’aquelles companyies el desenvolupament i creixement de les quals exigeix la cotització en aquest mercat oficial.

• Millora del règim d’emissió d’obligacions. S’introdueixen diferents mesures en la regulació mercantil, tendents a facilitar l’accés directe de les companyies espanyoles als mercats de deute mitjançant l’eliminació de límits a l’emissió d’obligacions.

• Regulació del «crowdfunding». En línia amb les consultes realitzades en altres països del nostre entorn, s’inclou en l’Avantprojecte de llei una proposta preliminar de regulació en què es fixen les condicions per al funcionament d’aquest nou sistema, basat en plataformes electròniques que contacten directament inversors i projectes. L’objectiu és impulsar una nova eina de finançament directe de projectes empresarials en les seves fases inicials de desenvolupament, alhora que es protegeix als inversors. Per a això, es fixen les obligacions d’aquestes plataformes garantint que siguin transparents i que els inversors disposin d’informació suficient. Es fixen límits per inversor tant per projecte (3.000 €) com per plataforma (6.000 € per any).