ELS ADMINISTRADORS ENCARA HAN DE MANTENIR EL SECRET DESPRÉS DE CESSAR EN LES SEVES FUNCIONS

Es tracta d’una de les obligacions bàsiques derivades del deure de lleialtat que imposa la Llei de societats de capital als administradors. Aquest deure implica guardar secret sobre les informacions, dades, informes o antecedents als quals hagi tingut accés en l’acompliment del seu càrrec, fins i tot quan n’hagi cessat, excepte en els casos en què la llei ho permeti o requereixi.

Li recordem que l’administrador d’una societat limitada o anònima (àdhuc després de deixar el càrrec) ha de mantenir en secret la informació confidencial de la societat. És a dir, no pot divulgar-la ni utilitzar-la en el seu benefici.

Els administradors hauran d’exercir el càrrec amb la lleialtat d’un “fidel representant”, obrant de bona fe i en el millor interès de la societat. La infracció d’aquest deure obligarà a l’administrador a indemnitzar el dany causat al patrimoni social i a retornar a la societat l’enriquiment injust obtingut per l’administrador.

En particular, el deure de lleialtat obliga a l’administrador a:

1. a) No exercitar les seves facultats amb finalitats diferents d’aquelles per les quals li han estat concedides.

1. b) Guardar secret sobre les informacions, dades, informes o antecedents als quals hagi tingut accés en l’acompliment del seu càrrec, fins i tot quan n’hagi cessat, excepte en els casos en què la llei ho permeti o requereixi, com per exemple en el cas de qualsevol qüestió judicial.

La jurisprudència ha assenyalat sobre aquest tema que:

• Ha d’existir una informació (dades, informes o antecedents) que estigui protegida per l’empresa i no pugui ser coneguda per tercers de forma legítima. A més, la informació ha de tenir valor comercial.

• A més és necessari que l’administrador hagi adquirit la informació confidencial en “l’acompliment del seu càrrec”.

1. c) Abstenir-se de participar en la deliberació i votació d’acords o decisions en les quals ell o una persona vinculada tingui un conflicte d’interessos, directe o indirecte. S’exclouran de l’obligació d’abstenció els acords o decisions que l’afectin en la seva condició d’administrador, tals com la seva designació o revocació per a càrrecs en l’òrgan d’administració o d’altres de significat anàleg.

1. d) Exercir les seves funcions sota el principi de responsabilitat personal amb llibertat de criteri o judici i independència respecte d’instruccions i vinculacions de tercers.

1. e) Adoptar les mesures necessàries per evitar incórrer en situacions en les quals els seus interessos, siguin per compte propi o d’altri, puguin entrar en conflicte amb l’interès social i amb els seus deures envers la societat.

Els administradors hauran de comunicar qualsevol situació de conflicte directe o indirecte que poguessin tenir amb l’interès de la societat als altres administradors i, si escau, al consell d’administració.

Dins de la responsabilitat dels administradors s’inclouen les omissions en el compliment dels seus deures i obligacions siguin legals, estatutàries o de qualsevol índole que justifiquin els danys i perjudicis ocasionats. La responsabilitat dels administradors afecta a tot el seu patrimoni personal.

L’acció de responsabilitat contra els administradors, sigui social o individual, prescriurà a quatre anys a comptar des del dia en què s’hagués pogut exercitar.

A més, hem de tenir present que es pot cometre un delicte penal en cas de difondre, revelar o cedir secrets d’empresa, per part d’un empleat que tingui l’obligació de guardar reserva, i que es castiga amb pena de presó de 2 a 4 anys i multa de 12 a 24 mesos. Aquesta pena s’atenua en el supòsit de revelar secrets aliens, dels quals tingui coneixement per raó del seu ofici o de les seves relacions laborals, que serà castigat amb la pena de presó d’1 a 3 anys i multa de 6 a 12 mesos.